Argument ad hominem

Un gràfic triangular que representa una "jerarquia de desacord" des de la clara refutació fins a la mera vituperació, basat en l'assaig "How to Disagree" de Paul Graham.

L'argument ad hominem (en llatí argumentum ad hominem, 'argument a l'home') és una fal·làcia lògica que consisteix a replicar a una afirmació o a un argument referint-se a la persona que l'ha formulat en lloc de referir-se al mateix argument o afirmació.[1][2][3]

El raonament fal·laç ad hominem es categoritza com a fal·làcia informal, més concretament com a fal·làcia genètica.[4][5][6]

Uns quants exemples són: «dius això perquè ets un burgès», «tu no ets dona, per tant, no pots opinar sobre el feminisme», «molt comunista però tens un iPhone» o «¿tu què en saps de l'URSS si ets molt jove i no hi vas viure?»

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Argument ad hominem». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Caballero Molina, Antonio. «Fal·làcies no formals materials». [Consulta: 12 setembre 2017].
  3. ↑ Miranda Alonso, Tomás. Arguments : un curs introductori a la filosofia. València: Universitat de València, 2011, p. 127-128. ISBN 9788437084626. 
  4. ↑ Walton, Douglas. Informal Logic: A Pragmatic Approach. Cambridge University Press, 2008, p. 190. 
  5. ↑ Bowell, Tracy; Kemp, Gary. Critical Thinking: A Concise Guide. Abingdon, Oxon: Routledge, 2010, p. 210–213. ISBN 0-415-47183-4. 
  6. ↑ Copi, Irving M. Informal Logic. Macmillan, 1986, p. 112–113. ISBN 0-02-324940-4.