Arbutus pavarii

Infotaula d'ésser viuArbutus pavarii Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Gairebé amenaçada
UICN30323 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreEricales
FamíliaEricaceae
GènereArbutus
EspècieArbutus pavarii Modifica el valor a Wikidata
Pamp., 1936
Distribució
Endèmic de

Arbutus pavarii és una espècie de planta del gènere Arbutus de la família de la família de les ericàcies (Ericaceae). Només creix a Líbia.

Descripció

[modifica]

Arbutus pavarii és un arbust o arbre petit de perennifoli amb una alçada d'1,5 a 3 m (a vegades fins a 6 m). El tronc i les branques tenen l'escorça esquerdada i de color marró vermellós que es desfà a trossos petits. Les branques joves tenen pèls glandulars i eriçats. Les fulles són coriàcies, brillants a la part superior, ovades, obovades o oblongues i lanceolades, punxegudes i de 4 a 11 cm de llarg i 1,5 a 4 cm d'amplada. El limbe foliar és gairebé sencera a finament serrada. El pecíol fa de 4 a 10 mm de llarg.[1]

Les inflorescències són panícules terminals i caigudes. Les flors individuals es troben a l'axil·la d'una bràctea i tenen una tija de 2 a 3 mm de llarg. El sèpal fa aproximadament 1 mm de llargada[2] és glabre i té cinc lòbuls triangulars i ovoides. La corol·la està fusionada i és de color blanc cremós a rosat, en forma de càntir, d'uns 8 mm de llarg,[2] amb cinc lòbuls doblegats que només fan de 0,7 a 1 mm de llarg. El fruit és esfèric amb un diàmetre de 15 a 20 mm, carnós, amb un principi de color groc o ataronjat, després carmesí o escarlata profund, superfície irregularment berrugosa i moltes llavors a cada compartiment. Les llavors fan 3,5 × 2 mm, tenen forma de pera, amb una superfície marró i estriada.[1]

Arbutus pavarii floreix des de finals d'octubre fins a febrer. El fruit triga vuit mesos a madurar.[3]

Distribució

[modifica]

Arbutus pavarii és endèmic de la serralada al-Jabal al-Achdar a Cirenaica (Líbia), que es troba a altituds entre 150 i 550 metres i en regions amb més de 350 mm de precipitació anual. Creix amb alta estabilitat en màquies com a espècie de caràcter de la seva pròpia Aasociació fitosociològica, el Junipero-Arbutetum pavarii, juntament amb l'arçot (Rhamnus lycioides subsp. oleoides), la savina comuna (Juniperus phoenicea var. turbinata), el llentiscle (Pistacia lentiscus), l'ullastre (Olea europaea var. sylvestris), l'arítjol (Smilax aspera), l'aladern de fulla ampla (Phillyrea latifolia), l'esparreguera punxosa (Asparagus aphyllus), el garrofer (Ceratonia siliqua), Viola scorpiuroides, l'argelaga pilosa (Calicotome renainum), Arum cyrenaicum, Cyclamen rohlfsianum i altres espècies. Aquesta espècie d'arboç es troba als boscos de garrics (Quercus coccifera) i de xiprers (Cupressus sempervirens).[4]

A la Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN, Arbutus pavarii està classificat com a vulnerable a causa de la seva petita àrea de distribució, la seva ubicació climàtica remota[3] i les influències humanes (ús de fusta, expansió de l'agricultura, urbanització, pasturatge excessiu)[3][5]

Ús

[modifica]

Arbutus pavarii produeix una apreciada mel anomenada "Ashmari", que també s'utilitza amb finalitats medicinals. Els fruits tenen un gust una mica suau, però es poden gaudir fresques o fetes en melmelada. La llenya s'utilitza per al foc i com a carbó. [3]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Siddiqi, Mohammed Amin; Ali, Syed Irtifaq; Hasan Jafri, Saiyad Masudal «Ericaceae» (en anglès). Flora of Libya.. al Faateh University, Faculty of Science, Department of Botany [Trípoli], 54, 1978, pàg. 6–8.
  2. ↑ 2,0 2,1 Siddiqi, Mohammed Amin; Ali, Syed Irtifaq; Hasan Jafri, Saiyad Masudal «Ericaceae» (en anglès). Flora of Libya.. al Faateh University, Faculty of Science, Department of Botany [Trípoli], 54, 1978, pàg. 7.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Elshatshat, Salem «Biological conservation of the endemic Arbutus pavarii Pamp.: Seed germination as attempt.». International Journal of Human Geography and Environmental Studies, 1, núm=1, desembre 2009, pàg. 20–22.
  4. ↑ Brullo, Salvatore; Furnari, Francesco «La vegetazione del Gebel el-Akhdar (Cirenaica settentrionale)». Bollettino dell'Accademia Gioenia di Scienze Naturali, 27, núm. 347, 1994, pàg. 197–412.
  5. ↑ World Conservation Monitoring Centre 1998. [Harvey-Brown, Y. (2022). "Arbutus pavarii." 2022 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2022. [Consulta: 20 de maig de 2024] Arbutus pavarii]. In: IUCN 2022. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2023-1 http://www.iucnredlist.org./.

Enllaços externs

[modifica]