Antonio Margheriti

Plantilla:Infotaula personaAntonio Margheriti

(1953) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 setembre 1930 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort4 novembre 2002 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Monterosi (Itàlia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacimitero di Monterosi (it) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, director de televisió, productor de televisió, productor de cinema, guionista, animador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1953 Modifica el valor a Wikidata - 2002 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FillsEdoardo Margheriti Modifica el valor a Wikidata
Lloc webantoniomargheriti.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0546672 Allocine: 15581 Rottentomatoes: celebrity/dawson_anthony Allmovie: p101215 TMDB.org: 5561 Modifica el valor a Wikidata

Antonio Margheriti (19 de setembre de 1930 – 4 de novembre de 2002), també conegut amb els pseudònims Anthony M. Dawson i Antony Daisies[1][2] ("daisies" és "margherite" en italià), era un cineasta italià.[3] Margheriti va treballar en molts gèneres diferents a la indústria cinematogràfica italiana, i era conegut per la seva de vegades derivada però sovint elegant i entretinguda ciència-ficció peplum, terror/giallo, Eurospy, Spaghetti Western, Guerra del Vietnam i acció, que es van estrenar a un ampli públic internacional.[4] Va morir el 2002.[5]

Primers anys i carrera professional

[modifica]

Antonio Margheriti va néixer a Roma el 19 de setembre de 1930.[1] Margheriti era fill d'un enginyer ferroviari i va començar la seva carrera cinematogràfica el 1950 treballant amb Mario Serandrei.[1][2] Després va començar a fer documentals curts començant amb Vecchia Roma el 1953.[6] El 1954, a Margheriti se li va atribuir efectes especials en pel·lícules com I cinque dell'Adamello de Pino Mercanti i La notte che la terra tremo.[2] L'any 1955 va ser acreditat en guions com Classe di ferro.[2]

Direcció

[modifica]

Margheriti va créixer llegint còmics de ciència-ficció, i quan li van oferir la pel·lícula Space-Men, va signar com a director.[2] El va seguir. aixeca aquesta pel·lícula amb Il pianeta degli uomini spenti protagonitzada per l'actor Claude Rains,[2] que al seu torn va ser seguida per L'arciere delle mille e una notte amb Tab Hunter i algunes pel·lícules més d'estil peplum com ara Il crollo di Roma i I giganti di Roma.[2] Altres gèneres abordats a la dècada de 1960 incloïa terror—Danza macabra, I lunghi capelli della morte i La vergine di Norimberga i l'eurospy: A 077 - Sfida ai killers i Operazione Goldman.[2][7][8]

Aleshores, Margheriti va tornar a la ciència-ficció amb la seva sèrie Gamma I, filmada originalment per a la sèrie de televisió italiana Fantascienza però després estrenada en cinemes.[9] Margheriti va seguir aquestes pel·lícules amb alguns western, com ara La parola di un fuorilegge... è legge! i E Dio disse a Caino.[9][10]

A la dècada de 1980, Margheriti va crear pel·lícules després de l'èxit de Platoon[11] i A la recerca de l'arca perduda , com ara L'ultimo cacciatore i I cacciatori del cobra d'oro, ambdues protagonitzades per David Warbeck.[9] Warbeck també va protagonitzar Tiger Joe, una pel·lícula eclipsada per la tragèdia quan el director de fotografia de Margheriti durant molt de temps, Riccardo Pallottini, va morir en un accident d'avió mentre intentava rodava l'última pel·lícula.[9]

Va aprofundir en el gènere de pel·lícules inspirades en The Wild Geese amb Arcobaleno selvaggio i Commando Leopard protagonitzada per Lewis Collins. així com Conan el Bàrbar (1982) amb Il mondo di Yor, que es va rodar a Turquia i va ser recollit per Columbia Pictures per a una estrena estatunidenca a 1400 cinemes.[12]

Margheriti va morir el 4 de novembre de 2002.[5]

Estil

[modifica]

L'especialitat de Margheriti en pel·lícules van ser els esforços de baix pressupost que van caure en gèneres com l'acció i la ciència-ficció simultàniament, cosa que li va permetre gravar plans mestres, primers plans i molt més.[2] Això el va portar sovint a fer pel·lícules amb molta cura i li va permetre crear diverses pel·lícules a l'any.[2]

Filmografia

[modifica]

Llegat

[modifica]

En el documental sobre l'estrena a Image DVD de la seva pel·lícula Apocalypse domani, Margheriti va esmentar amb orgull que era la preferida de Quentin Tarantino entre les seves pel·lícules. A la pel·lícula de Tarantino Maleïts malparits, el personatge d'Eli Roth, Donnie Donowitz, utilitza "Antonio Margheriti" com a àlies en una operació encoberta a la projecció de cinema de Stolz der Nation.[13][14][15] També hi ha una referència a la pel·lícula de Tarantino, Once Upon a Time in Hollywood. En aquesta pel·lícula, Leonardo DiCaprio retrata l'actor de ficció Rick Dalton, que va a Itàlia el 1969 per filmar Spaghetti Westerns, inclòs un thriller d'espies dirigit per Margheriti titulat Operazione Dyn-o-mite.[16]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Fischer, 2011, p. 422.
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 Fischer, 2011, p. 423.
  3. ↑ «Antonio Margheriti». The New York Times, 2007. Arxivat de l'original el 2007-12-03.
  4. ↑ Roberto Chiavini; Gian Filippo Pizzo; Michele Tetro Il grande cinema di fantascienza: aspettando il monolito nero (1902–1967) (en italià). Gremese, 2003, p. 159. ISBN 8884402662. 
  5. ↑ 5,0 5,1 Paul, 2005, p. 171.
  6. ↑ Fischer, 2011., p. 423.
  7. ↑ Fischer, 2011, p. 424.
  8. ↑ Paul, 2005, p. 163.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Fischer, 2011, p. 425.
  10. ↑ Paul, 2005, p. 164.
  11. ↑ Paul, 2005, p. 165.
  12. ↑ Fischer, 2011, p. 426.
  13. ↑ Goldweber, David Elroy. Claws & Saucers: Science Fiction, Horror, and Fantasy Film 1902–1982: A Complete Guide (en anglès). Lulu Press, Inc, 2015, p. 279. ISBN 9781312288034. 
  14. ↑ Fabris, Angela. Kaleidoskop Literatur: Zur Ästhetik literarischer Texte von Dante bis zur Gegenwart. Festschrift für Cornelia Klettke zum 60. Geburtstag (en alemany). Frank & Timme GmbH, 2018, p. 712. ISBN 9783732905034. 
  15. ↑ «Margheriti!», 27-05-2011. Arxivat de l'original el 2021-12-11. [Consulta: 22 febrer 2019].
  16. ↑ Sharf, Zack. «'Once Upon a Time in Hollywood': Tarantino's 'Inglourious Basterds' Easter Egg Explained» (en anglès), 26-07-2019. [Consulta: 2 agost 2021].

Fonts

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]