Aristocreont
| Nom original | (grc) Ἀριστοκρέων  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | segle III aC |
| Mort | segle II aC |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia |
| Ocupació | filòsof |
| Període | Període hel·lenístic |
| Família | |
| Pare | Nausicrates (en)  |
| Germans | Philocrates (en) |
Aristocreont (grec antic: Ἀριστοκρέων, llatí: Aristocreon) va ser un filòsof estoic nebot de Crisip de Soli. Va florir cap a l'any 200 aC.[1]
Era fill d'una germana de Crisip, i es va convertir en el seu deixeble. Crisip li va dedicar diverses de les seves obres, segons Diògenes Laerci.[2] Plutarc diu que va fer una estàtua de bronze en honor del seu oncle, on va gravar: «Aristocreont va erigir aquesta semblança del seu oncle Crisip».[3]
No se sap si aquest Aristocreont és el mateix que esmenta Plini el Vell, que va escriure una descripció d'Egipte.[4][1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Aristocreon a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 303
- ↑ Diògenes Laerci. Vides i opinions de filòsofs eminents 196-197, 202
- ↑ Plutarc. De Stoicorum repugnantiis 1033e
- ↑ Plini el Vell. Naturalis HistoriaVI, 29