Anne Sofie von Otter
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 9 maig 1955  (69 anys)Estocolm (Suècia) | ||
| Formació | Guildhall School of Music and Drama | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | cantant d'òpera | ||
| Activitat | 1983 - | ||
| Gènere | Òpera | ||
| Veu | Mezzosoprano | ||
| Instrument | Veu | ||
| Segell discogràfic | Deutsche Grammophon | ||
| Família | |||
| Família | Otter, von, släkt (en)  | ||
| Cònjuge | Benny Fredriksson (1989–2018) | ||
| Pare | Göran von Otter | ||
| Germans | Birgitta von Otter Casten von Otter Mikael von Otter | ||
| Premis | |||
| |||
| Lloc web | annesofievonotter.com | ||
              
| |||
Anne-Sofie von Otter (Estocolm, 9 de maig de 1955) és una mezzosoprano sueca que s'ha dedicat tant a l'òpera com als recitals. És particularment famosa pels seus papers vocals masculins.
Biografia
[modifica]És filla d'un diplomàtic, Göran von Otter,[1] i per tant va créixer a diferents ciutats: Bonn, Londres i Estocolm.
Després d'estudiar a Estocolm i a la Guildhall School of Music and Drama de Londres, va entrar a formar part de l'Òpera de Basilea, on va fer el seu debut operístic l'any 1983 en el paper d'Alcina, en l'òpera Orlando paladino de Haydn. Va debutar a la Royal Opera House, Covent Garden l'any 1985 i a la Metropolitan Opera l'any 1988 com Cherubino. L'any 1987 va debutar a La Scala.[2]
Ha obtingut grans èxits en papers de Mozart, Händel i Monteverdi. En recitals ha excel·lit en les obres de Mahler, Brahms, Grieg, Wolf i Sibelius. L'any 2001 va publicar un àlbum en companyia d'Elvis Costello, amb el qual va guanyar un Premi Edison.[3]
Entre els directors d'orquestra amb què ha treballat cal destacar William Christie, Marc Minkowski, Claudio Abbado, John Eliot Gardiner i Myung-Whun Chung. En la major part dels seus recitals i molts enregistraments s'ha fet acompanyar pel pianista suec Bengt Forsberg.
Casada amb l'actor i director teatral Benny Fredriksson, fins al seu suïcidi al 2018,[4] té dos fills i viu a Estocolm.[5]
Enregistraments selectes
[modifica]Entre els nombrosos enregistraments d'òpera, lieder i música folk que ha realitzat, cal destacar els següents:
Lieder
[modifica]- Lieder de Johannes Brahms amb Bengt Forsberg (1991) Deutsche Grammophon
- Cançons de Grieg amb Bengt Forsberg (1993) Deutsche Grammophon
- Speak Low: Songs de Kurt Weill, dirigit perJohn Eliot Gardiner (1995) Deutsche Grammophon
- Frauenliebe und –leben de Schumann amb Bengt Forsberg (1996) Deutsche Grammophon
- Des Knaben Wunderhorn (amb Thomas Quasthoff) de Mahler dirigits per Claudio Abbado (1999) Deutsche Grammophon
Òpera
[modifica]- Der Rosenkavalier de Richard Strauss dirigit de Bernard Haitink (1991) EMI Classics
- Agrippina de Händel dirigit per John Eliot Gardiner (1997) Polygram
- Werther de Jules Massenet dirigit per Kent Nagano (1997) Elektra
- Ariodante de Händel dirigit per Marc Minkowski (1999) Archiv
- Ariadne auf Naxos de Richard Strauss dirigit per Giuseppe Sinopoli (2002)
- Hercules de Händel dirigit per Marc Minkowski (2002) Archiv
- Giulio Cesare de Händel dirigit per Marc Minkowski (2003) Archiv
- Serse de Händel dirigit per William Christie (2004) Virgin Classics
Altres enregistraments
[modifica]- For The Stars, una col·lecció de cançons rock i pop (entre d'altres, de Brian Wilson i Lennon/McCartney), amb Elvis Costello[3]
Referències
[modifica]- ↑ Paldiel, Mordecai. Saving the Jews: Amazing Stories of Men and Women Who Defied the "Final Solution" (en anglès). Schreiber Publishing, 2000, p. 45. ISBN 1-887563-55-5.
- ↑ Henahan, Donal «Reviews/Music; Figaro Among Towering Columns». The New York Times, 17-12-1988 [Consulta: 5 febrer 2020].
- ↑ 3,0 3,1 Strauss, Neil «Worlds of Mezzo and Pop Star Meet Somewhere in Between; Anne Sofie von Otter: Fresh Start». The New York Times, 21-05-2001.
- ↑ Scaly, Derek «High-profile death prompts backlash against #MeToo in Sweden». The Irish Times, 30-03-2018 [Consulta: 5 febrer 2020].
- ↑ Moss, Stephen «Super von trouper». The Guardian, 05-08-2005 [Consulta: 5 febrer 2020].
Enllaços externs
[modifica]