Aratinga
 Aratinga de cap turquesa | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Psittaciformes |
| Família | Psittacidae |
| Subfamília | Psittacinae |
| Gènere | Aratinga  Spix, 1824 |
.svg){kind=icon}
Aratinga és un gènere d'ocells de la família dels psitàcids que habita zones forestals més o menys tancades de l'àrea Neotropical. El seu nom vulgar, Aratinga, també s'ha utilitzat per designar espècies properes que no pertanyen a aquest gènere, com ara l'Aratinga nandai (Nandayus nenday).
La major part tenen un color predominantment verd, encara que alguns són grocs o taronja. Són ocells socials que a la natura es veuen en grups.
Pertanyen al grup que s'ha denominat "lloros de cua llarga" i moltes de les seves espècies són utilitzades en avicultura. De vegades han fugit del captiveri, i s'han establert de manera més o menys estable, molt lluny de llur àrea natural de distribució, com ara als Països Catalans, on hi ha petites poblacions reproductores d'aratinga mitrada,[1][2] d'aratinga de cap blau[3][2] i d'aratinga de màscara roja.[2][4]
Llista d'espècies
[modifica]Tradicionalment es considerava dins aquest gènere fins a 20 espècies. Moltes d'elles són ubicades avui a altres gèneres com ara Eupsittula, Guaruba, Leptosittaca, Ognorhynchus i Psittacara. Actualment s'hi inclouen 6 espècies:
- aratinga de cap turquesa (Aratinga weddellii).
- aratinga nyandai (Aratinga nenday).
- aratinga sol (Aratinga solstitialis).
- aratinga sulfúria (Aratinga maculata).
- aratinga jandaia (Aratinga jandaya).
- aratinga frontdaurada (Aratinga auricapillus).
Jean-Baptiste Labat descriu una població de petits lloros que vivien a l'Illa de Guadalupe, proposant-la, amb poques proves, com una espècie independent, l'Aratinga de Guadalupe (Aratinga labati). No hi ha restes biològics d'aquesta espècie i la situació es considera hipotètica.[5]
Referències
[modifica]
- ↑ Aratinga mitrada. Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya. Rev. 19-02-2013
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears. Joan Estrada et al., Lynx ISBN 978-84-96553-54-5
- ↑ Aratinga de cap blau. Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya. Rev. 04-07-2010
- ↑ Aratinga de màscara roja. Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya. Rev. 19-02-2013
- ↑ Fuller, Errol. 1987. Extinct Birds. Pàgina 131. Penguin Books (England).ISBN 0670817872