Arion és un gènere de mol·luscsgasteròpodespulmonats terrestres de la famíliaArionidae en l'ordre dels Stylommatophora. Se'ls coneix comunament amb el nom de llimacs, tot i que amb aquest nom genèric es coneixen espècies de diferents famílies amb parentiu bastant llunyà, totes elles amb el tret comú d'haver sofert de manera independent una reducció o pèrdua de la conquilla i ser d'ambients terrestres. Els llimacs més grans de la fauna europea pertanyen a aquest gènere.[1]
El gènere Arion inclou espècies de llimacs terrestres amb distribució paleàrtica a tot el continent europeu, essent la península Ibèrica l'àrea geogràfica amb més diversitat d'espècies, tal com era d'esperar pel seu paper de refugi en el gran Pliocè-Plestocè i les edats glacials recents, i la seva topografia i clima variats.[1]
Es caracteritzen per estar només actius després de pluges o durant nits humides, de moviment summament lent, i que quan són molestats es contreuen en l'eix sagital formant una semiesfera. Tenen a la superfície solcs longitudinals profunds, i una zona llisa, entre el cap i la part posterior del peu, anomenada escut, sota la qual hi ha la conquilla vestigial, formada per concrecions calcàries petites i disperses. El dors és arrodonit, i el peu és vorejat lateralment per un solc profund, mentre que per sota és partit en tres zones longitudinals poc diferenciades i té els extrems arrodonits; el pneumostoma és situat a la part anterior del marge dret de l'escut, amb el gonòpor molt proper i situat un poc més avall. Quan l’ambient és sec es refugien sota pedres, troncs, esquerdes, molses o escorça d’arbres, i quan són actius s’alimenten d’herbes i bolets, pels quals tenen una gran predilecció.[2]
La taxonomia d'Arion es basa principalment en caràcters morfològics del sistema genital, que tanmateix mostren una gran variabilitat intraespecífica, fet que provoca que la identificació precisa d'espècies d'ariònids sigui difícil: és essencial tenir en compte la variabilitat de la forma dels òrgans reproductors en exemplars joves, adults i senils de la mateixa espècie, a la mateixa zona i a la mateixa època de l'any. A més, el polimorfisme del color del tegument, un altre caràcter de diagnòstic d'espècies, mostra variacions correlacionades amb l'hàbitat i l'estació. Com a resultat, la sistemàtica d'Arion és complexa i controvertida, sense un nombre clarament definit d'espècies sensu stricto, complexos d'espècies o subgèneres.[1]
No obstant això, es poden reconèixer quatre grans grups d'espècies biogeogràfiques:[1]
un grup lusità o atlàntic distribuït al llarg de la frontera atlàntica europea, incloent la península Ibèrica, França, Gran Bretanya i Irlanda (A. flagellus, A. owenii, A. hortensis);
↑ 1,01,11,21,3Quinteiro, J.; Rodríguez-Castro, J.; Castillejo, J.; Iglesias-Piñeiro, J.; Rey-Méndez, M. «Phylogeny of slug species of the genus Arion: evidence of monophyly of Iberian endemics and of the existence of relict species in Pyrenean refuges». Journal of Zoological Systematics and Evolutionary Research, 43, 2, 2005, pàg. 139-148. DOI: 10.1111/j.1439-0469.2005.00307.x.