Una antena de plasma és un tipus d'antena de ràdio que està actualment en estat de desenvolupament i que està formada per plasma en comptes dels elements de materilas metàl·lics de les antenes tradicionals. Les antenes de plasma es poden emprar tant en recepció com en transmissió. Encara que no han trobat utilització pràctica fins darrerament, la idea no és nova i el concepte ja es va patentar el 1919 per J. Hettinger.[1][2][3]
La tecnologia de les primeres antenes de plasma utilitzava tubs de descàrrega que contenen el plasma o gas ionitzat. A diferència dels gasos, els plasmes presenten una conductivitat elèctrica elevada i, per tant, poden conduir senyals de radiofreqüència i conportar-se com una antema a l'hora de radiar o rebre ones electromagnètiques. El plasma també es pot emprar com a reflector o director d'aquestes ones de ràdio. Les antenes de plasma d'estat sòlid difereixen en el fet que el gas plasma està format per un núvol d'electrons ubicats en una matriu de milers de diodes en un IC de silici.
Les antenes de plasma tenen nombrosos avantatges respecte les antenes de metall ː [4]