Apofènia

L'apofènia és un biaix cognitiu que provoca que es vegin significats ocults en ordenacions aleatòries d'esdeveniments i dades.[1][2] El terme va ser encunyat pel psiquiatra alemany Klaus Conrad a la seva publicació del 1958 sobre els estats inicials de l’esquizofrènia,[3] anomenant-lo Apophänie a partir del verb grec ἀποφαίνειν (apophaínein, “decidir”). La va definir com una “percepció immotivada de relacions [acompanyada de] d’una sensació abnormal de sentit”.[4][5] Va descriure les primeres etapes del pensament delirant com a sobreinterpretacions autoreferencials de les percepcions sensorials reals, en oposició a les al·lucinacions.[2][6]

Un cas particular d’apofènia és la pareidolia, que és la capacitat de trobar formes habitualment visuals en situacions concretes. També s’utilitza aquesta noció per explicar la tendència a creure en la teoria de la conspiració, per la que es detecten patrons perversos en incidents aleatoris o inconnexos.[7] Per exemple, davant d’una sèrie de fenòmens aparentment inexplicables, és més fàcil pensar que hi ha un poder amagat que els ordena que no admetre l'atzar.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Carroll, Robert T. «apophenia». [Consulta: 17 juliol 2017].
  2. ↑ 2,0 2,1 Carroll, Robert T.. «apophenia». The Skeptic's Dictionary. [Consulta: 17 juliol 2017].
  3. ↑ Conrad, Klaus. Die beginnende Schizophrenie. Versuch einer Gestaltanalyse des Wahns (en alemany). Stuttgart: Georg Thieme Verlag, 1958. OCLC 14620263. 
  4. ↑ Mishara, Aaron «Klaus Conrad (1905–1961): Delusional Mood, Psychosis and Beginning Schizophrenia.». Schizophr Bull, vol. 36, 2010, pàg. 9–13. DOI: 10.1093/schbul/sbp144. PMC: 2800156. PMID: 19965934.
  5. ↑ Hubscher, Sandra L. «Apophenia: Definition and Analysis». Digital Bits Skeptic. Digital Bits Network, LLC, 04-11-2007. Arxivat de l'original el 21 January 2013.
  6. ↑ Brugger, Peter. "From Haunted Brain to Haunted Science: A Cognitive Neuroscience View of Paranormal and Pseudoscientific Thought", Hauntings and Poltergeists: Multidisciplinary Perspectives, edited by J. Houran and R. Lange (North Carolina: McFarland & Company, Inc. Publishers, 2001)
  7. ↑ Novella, Steven. Guía del universo para escépticos : cómo descubrir las certezas en un mundo repleto de falsedades (en castellà). Barcelona: Paidós, 2020, 2020, p. 56. ISBN 978-84-493-3695-9.