Antimonur

Antimonur de níquel(III), NiSb.

Un antimonur és un compost químic format per antimoni i un element metàl·lic menys electronegatiu.^[1]

Els metalls dels grups 1, 2 i 13 de la taula periòdica, això és, els metalls alcalins, els alcalinoterris i els elements del grup del bor, donen antimonurs estequiomètrics, on l'antimoni és trivalent, ${\textstyle Sb^{3-}}$. Els altres metalls, amb alguna excepció, formen amb l'antimoni composts essencialment intermetàl·lics.^[1]

Estat natural

A la natura hom hi troba alguns minerals que químicament són antimonurs. L'aurostibita és diantimonur d'or, ${\textstyle AuSb_{2}}$; la discrasita és antimonur d'argent(I), ${\textstyle Ag_{3}Sb}$; la breithauptita és antimonur de níquel(III), ${\textstyle NiSb}$; o la stibiopal·ladinita, que és diantimonur de pentapal·ladi, ${\textstyle Pd_{5}Sb_{2}}$.

Aplicacions

Antimonur d'indi, InSb, un material semiconductor

Els antimonurs de metalls del grup 13 de la taula periòdica, l'antimonur d'alumini, ${\textstyle AlSb}$, l'antimonur de gal·li, ${\textstyle GaSb}$, i l'antimonur d'indi, ${\textstyle InSb}$, juntament amb els seus aliatges relacionades, són semiconductors i poden aplicar-se a dispositius electrònics de baixa potència que requereixin alta velocitat. Les aplicacions inclouen sistemes digitals utilitzats per al processament de dades, comunicacions, formació d'imatges, i detecció, en particular en els equips portàtils.^[2]

Referències

1. «Antimonur». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
2. Bennett, B.R; Magno, R.; Brad Boos, J.; Kruppa, W.; Ancona, M.G «[https://web.archive.org/web/20170312201231/http://www.nrl.navy.mil/estd/sites/www.nrl.navy.mil.estd/files/pdfs/05-1226-2057.pdf Antimonide-based compound semiconductors for electronic devices: A review]». Solid-State Electronic, 49, 2005, pàg. 1875–1895. Arxivat de l'original el 2017-03-12 [Consulta: 18 octubre 2015].