Another One Bites the Dust

Infotaula d'àlbumAnother One Bites the Dust
Tipussenzill i cançó Modifica el valor a Wikidata
ArtistaQueen Modifica el valor a Wikidata
ÀlbumThe Game Modifica el valor a Wikidata
Publicat22 agost 1980 Modifica el valor a Wikidata
Gènererock, Funk rock, música disco i rock dur Modifica el valor a Wikidata
Durada03:35 Modifica el valor a Wikidata
DiscogràficaEMI
Elektra Records
EMI Records Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohn Deacon Modifica el valor a Wikidata
LletresJohn Deacon Modifica el valor a Wikidata
ProductorQueen i Reinhold Mack Modifica el valor a Wikidata
Formatestríming de música, disc fonogràfic i disc compacte Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
← Play the Game
(1980) Modifica el valor a Wikidata
Last fm: Queen/_/Another One Bites the Dust Musicbrainz: 32f309f2-d322-3194-807c-1b78f979ff66 Discogs: 12080 Allmusic: mt0006606751 Modifica el valor a Wikidata

«Another One Bites the Dust» és una cançó del grup de rock Queen. Escrita pel baixista John Deacon, la cançó forma part de l'àlbum d'estudi The Game (1980). La cançó va ser un hit mundial, arribant al número 1 a la US Billboard Hot 100, al número 2 a les llistes de R&B i al Disco Top 100, i al número 7 a la UK Singles Chart.[1][2] La cançó està acreditada com el senzill més venut de Queen, amb més de 7 milions de còpies venudes.[3] Aquesta versió estava al lloc número 34 de la llista Billboard's All Time Top 100.[4][5]

Història

[modifica]

La línia de baix de John Deacon estava inspirada en la cançó "Good Times" del grup de disco Chic.[6][7] En una entrevista amb New Musical Express, el cofundador de Chic Bernard Edwards va dir: "...aquella gravació de Queen va aparèixer perquè el baixista de Queen... va passar un temps amb nosaltres al nostre estudi".[8]

Les sessions de gravació estaven produïdes per Reinhold Mack en Musicland Studios a Múnic (llavors Alemanya occidental) i consistia en Deacon tocant gairebé tots els instruments: baix, piano, guitarres (rítmica i principal) i les picades de mans. Roger Taylor va afegir un bucle d'un ritme amb la bateria i Brian May va contribuir amb sorolls fets amb la seva guitarra i un harmonitzador Eventide. No es van utilitzar sintetitzadors en la cançó: tots els efectes es van fer amb pianos, guitarres i timbals, amb el subseqüent revers de la cinta a diferents velocitats. Finalment, van afegir alguns efectes sonors amb l'harmonitzador per a més processament. L'efecte de l'harmonitzador es pot sentir clarament en la natura "arremolinada" d'abans de la primera frase de la cançó. Després d'anar a un concert de Queen a Los Angeles, Michael Jackson va suggerir a Freddie Mercury que "Another One Bites the Dust" fos llançada com a senzill.[9] En les primeres actuacions en directe, el bateria Roger Taylor va fer les veus principals en la tornada; tanmateix, en la versió d'estudi les va fer Mercury. A mesura que la cançó esdevingué més coneguda, el grup va poder confiar que el públic cantés la tornada.

Als American Music Awards de 1981, el 30 de gener, "Another One Bites the Dust" va guanyar el premi al Senzill de Pop/Rock Preferit.[10] La cançó també va fer que Queen fos nominat a un premi Grammy a la millor interpretació d'una cançó amb veu d'un duo o grup.[11] El grup va perdre contra l'àlbum de Bob Seger Against the Wind.[11] El videoclip d'"Another One Bites the Dust" es va gravar a Reunion Arena, a Dallas, Texas.[12] Aquesta cançó sona quan els Chicago Bulls guanyen un partit com a locals.[13] El boxejador Floyd Mayweather, Jr. feia servir la cançó mentre entrava al ring contra Arturo Gatti com a manera de molestar els seguidors de Gatti que hi havia.[14]

Presumpte backmasking

[modifica]

A principis dels anys 1980, "Another One Bites the Dust" era una de les moltes cançons de rock que cristians evangelistes asseguraven que contenia missatges subliminals mitjançant una tècnica anomenada backmasking. Deien que la tornada, si sonava al revés, se sentia "Decide to smoke marijuana" ('Decideix-te a fumar marihuana'),[15] "It's fun to smoke marijuana" ('És divertit fumar marihuana'),[16][17] o "Start to smoke marijuana" ('comença a fumar marihuana').[18] Una portaveu de Hollywood Records (la discogràfica americana actual de Queen) ha negat que la cançó contingués un missatge amagat.[19]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Joel Whitburn (2006). The Billboard Book of Top 40 Hits. Billboard Books
  2. ↑ David Roberts (2006). British Hit Singles & Albums. London: Guinness World Records Limited
  3. ↑ Matters Furniss. Coda Books Ltd. Queen- Uncensored On the Record, 2012. 
  4. ↑ «Billboard: The Definitive List of the Hot 100's Hottest 100 Songs». Rock On The Net. [Consulta: 29 juliol 2013].
  5. ↑ «The Billboard Hot 100 All-Time Top Songs (40–31)». Billboard. Arxivat de l'original el 13 de setembre 2008. [Consulta: 11 abril 2010].
  6. ↑ Evan Serpick. «Queen Biography». Simon & Schuster. Rolling Stone. Arxivat de l'original el 18 de febrer 2011. [Consulta: 11 abril 2010].
  7. ↑ «Biography – Chic». Billboard. Arxivat de l'original el 29 de setembre 2007. [Consulta: 29 juliol 2013].
  8. ↑ «Good Times». Superseventies.com. Arxivat de l'original el 20 abril 2010. [Consulta: 11 abril 2010]. Excerpt from Fred Bronson. The Billboard Book of Number One Hits. Billboard, 1988. 
  9. ↑ Phil Sutcliffe. Voyageur Press. Queen: The Ultimate Illustrated History of the Crown Kings of Rock, 2009, p. 155. [Enllaç no actiu]
  10. ↑ «8th American Music Awards». Rock On The Net. [Consulta: 29 juliol 2013].
  11. ↑ 11,0 11,1 «23rd Grammy Awards». Rock On The Net. [Consulta: 29 juliol 2013].
  12. ↑ «1980 The Game North American Tour». Ultimate Queen. [Consulta: 29 juliol 2013].
  13. ↑ Roy Burton. «Dallas Mavericks vs. Chicago Bulls: Live Blog, Analysis and Reaction». Bleacher Report, 21-04-2012. [Consulta: 29 juliol 2013].
  14. ↑ Dan Rafael. «Mayweather's speed overwhelms Gatti». ESPN.com. Sports.espn.go.com, 25-06-2005. [Consulta: 29 juliol 2013].
  15. ↑ Luman, Betty A. «Subliminal smut hidden in rock-record lyrics». Telegraph Herald, 30-10-1981. [Consulta: 29 juliol 2013].
  16. ↑ Epley, Nicholas; Keysar, Boaz; Van Boven, Leaf; Gilovich, Thomas «Perspective Taking as Egocentric Anchoring and Adjustment.». Journal of Personality and Social Psychology, vol. 87, 3, 2004, pàg. 333. DOI: 10.1037/0022-3514.87.3.327. PMID: 15382983. «Participants in this experiment listened to a short segment, in reverse, from the Queen (1980/1991) song, “Another One Bites the Dust” [...]. The chorus of this song has long been used to support the claim that rock and roll bands “backmask” illicit or immoral statements into their music in an attempt to influence listeners [...]. Proponents of this view report being able to hear the phrase “It’s fun to smoke marijuana” when the chorus from “Another One Bites the Dust” is played backward.»
  17. ↑ Yeoman, Ian «Buy•ology: How everything we believe about why we buy is wrong». Journal of Revenue and Pricing Management, vol. 8, 4, 8-2009, pàg. 399–400. DOI: 10.1057/rpm.2009.3. «Queen and the song ‘Another one bites the dust’, when played backwards yields ‘it’s fun to smoke marijuana’ in a subliminal sort of way.»
  18. ↑ Goldstuck, Arthur. The Rabbit in the Thorn Tree: Modern Myths and Urban Legends of South Africa. Penguin Group, 1991, p. 87. ISBN 0140148078. 
  19. ↑ Searcey, Dionne «Behind the Music: Sleuths Seek Messages In Lyrical Backspin». The Wall Street Journal, 09-01-2006 [Consulta: 11 abril 2010].