|
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Aníbal Troilo (Buenos Aires, 11 de juliol de 1914 - Buenos Aires, 18 de maig de 1975), una de les figures més importants en la història del tango, va ser un bandoneonista, compositor, arranjador i director d'orquestra de l'Argentina. És autor de molts dels tangos i discs més recordats del gènere
- Toda mi vida (4 de març de 1941)
- Con toda la voz que tengo (milonga, 16 d'abril de 1941)
- Total pa’ qué sirvo (1941)
- Barrio de tango (1942)
- Pa’ que bailen los muchachos (1942)
- Acordándome de vos (1942)
- Valsecito amigo (1942)
- Garúa (1943)
- Naipe (1944)
- Garras (1945)
- María (1945)
- Tres y dos (14 de maig de 1946)
- Con mi perro (milonga, 1946)
- Mi tango triste (1946)
- Romance de barrio (19 d'agost de 1947)
- Sur (23 de febrer de 1948)
- Che, bandoneón (1950)
- La trampera (milonga, 1951)
- Discepolín (1951)
- Responso (1951, dedicada a la memòria del seu millor amic, el poeta Homero Manzi)
- A Pedro Maffia (amb el guitarrista Roberto Grela, 1953)
|
- Vuelve la serenata (1953)
- Una canción (1953)
- Patio mío (1953)
- Milonga del maigral (1953)
- La cantina (1954)
- A la guardia nueva (1955)
- La última curda (letra: Cátulo Castillo, 1956)
- Te llaman Malevo (1957)
- A Homero (1961)
- ¿Y a mí qué? (1962)
- Desencuentro (1962)
- Coplas (1962)
- Yo soy del treinta (1964)
- Milonguero triste (1965)
- Dale tango (1966)
- Nocturno a mi barrio (acompanyat amb bandoneón sol, 1969)
- Milonga de La Parda (1969)
- El último farol (1969)
- Fechoría (milonga, 1970)
- Una canción (1971)
- La patraña (1972)
- Tu penúltimo tango (1975)
|
- Pinsón, Néstor. «Aníbal Troilo» (en castellà). Todo Tango. Arxivat de l'original el 2012-04-14. [Consulta: 18 abril 2010].