Apel·lació a la por

Simulació artificial i exemplificativa d'una conversa per missatgeria instantània en la qual s'hi representen dues de les fal·làcies d'apel·lació a la por més habituals de l'espectre polític esquerra-dreta.

L'apel·lació a la por, també coneguda pels llatinismes argumentum ad metum o argumentum in terrorem,[1] és una fal·làcia lògica que pretén guanyar suport per a un argument o bé esgrimint la defensa vers un enemic, o bé adduint a la por que genera l'opció contrària.

En alguns contextos i segons alguns autors, es considera un tipus d'apel·lació a l'emoció. També se l'ha vinculat al concepte de por hobbessiana, un dels postulats del filòsof Thomas Hobbes pel qual el sentiment de por mútua és un paràmetre cabdal a l'hora de crear societats regides pel contracte social.[2][3]

Àmbits d'ús i recurrència política

[modifica]

L'apel·lació a la por ha estat àmpliament documentada tant en l'àmbit de la política electoral com en alguns sistemes judicials.[4] Un exemple concret contemporani d'aquesta fal·làcia són diversos dels arguments a favor de la tinença d'armes als Estats Units d'Amèrica (contraposada al terror de no poder defensar-se legítimament): «si no dus una pistola, no et podràs protegir dels malfactors que t'ataquin».[5] També ho fou la Llei de Drets Humans del Regne Unit del 1998, sobre la qual l'entorn mediàtic aplicà un argument d'apel·lació de la por: suposaria una reducció dels mecanismes en la lluita contra el terrorisme.[6]

En l'espectre polític esquerra-dreta apareixen diverses crides d'aquesta mena. En el marc ideològic espanyol, sobretot d'ençà del decenni del 1990, s'han consolidat diverses fal·làcies del terror, normalitzades per extensió a la majoria del domini electoral catalanoparlant.[7][8][9][10] Des de la dreta i la ultradreta, alguns casos són tals que «si manen les esquerres, els comunistes ensorraran l'economia del país»[2] o la criminalització de col·lectius socials i de la inseguretat com «si voteu governs d'esquerres, oferireu barra lliure als okupes perquè entrin a casa vostra».[10][11] En canvi, diversos moviments i partits d'esquerra han adquirit discursos de mobilització del vot amb consignes expressades tals que «si no votes i la dreta arriba a governar, t'arrabassà tots els teus drets»[12][13] o de descrèdit a opcions minoritàries en pro de l'anomenat vot útil o vot de la por: «vota l'esquerra útil o si no es perdrà en favor de la dreta».[8]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Garden, 1878, p. 19.
  2. ↑ 2,0 2,1 Rojas Alarcón, Laura. El miedo como mecanismo de control social: hacia una filosofía de la seguridad ( PDF) (tesi) (en castellà). Bogotà: Departament de Filosofia, Arts i Lletres. Universitat de La Salle, 1 gener 2016 [Consulta: 27 maig 2023]. 
  3. ↑ Blits, Jan H. «Hobbesian Fear» (en anglès). Political Theory, 17, 3, 1989, pàg. 417–431. ISSN: 0090-5917.
  4. ↑ Mann, Nicole «Divergence Among States in Enforcement of In Terrorem Clauses in Wills and Trusts» (en anglès). JD Supra, 05-08-2020 [Consulta: 27 maig 2023].
  5. ↑ Butters, Albion M. «Beyond Argumentum in Terrorem: The Contested Rhetoric of Campus Carry» (en anglès). Journal of American Studies, 55, 2, 5-2021, pàg. 262–273. DOI: 10.1017/S0021875820001395. ISSN: 0021-8758.
  6. ↑ Fenwick, 2009, p. 163.
  7. ↑ Lago Peñas, 179, p. 179-181.
  8. ↑ 8,0 8,1 Rodríguez Andrés, 2021, p. 315-316.
  9. ↑ Vázquez de Prada, 2001, p. 311.
  10. ↑ 10,0 10,1 Oñate, Pablo; Pereira López, María; Mo Groba, Diego «Emociones y voto a Vox en las elecciones generales españolas de abril y noviembre de 2019» (en castellà). Revista Española de Ciencia Política, 30-03-2022, pàg. 53–81. DOI: 10.21308/recp.58.02.
  11. ↑ Tirado, Arantxa «Seguretat i eleccions municipals: entre la instrumentalització i la realitat». Crític, 11-04-2023 [Consulta: 27 maig 2023].
  12. ↑ Thomàs, Lila «Si arribessin a governar...». Diari de Balears [Consulta: 27 maig 2023].
  13. ↑ Ruiz de Almirón, Víctor «El PSOE activa el voto del miedo a la derecha para restar apoyos a Rivera» (en castellà). ABC, 17-02-2019 [Consulta: 27 maig 2023].

Bibliografia

[modifica]
  • Fenwick, Helen. Civil Liberties and Human Rights (en anglès). Taylor & Francis, 2009. ISBN 9781135329235. 
  • Garden, Francis. A Dictionary of English Philosophical Terms (en anglès). 2a ed.. Londres, Oxford, Cambridge: Rivingtons, 1878. 
  • Lago Peñas, Ignacio. El voto estratégico en las elecciones generales en España (1977-2000): efectos y mecanismos causales en la explicación del comportamiento electoral (en castellà). Madrid: Centro de Estudios Avanzados en Ciencias Sociales [u.a.], 2005. ISBN 978-84-7476-376-8. 
  • Rodríguez Andrés, Roberto. La persuasión política. Claves para mejorar la comunicación entre la clase política y la ciudadanía en tiempos de desafección (en castellà). Centro de Investigaciones Sociológicas, 2021. ISBN 9788474768534. 
  • Vázquez de Prada, Mercedes. La conquista de la democracia. España en el siglo XX, 1901-2000 (en castellà). Eunate, 2001. ISBN 9788477681212.