Consta d'unes 30 espècies de plantes herbàciesperennes. El nom d'aquest gènere potser deriva del grecarna, "corder", en referència a les seves fulles piloses.
Aquest gènere té una distribució circumboreal i subalpina, principalment en climes temperats de l'oest d'Amèrica del Nord, dues espècies són natives d'Euràsia (A. angustifolia i A. montana).
Diverses espècies com Arnica montana i Arnica chamissonis, contenen helenalina, un ingredient principal en preparacions antiinflamatòries.
Maguire, B.; Gilly, C. L «A monograph of the genus Arnica (Senecioneae, Compositae)». Brittonia. New York Botanical Garden Press, 4, 3, 1943, pàg. 386–510. DOI: 10.2307/2804900. JSTOR: 2804900.
Wolf, S.J. i K.E. Denford «Taxonomy of Arnica (Compositae) subgenus Austromontana». Rhodora Journal of the New England Botanical Club, 86, 847, 1984, pàg. 239–309.
Nordenstam, B. 1977 Senecioneae and Liabeae—systematic review. In V. H. Heywood, J. B. Harborne, and B. L. Turner [eds.], The biology and chemistry of the Compositae, vol. II, 799–830. Academic Press, London, UK
Baldwin, B. G. «New combinations in Californian Arnica and Monolopia». Novon. Missouri Botanical Garden Press, 9, 4, 1999, pàg. 460–461. DOI: 10.2307/3392142. JSTOR: 3392142.
Lyss, G., T. J. Schmidt, H. L. Pahl, and I. Merfort «Anti-inflammatory activity of Arnica tincture (DAB 1998) using the transcription factor NF-kappaB as molecular target». Pharmaceutical and Pharmacological Letters, 9, 1999, pàg. 5–8.
Wolf, S. J., and K. E. Denford «Taxonomy of Arnica (Compositae) subgenus Austromontana». Rhodora, 86, 1984, pàg. 239–309.
Stevinson, C., Devaraj, V. S., Fountain-Barber, A., Hawkins, S. and Ernst, E. «Homeopathic arnica for prevention of pain and bruising: randomized placebo-controlled trial in hand surgery». Journal of the Royal Society of Medicine, 96(2), 2003, pàg. 60–65.