Substància química | classe estructural d'entitats químiques |
---|
Un annulè és un hidrocarbur cíclic d'un sol anell amb enllaços simples i dobles conjugats, de fórmula general (on n és un nombre parell) o (on n és un nombre imparell). Els annulens amb set o més carbonis s'anomenen com a [n]annulè, on n és el nombre de carbonis. Per exemple [9]annulè o ciclonon-1,3,5,7-tetraè.[1]
L'etimologia ve del català anular, a la vegada del llatí anularis, que significa "anell", i la terminació -è dels alquens.[2]
Perquè un annulè compleixi la regla de Hückel de l'aromaticitat ha de tenir enllaços dobles conjugats (cada dos àtoms de carboni) amb un nombre d'electrons π igual a 6, 10, 14, 18... això és han de tenir un nombre d'electrons π igual a 4n + 2, essent n = 1, 2, 3... Tanmateix, hi ha una segona condició, l'anell ha de ser pla perquè puguin superposar-se els orbitals π i formar enllaços π deslocalitzats. Això ve condicionat per les interaccions estèriques dels hidrògens que queden a l'interior de l'anell i que poden impedir la forma plana. D'acord amb aquestes dues condicions els annulens aromàtics de Hückel, són el benzè, el [18]annulè, el [30]annulè, etc., ja que el nombre d'electrons π coincideix amb el nombre de carbonis perquè cada carboni aporta a l'enllaç π un electró.
Els annulens que compleixen la regla de Hückel, però no són plans s'anomenen no aromàtics, ho són el [10]annulè, el [14]annulè, etc.
El tercer grup d'annulens són els antiaromàtics de Hückel, els quals tenen un nombre d'electrons π igual a 4n, essent n = 1, 2, 3, 4... i són plans. Per exemple ho és el ciclobuta-1,3-diè, , que seria el [4]annulè.[3]
El primer annulè (n = 4) és el ciclobuta-1,3-diè, , un hidrocarbur molt inestable, antiaromàtic, sintetitzat per primer cop el 1965 per Emerson, Watts i Petit.[4] El segon (n = 6) és el benzè, , paradigma de composts aromàtic, de forma perfectament plana, i primer de la sèrie que compleix la regla de Hückel amb els electrons π deslocalitzats. Fou aïllat per Michael Faraday el 1825, essent el primer annulè descobert.[5]
El tercer (n = 8), el [8]annulè o cicloocta-1,3,5,7-tetraè, , té els dobles enllaços perfectament localitzats, o sigui és antiaromàtic, i la seva forma no és plana, essent la conformació més estable la que té forma de barca. Fou el segon annulè descobert i sintetitzat el 1911 per Richard Willstätter i Ernst Waser.[6] El [10]annulè, , malgrat que els seus electrons π compleixen la regla de Hückel, no és aromàtic perquè no és pla. És molt inestable. Fou sintetitzat el 1967 per E.E. Temelen i T.L. Burkoth.[7] El [12]annulè, , no és aromàtic i fou sintetitzat el 1970 per J.F.M. Oth, H. Röttele i G. Schröder.[8] Tampoc ho són el [14]annulè, , sintetitzat el 1960 per Franz Sondheimer i Y. Gaoni,[9] que si bé compleix la regla de Hückel no és pla degut a l'impediment dels seus hidrògens interns, i el [16]annulè, , molt inestable i sintetitzat el 1966 per G. Schröder i J.F.M. Oth.[10][11]
Sí que és aromàtic el [18]annulè, , sintetitzat el 1962 pel grup de Franz Sondheimer,[12] que és pla perquè és suficientment gros perquè no hi hagi interaccions entre els hidrògens interns, i compleix la regla de Hückel 4n + 2 = 4·4 + 2 = 18; és un sòlid marró vermellós bastant estable.[13] Els següents annulens superiors fins ara sintetitzats són el [20]annulè, , antiaromàtic, el [22]annulè, , inestable de color porpra obscur, el [24]annulè, ,[12] és antiaromàtic i de color blau molt obscur, el [26]annulè, , que és aromàtic i el [30]annulè, , que també és aromàtic i es presenta en forma de cristalls de color vermell obscur.[12][11]