Antropocè

La Terra de nit, segons una simulació, durant l'antropocè.

Antropocè és el nom d'una possible nova era geològica que s'ha proposat que comença o bé amb la revolució industrial iniciada el segle xvii,[1] o bé amb l'explosió de la primera bomba nuclear, el 16 de juliol del 1945 al desert de Nou Mèxic.[2] No es tractaria d'un període geològic pròpiament, sinó de l'època en què l'activitat humana ha començat a generar efectes massius a nivell planetari.[3] Tot i així s'ha proposat que podria arribar a complir el criteri de marca geològica i que per definir-la es podrien utilitzar les massives quantitats d'ossos de pollastre domèstic que es troben distribuïts pels abocadors arreu del món (on han arribat a fossilitzar) des de la dècada que iniciaria l'era antropocènica.[4]

El concepte, tot i que encara no és unànimement acceptat, es forneix cada vegada més d'estudis científics de totes les disciplines, des de la biologia a la filosofia i les humanitats, que dediquen ara molts esforços a estudiar-lo i definir-lo.[5] Des del 2013 es publica la revista científica internacional Anthropocene Arxivat 2019-05-13 a Wayback Machine..[6]

Etimologia i origen del nom

[modifica]

Antropocè és un neologisme format per la combinació de dos mots grecs, anthropos (ἄνθρωπος, home) i kainos (καινος, nou, recent), i fet per analogia amb els noms dels altres grans temps geològics (Eocè, Plistocè, etcètera).

El terme fou proposat l'any 2000 pel premi Nobel de química, el neerlandès Paul Crutzen.[7] Va ser molt controvertit inicialment, però el seu ús i les seves implicacions com a terme geològic ha guanyat adeptes des del moment de la manifestació del canvi climàtic antropogènic i l'extinció massiva d'espècies provocada pels humans.[8]

Segons aquesta teoria, tan sols en els passats dos segles els humans han infligit a la Terra canvis extensos i sense precedents que alteraran el planeta per milions d'anys. Com a conseqüència de l'activitat humana hi ha hagut una explosió demogràfica amb megaciutats i l'increment de l'ús d'energia a base de combustibles fòssils. Especialment preocupant és l'ecidificació dels oceans pel diòxid de carboni (CO₂), que perjudica moltes formes de vida marina però que sobretot afecta el desenvolupament de coralls, mol·luscs i certes formes de fitoplàncton, fonamentals a la cadena tròfica.[9]

Bibliografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Ellis, Elis «Anthropocene». Encyclopedia of Earth [Consulta: de maig 2015].
  2. ↑ Claudin i Botinas, Fernando Maria. «Sobre l'Antropocè». Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC). Arxivat de l'original el 2015-05-18. [Consulta: 7 maig 2015].
  3. ↑ Aguilar, Xavi «La sisena extinció massiva». El Punt Avui. «Els científics veuen en la desaparició constant d'espècies un nou cicle crític per a la Terra. Les que han sobreviscut a l'acció humana han perdut bona part dels individus»
  4. ↑ Carrington, Damian «How the domestic chicken rose to define the Anthropocene». The Guardian, 31-08-2016 [Consulta: 23 maig 2018].
  5. ↑ Carrera, Judit «L'antropocè, nova era». Ara. «Naomi Klein defensa que la crisi ecològica també pot ser el revulsiu per provocar el canvi de model»
  6. ↑ Anthropocene Directriu: Anne Chin, Editorial Elsevier, ISSN 2213-3054
  7. ↑ «Im wissenschaftlichen Diskurs: Das vom Menschen geprägte Erdzeitalter» (en alemany). Max Planck Institut. Arxivat de l'original el 2015-05-18. [Consulta: 7 maig 2015]. «Internationales Symposium „The Anthropocene“ diskutiert am 2. Dezember 2013 über die Auswirkungen des Faktors Mensch auf die Umwelt»
  8. ↑ Brahic, Catherine «Have humans created a new geological age?» (en anglès). New Scientist [Consulta: 7 maig 2015].
  9. ↑ «L'Antropocè, el temps geològic de l'home, va néixer amb l'era atòmica». Regio7 [Consulta: 7 maig 2015]. «La Humanitat s'ha convertit en una força de la naturalesa tan gran que fins i tot pot tenir una època geològica pròpia»

Enllaços externs

[modifica]