Arend Heyting

Arend Heyting

Biografia
Naixement	9 maig 1898 Amsterdam (Països Baixos)
Mort	9 juliol 1980 (82 anys) Lugano (Suïssa)
Formació	Universitat d'Amsterdam (1916–1922)
Tesi acadèmica	Intuitionistische axiomatiek der projectieve meetkunde  (1925 )
Director de tesi	Luitzen Egbertus Jan Brouwer
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques i lògica
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat d'Amsterdam, professor ordinari neerlandès (1965–1968) , emèrit Universitat d'Amsterdam, professor ordinari neerlandès. Facultat de Matemàtiques i Ciències Naturals (1965–1968) , emèrit Universitat d'Amsterdam, professor ordinari neerlandès. Facultat de matemàtiques i física de la Universitat d'Amsterdam (1948–1965) Universitat d'Amsterdam, conferenciant. Facultat de matemàtiques i física de la Universitat d'Amsterdam (1937–1948) Liceu Stedelijk (1922–1936)
Membre de	Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos
Professors	Gerrit Mannoury i Luitzen Egbertus Jan Brouwer
Obra
Obres destacables Àlgebra de Heyting cos de Heyting Aritmètica de Heyting àlgebra de Heyting completa Interpretació de Brouwer-Heyting-Kolmogorov Àlgebra de Heyting lliure
Estudiant doctoral	Anne Troelstra, Dirk van Dalen, Christopher Gibson, Bob van Rootselaar, Jan Mooij, Johannes Berghuys, Jacobus Dijkman, Gerard Decnop i Ashvini Kumar
Família
Cònjuge	Johanne Friederieke Nijenhuis (1929-1960) Joséphine Frederique van Anrooy (1961-1980)
Pares	Johannes Heyting i Clarissa Kok

Arend Heyting (Amsterdam, 9 de maig de 1898 - Lugano, 9 de juliol de 1980) va ser un matemàtic neerlandès.

Vida i Obra

Heyting, fill d'un professor de secundària, va estudiar matemàtiques a la universitat d'Amsterdam on va tenor com mestres Brouwer i Mannoury. Es va graduar el 1922 i el curs següent ja era professor de l'institut de secundària d'Enschede,^[1] mentre continuava treballant en la seva tesi doctoral, un encàrrec de Brouwer^[2] d'establir els axiomes intuicionistes de la geometria projectiva.^[3] Va obtenir el doctorat el 1925.^[4]

La docència a l'ensenyament secundari va començar a ser per a ell una experiència decebedora i, finalment, el 1936 va ser nomenat professor de la universitat d'Amsterdam, en la qual va romandre fins a la seva jubilació el 1968.^[5] El 1975 va patir un atac de cor que va provocar un deteriorament progressiu de la seva salut fins que va morir el 1980.

L'obra de Heyting està gairebé centrada només en l'intuïcionisme i la filosofia de les matemàtiques des d'un punt de vista intuicionista.^[6] El 1930 va publicar els seus tres articles més importants sobre les regles formals de la lògica i la matemàtica intuicionistes^[7] i també va presentar la seva visió dels fonaments de les matemàtiques a la conferència d'epistemologia de les ciències exactes de Königsberg.^[8] En escrits posteriors i en correspondència amb el matemàtic rus Andrei Kolmogórov va desenvolupar el que es coneix com la interpretació (o semàntica) de Brouwer-Heyting-Kolmogórov de la lògica i la demostració.^[9][10] L'any 1956 va publicar el seu llibre més influent: Intuitionism: An Introduction.^[11] La seva obra es compon d'una seixantena d'articles científics i tres monografies.^[12] El 1975 també va editar el primer volum de les obres escollides de Brouwer, que agrupen els seus treballs sobre fonaments i filosofia de les matemàtiques.

Referències

1. van Dalen, 1990, p. 20.
2. Troelstra, 1968, p. 4.
3. von Plato, 2017, p. 168 i ss.
4. van Dalen, 1990, p. 19.
5. Troelstra, 2013, p. web.
6. Troelstra, 1968, p. 3.
7. Moschovakis, 2009, p. 83.
8. Primiero, 2020, p. 10.
9. Troelstra, 1990, p. 6-7.
10. Primiero, 2020, p. 17.
11. Franchela, 2007, p. 20.
12. Troelstra, 1968, p. 9-11.

Bibliografia

• Franchela, Miriam «Arend Heyting and Phenomenology: Is the Meeting Feasible?» (en anglès). Bulletin d'analyse phénoménologique, Vol. 3, Num. 2, 2007. ISSN: 1782-2041.
• Moschovakis, Joan Rand. «The Logic of Brouwer and Heyting». A: Dov M. Gabbay, John Woods (eds.). Logic from Russell to Church (en anglès). North Holland, 2009, p. 77-126. ISBN 978-0-444-51620-6. 
• Primiero, Giuseppe. On the Foundations of Computing (en anglès). Oxford University Press, 2020. ISBN 978-0-19-883564-6. 
• Troelstra, A.S. «The scientific work of A. Heyting» (en anglès). Compositio Mathematica, Vol. 20, 1968, pàg. 3-12. ISSN: 0010-437X.
• Troelstra, A.S.. «On the Early History of the Intuitionistic Logic». A: Petio P. Petkov. Mathematical Logic (en anglès). Plenum Press, 1990, p. 3-18. ISBN 978-1-4612-7890-0. 
• van Dalen, D. «Heyting and Intuitionistic Geometry». A: Petio P. Petkov. Mathematical Logic (en anglès). Plenum Press, 1990, p. 19-30. ISBN 978-1-4612-7890-0. 
• von Plato, Jan. The Great Formal Machinery Works (en anglès). Princeton University Press, 2017. ISBN 978-0-691-17417-4. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Arend Heyting» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Troelstra, A.S. «Heyting, Arend». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 4 febrer 2021]. (anglès)
• Troelstra, A.S. «Heijting, Arend (1898-1980)». Huygens ING - KNAU, 2013. [Consulta: 5 febrer 2021]. (neerlandès)
• «Arend Heyting Stichting». Koninklijke Nederlandse Akademie der Wetenschappen. Arxivat de l'original el 17 de juny 2021. [Consulta: 4 febrer 2021]. (neerlandès)
• «Over Heyting». Universiteit van Amsterdam. [Consulta: 4 febrer 2021]. (neerlandès)