La planta pot créixer als 20-80 cm d'alçada, amb una mitjana del voltant de 60 cm. Les flors, que es poden veure d'abril a agost (amb algunes variacions entre les regions), tenen uns 5 cm de llargada i un color vermell i groc. Tècnicament, les parts externes de la flor que s'estenen de color vermell o taronja són els sèpals, i les parts internes grogues són els veritables pètals. Els pètals tenen esperons que atrauen els pol·linitzadors de la planta, les arnes esfinx. Els colibrís també se senten atrets als jardines.
Les flors són comestibles, amb un sabor dolç, encara que les llavors poden ser fatals si es mengen, i la majoria de les parts de la planta contenen glucòsids cianogènicos.[1]
Es poden trobar en molts hàbitats com (garrigues, boscos de roures o coníferes. No es troben en terrenys desèrtics o en altures sobre els 3300 metres. Prefereix llocs humits.
Algunes tribus índies de l'altiplà utilitzaven Aquilegia formosa per elaborar un perfum.[2] També s'utilitza de forma medicinal per diverses tribus natives americanes.[3]
Aquilegia : nom genèric que deriva del llatíaquila = "àguila", en referència a la forma dels pètals de la qual se'n diu que és com l'urpa d'una àguila.[5]
Bailey, L. H. & E. Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York.
Cody, W. J. 1996. Fl. Yukon Terr. i–xvii, 1-669. NRC Research Press, Ottawa.
Flora of North America Editorial Committee, e. 1997. Magnoliidae and Hamamelidae. 3: i–xxiii, 1–590. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, Nova York.
Hitchcock, C. L., A. Cronquist, M. Ownbey & J. W. Thompson. 1984. Salicaceae to Saxifragaceae. Part II. 597 pp. In Vasc. Pl. Pacific N.W.. University of Washington Press, Seattle.