Anticitera

Anticitera

Tipus	illa
Localització
35° 51′ 51″ N, 23° 18′ 18″ E / 35.8642°N,23.305°E / 35.8642; 23.305
Estat	Grècia
Agència governamental	Administració descentralitzada d'Àtica
Regió	Perifèria d'Àtica
Unitat perifèrica	unitat perifèrica d'Illes
Municipi	Kythira Municipality ^(en)
Població humana
Població	68 (3,44 hab./km²)
Geografia
Part de	illes Jòniques
Superfície	19,776 km²
Mesura	3,5 () × 10,5 () km
Banyat per	mar Jònica
Altitud	0 m
Patrocini	Saint Myron ^(en)
Identificador descriptiu
Codi postal	801
Fus horari	UTC+02:00, hora estàndard UTC+03:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	27360
Lloc web	antikythira.gr

Anticitera (en grec Αντικύθηρα, Andikíthira) és una illa grega a la prefectura o nomós de l'Àtica, situada al sud del Peloponès i de Citera, i al nord-oest de Creta, amb una extensió de 20 km². S'ha fet especialment famosa per la troballa el 1900 de l'anomenat mecanisme d'Anticitera, el més antic sistema mecànic de computació conegut, datat aproximadament al 87 aC.

Antikythera també pot referir-se a l'estret d'Antikythera, a través del qual l'aigua mediterrània entra al mar de Creta.^[1]

Geografia

La seva superfície terrestre és de 20,43 quilòmetres quadrats i es troba a 38 quilòmetres al sud-est de Kythira. És la part més allunyada de la regió àtica des del seu cor a l'àrea metropolitana d'Atenes. Té forma de pastís, de 10,5 km ENN a SSE per 3,4 km ENE a WSW. Destaca per la ubicació de la descoberta del mecanisme Antikythera i per la històrica ruïna d'Antikythera.^[2]

El seu principal assentament i port és Potamós (pop. 34 habitants al cens de 2011).^[2] Els únics altres assentaments són Galanianá (pop. 15) i Charchalianá (pop. 19). El transbordador F / B Ionis de la companyia nàutica Ablemon visita periòdicament a Antikythera en el seu recorregut entre Pireu (Atenes) i Kissamos-Kastelli a Creta.

Fauna

Anticitera és un lloc molt important per a les aus migratòries durant els seus moviments estacionals, a causa de la seva posició geogràfica i de certes característiques (una illa longitudinal, amb direcció nord-sud i un impacte humà molt baix).^[3] A més, l'illa acull la colònia reproductora més gran del falcó d'Eleonora (Falco eleonorae) del món.^[4] La importància d'Antikythera per a l'estudi de la migració d'aus va portar a la creació de l'Observatori d'Onitològics de l'Observatori Antikythera (A.B.O). L'illa també compta amb una gran població de cabres salvatges^[5]

Galeria

• 
• 
• 
• 
• 
• 

Referències

1. Peter Saundry, C. Michael Hogan & Steve Baum. 2011. Sea of Crete. Encyclopedia of Earth. Eds.M.Pidwirny & C.J.Cleveland. National Council for Science and Environment. Washington DC.
2. «Population & housing census 2001 (incl. area and average elevation)» (en grec). National Statistical Service of Greece. Arxivat de l'original el 21 setembre 2015.
3. The Importance of Antikythira
4. Dimalexis, A; Xirouchakis, S; Portolou, D; Latsoudis, P; Karris, G; Georgiakakis, P; Fric, J; Barboutis, C; Bourdakis, S «Breeding distribution and population status of the Eleonora's falcon (Falco eleonorae) in Greece». Journal of Ornithology, 149, 2008, pàg. 23–30. DOI: 10.1007/s10336-007-0207-4.
5. «Archived copy». Arxivat de l'original el 7 d'octubre 2015. [Consulta: 7 març 2017].

Vegeu també

• Efeb d'Anticitera