Aristolochia clematitis | |
---|---|
Flors de l'aristolòquia clematídia | |
Planta | |
Tipus de fruit | càpsula |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Piperales |
Família | Aristolochiaceae |
Gènere | Aristolochia |
Espècie | Aristolochia clematitis L., 1753 |
L'aristolòquia clematídia (Aristolochia clematitis),[1] és una planta amb flors del gènere Aristolochia dins la família de les aristoloquiàcies.[2]
Addicionalment pot rebre els noms de aristolòquia sarmentosa, clematítide, herba de les gotes i herba pudent. També s'han recollit la variant lingüística herba pudenta.[1]
És una planta herbàcia que creix normalment en mates d'una alçada de 30 a 90 cm. De vegades també creix com a planta enfiladissa, cobrint el terra o enfilant-se a una altra mata o arbust. Les arrels són, generalment, tuberoses. Les fulles tenen forma de cor.
Aquesta planta floreix al maig i al juny. Les flors, de color groc pàl·lid, són zigomorfes amb el periant reduït a una sola coberta floral en forma de tub, terminada en una llengüeta.
El fruit és una càpsula verda. A mesura que madura es va tornant més fosca, fins que pren una coloració negra. El seu diàmetre és d'1 a 2 cm i conté moltes llavors. Aquest fruit té alcaloides i essències medicinals i tòxiques, abans molt apreciades.
Tot i que són verinoses, l'eruga de la papallona de les aristolòquies (Zerynthia rumina) es menja les fulles d'aquesta planta.
Aquesta planta és nativa de la major part d'Europa, fins al Caucas.[2]
L'aristolòquia clematídia es troba als erms, a les vores dels camins rurals, als camps abandonats i especialment a les vinyes abandonades.
Els següents noms científics són sinònims d'Aristolochia clematitis:[2]
Aquesta planta es cultivava abans, car es feia servir com a planta remeiera en la medicina tradicional casolana, sobretot a la zona dels Balcans i a l'Europa oriental. Per aquesta raó, encara es troba assilvestrada en llocs fora de la seva àrea de distribució natural, com a relíquies d'antics conreus.
Tot i les seves propietats medicinals contra el reuma, l'artritis, la dismenorrea i l'esterilitat, i també com a diürètica i analgèsica, és una planta molt tòxica que pot provocar traumatismes renals severíssims. Estudis recents a Bèlgica, on es feia servir per tractar l'obesitat, han confirmat la perillositat d'aquesta planta si no s'utilitza amb molta cura.[3] Extractes d'aquesta planta també es fan servir en homeopatia.