Apatita

Apatita
Grup de minerals
Fórmula química	Ca₅(PO₄)₃(F,Cl,OH) Ca₅(PO₄)₃(OH) (Hidroxilapatita) Ca₅(PO₄)₃F (Fluorapatita) Ca₅(PO₄)₃Cl (Clorapatita)
Epònim	engany
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.BN.05
Dana	41.8.1.1 (Fluorapatita) 41.8.1.2 (Clorapatita) 41.8.1.3 (Hidroxilapatita)
Heys	19.4.2 (Hidroxilapatita) 22.1.9 (Fluorapatita) 22.2.3 (Clorapatita)
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Color	blanc, gris groc, verd, violeta, lila, vermell o marró, green, violet, purple, red or brown (Hidroxilapatita) incolor a blanc quan és pura, també verd, rosa, blau, groc, marró, violeta, lila (Fluorapatita) blanc (Clorapatita)
Exfoliació	{0001} i {1010} imperfecta
Fractura	desigual, concoidal
Duresa (Mohs)	5
Lluïssor	subvítria, resinosa, cerosa, greixosa, terrosa (hidroxilapatita i fluorapatita) subvítria, resinosa, terrosa (clorapatita)
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	translúcid, transparent
Densitat	3,16 a 3,22
Índex de refracció	no 1,633 - 1,667; ne 1,630 - 1,664
Solubilitat	Soluble en HCl o HNO₃. Les varietats carbonatades (amb contingut de CO₃) poden dissoldre's presentant efervesència.
Més informació
Símbol	Ap
Referències	[1][2][3][4][5][5][6][7]

Apatita és el nom genèric que reben els minerals: clorapatita, fluorapatita i hidroxilapatita, i que s'empra també per als minerals del grup de l'apatita que no s'han diferenciat en espècies específiques a través dels mètodes d'anàlisi, i n'és aquest el nom usat comunament en el passat. El color és variable tot i que predominen els cristalls incolors, de color marronós o verdós. És soluble en àcid nítric (HNO₃). L'apatita també és coneguda amb els noms: agustita o augustita, asparagolita, kietyogita, kietyöita o sombrerita.^[1]

Etimologia

El terme apatita prové del grec ἀπατάω (apatao), que significa 'equivocar' o 'decebre'. Això és degut al fet que l'apatita solia confondre's amb altres minerals com el beril o la milarita.

Clorapatita

El terme clorapatita va ser introduït l'any 1860 per Carl F. Rammelsberg en el seu llibre Handbuch der Mineralchemie, on va publicar anàlisis d'apatites, i va notar que l'apatita podia presentar fluor o clor com a anió dominant. L'anàlisi d'una apatita procedent de Kragerø (Noruega) presentava 4,10% en pes de clor i va ser anomenada clorapatita. El nom es va formar unint el prefix chlor i apatao (significat explicat anteriorment).^[2]

Fluorapatita

Aquest terme va ser emprat l'any 1860 per Carl F. Rammelsberg per emfasitzar la composició química de l'apatita amb predominància de fluor.^[4]

Hidroxilapatita

Anomenada hidroapatita (hydro-apatite) l'any 1856 per Augustin Alexis Damour, del grec apatao i el prefix hydro- pel contingut d'aigua en forma d'hidroxil. En Waldemar Schaller va canviar el nom a hidroxilapatita (hydroxil-apatite) l'any 1912. La paraula hidroxilapatita (hydroxylapatite) va ser introduïda l'any 1935 per Hugo Strunz. Per a referir-se a la hidroxilapatita també s'utilitzen noms com ara piroclasita, ornitita, monita…^[3]

Classificació

Alguns autors prenen els minerals que integren el grup de l'apatita (fluorapatita, hidroxilapatita, clorapatita…) dins del mateix grup; d'altres, com a diferents subgrups. Segons la classificació de Nickel-Strunz, els minerals anteriorment esmentats es classifiquen dintre de 8.BN.05: fosfats, arsenats, vanadats amb anions addicionals sense H₂O, només amb anions grossos (OH, etc): RO₄ = 0,33:1. Comparteixen el grup amb els minerals següents: alforsita, belovita-(Ce), carbonatofluorapatita, carbonatohidroxilapatita, clorapatita, mimetita-M, johnbaumita-M, hedifana, hidroxilapatita, johnbaumita, mimetita, morelandita, piromorfita, fluorstrofita, svabita, turneaureïta, vanadinita, belovita-(La), deloneïta, fluorcafita, kuannersuïta-(Ce), hidroxilapatita-M, fosfohedifana, estronadelfita, fluorfosfohedifana, carlgieseckeïta-(Nd), miyahisaiïta i arctita. Segons la classificació de Dana la fluorapatita es troba classificada com a 41.8.1.1; la hidroxilapatita com a 41.8.1.3 i la clorapatita com a 41.8.1.2.

Supergrup de l'apatita

Article principal: Supergrup de l'apatita

Els membres del supergrup de l'apatita mostren característicament una àmplia gamma de substitució de solucions sòlides. Els membres d'aquest supergrup es classifiquen en diversos grups: el grup de l'apatita, el de la belovita, el de la britolita, el de l'el·lestadita i el de l'hedifana.^[8]

El grup de l'apatita, també conegut com a subgrup piromorfita o grup svabita, és un subgrup de minerals de fosfats de calci i estronci que pertany alhora al supergrup de l'apatita. Està compost pels minerals següents: alforsita, carbonatofluorapatita, clorapatita, fluorapatita, hidroxilapatita, hidroxilapatita-M, johnbaumita, johnbaumita-M, mimetita, mimetita-2M, mimetita-M, miyahisaïta, piromorfita, stronadelfita, svabita, turneaureita i vanadinita.^[9]

Belovita-(Ce) (cristall central, de color verdós), espècie del grup belovita

El grup de la belovita està compost pels minerals: belovita-(Ce), belovita-(La), carlgieseckeïta-(Nd), deloneïta, fluorcafita, fluorstrofita i kuannersuïta-(Ce).^[10] El grup de la britolita està compost pels minerals britolita-(Ce), britolita-(La), britolita-(Y), fluorbritolita-(Ce), fluorbritolita-(Y), fluorcalciobritolita, tritomita-(Ce) i tritomita-(Y).^[11] El grup de l'el·lestadita està compost per tres minerals: la fluorel·lestadita, la hidroxilel·lestadita i la mattheddleïta.^[12] El grup de l'hedifana està compost pels següents set minerals: aiolosita, caracolita, cesanita, fluorfosfohedifana, fosfohedifana, hedifana i morelandita.^[13]

Aparença

Els cristalls de les apatites formen prismes hexagonals [0001], amb domini de {1010} i {1011}; també tabulars gruixuts {0001}, amb freqüència en els cristalls d'origen hidrotermal en pegmatites i venes, amb {1010}, relativament grans {0001}, i sovint també {1011} o piramidals petites. També es pot trobar de manera massiva, terrosa, granulada o compacta. També s'hi troba reniforme, i de vegades amb una subfibrosa o escamosa estructura imperfectament columnar o com a escorça fibrosa.

Varietats

L'apatita presenta diverses varietats segons color, forma o composició química. L'ametista basàltica n'és una varietat procedent de Saxònia que es caracteritza per la seva coloració violàcia;^[14] la fusta apatitzada és fusta fossilitzada on el reemplaçament mineral ha estat realitzat per fosfats, principalment apatita;^[15] la pedra asparagas és una varietat de color verd groguenc procedent de Marcia (Espanya);^[16] l'apatita rica en carbonat és un terme general que engloba totes les apatites que presenten una certa quantitat de carbonat.^[17] La cerapatita és una varietat anomenada així pel seu contingut en ceri. Presenta un 3,18% de terres rares i un 1,33% de Ce₂O₃; va ser descrita originàriament a la Península de Kola, a Rússia.^[18] La col·lofana és una varietat rica en carbonat anomenada l'any 1970 per Karl Ludwig Fridolin von Sandberger a partir de les arrels gregues κολλα ('cola') i φαινεσθαι ('aparèixer'), per l'aparença del mineral. El terme col·lofana s'utilitza per a descriure'n les varietats riques en carbonat massives, ciptocristal·lines i col·loidals (amorfes), sobretot de la fluorapatita i la hidroxilapatita, així com aquelles que constitueixen la majoria de roques fosfatades i ossos fòssils.^[19] L'eupircroïta és una varietat fibrosa d'apatita;^[20] la latzurapatita és una varietat de color blau cel prrocedent de Sibèria;^[21] la moroxita, anomenada així per les morochthas de Plini (unes gemmes verdes) és una varietat verda o blava d'apatita procedent d'Arendal, Noruega;^[22] l'osteòlit n'és una varietat massiva, terrosa i impura;^[23] la fosforita n'és una varietat impura, fibrosa i que forma concrecions;^[24] la pseudoapatita és el nom que reben les apatites que pseudomorfitzen piromorfita;^[25] la talkapatita és una varietat d'apatita magnesiana;^[26] el tril·lium n'és una varietat gemma de color verd o groc procedent d'Ontario, Canadà.^[27] La itriomapatita n'és una varietat que presenta fins a un 3,36% d'Y₂O₃, procedent de Kujalleq, Groenlàndia; va ser descoberta per G. Flink l'any 1889.^[28]

Referències

1. «Apatite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 gener 2014].
2. «Chloroapatite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 agost 2016].
3. «Hydroxylapatite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 agost 2016].
4. «Fluorapatite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 agost 2016].
5. «Apatite-(CaOH)» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 21 agost 2016].
6. «Apatite-(CaF)» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 21 agost 2016].
7. «Apatite-(CaCl)» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 21 agost 2016].
8. «Apatite Supergroup» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 gener 2014].
9. «Apatite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 gener 2014].
10. «Belovite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 gener 2014].
11. «Belovite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 gener 2014].
12. «Ellestadite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 gener 2014].
13. «Hedyphane Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 gener 2014].
14. «Améthiste basaltine (of Sage)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 agost 2016].
15. «Apatized Wood» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 agost 2016].
16. «Asparagas Stone» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 agost 2016].
17. «Carbonate-rich Apatite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 agost 2016].
18. «Cerapatite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 agost 2016].
19. «Collophane» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 agost 2016].
20. «Eupyrcroite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 agost 2016].
21. «Lazur-Apatite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 agost 2016].
22. «Moroxite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 agost 2016].
23. «Osteolith» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 agost 2016].
24. «Phosphorite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 agost 2016].
25. «Pseudoapatita» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 agost 2016].
26. «Talkapatit» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 agost 2016].
27. «Trillium» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 agost 2016].
28. «Yttriumapatite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 agost 2016].