S'ha proposat fusionar aquest article a «Dislèxia». (Vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: 2020 |
L'aprenentatge lectoescriptor és l'educació i aprenentatge necessaris per a saber escriure, llegir comprenent el sentit del que es llegeix. El lector expert empra dues vies per poder llegir correctament, la via lèxica, o reconeixement global de les paraules; i la via fonològica, que és la lectura mitjançant la correspondència entre so i grafia (lletra a lletra).
És aquella que té la via fonològica afectada, i es caracteritza per:
En general, es pot detectar analitzant el registre de la lectura de l'alumne/a i comprovant que no n'hi ha correspondència so-grafia.
És aquella que té la via lèxica afectada, i es caracteritza per:
En general, es pot detectar analitzant el registre de la lectura de l'alumne/a i comprovant que s'ha realitzat una lectura sil·làbica.
Les errades més comunes que fa una persona dislèxica de superfície són:
Cal decidir si es vol intervenir en la via afectada, pel que, es treballa el dèficit, o si, al contrari, es vol compensar la via afectada amb la via que té millor conservada. El següent quadre detalla allò que s'ha de treballar segons la via afectada i/o conservada:[1]
VIES AFECTADES | VIES CONSERVADES | |
---|---|---|
Via fonològica | 1. Prendre consciència fonològica 2.Treballar la correspondència so-grafia 3.Automatització de regles |
1. Lectura conjunta |
Via lèxica | 1. Lectura conjunta 2. Adaptar el text a les paraules que coneix,i anar augmentant el seu repertori |
1.Treballar la correspondència so-grafia 2.Automatització de regles |
Aquest article o secció necessita l'atenció d'un expert en la matèria. |