Un arborètum és un jardí botànic especialitzat, generalment concebut com un espai paisatgístic. Presenta nombroses espècies d'arbres o essències llenyoses en forma de col·leccions molt sovint temàtiques.
Existeixen arborètums de lleure procedents d'una gran activitat passada, però que ja no tenen usos científics.
Un jardí que presenta col·leccions d'arbusts s'anomena fruticetum, i es diu pinetum un arborètum especialitzat en coníferes.
El primer arborètum científic va ser creat a França, a mitjan segle xvii, per un oficial de la Marina francesa que va reunir col·leccions importants d'arbres d'Europa i d'Amèrica del Nord.
Els usos d'un arborètum obeeixen les regles generals d'un jardí botànic, cosa que vol dir que totes les espècies llenyoses han d'estar acuradament etiquetades per informar els visitants.
Certs arborètums tenen un objectiu de conservació i de salvaguarda d'espècies en perill d'extinció, sovint d'origen estranger al país. El conjunt dels arborètums constitueix un patrimoni natural d'espècies llenyoses forestals o no.
La part de la botànica especialitzada en l'estudi dels arbres es diu dendrologia.
Com en els jardins botànics, un veritable arborètum té un graner on s'emmagatzemen les llavors de les espècies llenyoses del seu país i de la seva regió. Emmagatzema igualment les sements collides a l'arborètum (fins i tot si, basant-se en la presència d'un gran nombre d'espècies en un espai petit, les llavors recuperades donen sovint híbrids).
Generalment l'arborètum, quan desenvolupa una activitat de multiplicació, permet preservar multiplicant les espècies llenyoses rares gràcies a l'intercanvi de sements entre els diferents arborètums i jardins botànics a través del món i això gràcies a un índex sèminum.
És generalment obert al públic i constitueix, doncs, una mena de «museu d'arbres».
Es distingeixen quatre categories d'arborètums:
Es poden destacar: