Arnold Jackson
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 abril 1891 Addlestone (Anglaterra) (en)  |
| Mort | 13 novembre 1972 (81 anys) Oxford (Anglaterra) |
| Formació | Brasenose College Malvern College |
| Alçada | 176 cm |
| Pes | 67 kg |
| Activitat | |
| Ocupació | barrister, atleta, militar |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Exèrcit britànic |
| Rang militar | brigadier (en) |
| Conflicte | Primera Guerra Mundial |
| Nacionalitat esportiva | Regne Unit |
| Esport | atletisme |
| Disciplina esportiva | cursa de mitjana distància |
| Participà en | |
| 1912 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1912 (1r) (medalla d'or olímpica) |
| Premis | |
| |
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
| Atletisme | |||
Jocs Olímpics 
| |||
Representa:  Regne Unit
| |||
|
Estocolm 1912 | 1.500 metres | |
Arnold Nugent Strode Strode-Jackson CBE, DSO & Three Bars (Addlestone, Surrey, 5 d'abril de 1891 – Oxford, Oxfordshire, 13 de novembre de 1972) va ser un atleta, barrister i oficial de l'Exèrcit britànic anglès. En el seu palmarès destaca la medalla d'or en la cursa dels 1.500 metres als Jocs Olímpics de 1912. Va ser general de brigada i un dels oficials britànics més condecorats de la Primera Guerra Mundial.[1]
Primers anys
[modifica]Va néixer com a Arnold Nugent Strode Jackson a Addlestone, Surrey, canviant el seu cognom per Strode-Jackson el 31 de març de 1919 (tal com indicava The London Gazette de l'1 d'abril de 1919).[1] Era fill de Morton Strode Jackson i Edith Rosine Martin, i net del tinent general George Jackson.
El seu oncle era Clement Jackson, atleta, acadèmic i tresorer del Hertford College de la Universitat d'Oxford, alhora que cofundador de l'Amateur Athletic Association.[1] La seva germana era l'escriptora Myrtle Beatrice Strode Strode-Jackson.[2]
Estudià al Malvern College, on era cap de l'equip d'atletisme, i on va adquirir el sobrenom de "Jackers". El 1910 entrà a estudiar al Brasenose College de la Universitat d'Oxford, on es llicencià en dret.[1]
Carrera esportiva
[modifica]Jackson practicà el rem i jugà a futbol i hoquei sobre herba amb el Brasenose College, arribant a ser capità de l'equip d'hoquei.[1] Guanyà la cursa de la milla entre Oxford i Cambridge tres vegades i fou president de l'Oxford University Athletic Club.
El 1912, mentre encara era una estudiant, Jackson va haver de retallar les seves vacances a Noruega per viatjar en tren fins a Estocolm, ciutat on es van disputar els Jocs Olímpics. A Estocolm va prendre part en la cursa dels 1.500 metres del programa d'atletisme.
A Estocolm els estatunidencs eren els favorits per aconseguir la victòria en la cursa dels 1.500 metres, ja que eren els grans dominadors de la distància i fins a set dels 14 participants en la final eren estatunidencs. La cursa va ser molt disputada i per primera vegada s'hagué d'emprar la photo finish per decidir el vencedor final. Jackson es va imposar sobre Abel Kiviat i Norman Taber per tan sols una dècima. El seu temps, 3:56.8 va suposar un rècord olímpic. En aquells moments la cursa va ser qualificada com "la carrera més gran mai disputada".[3] Amb 21 anys, Jackson va ser el medallista d'or olímpic de 1500 metres més jove fins al 2008, quan Asbel Kiprop guanyà l'or amb 19 anys. Borsa
Carrera militar
[modifica]Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial, l'agost de 1914, Jackson fou comissionat al Loyal North Lancashire Regiment i el setembre de 1914 va ser adscrit al 13è Batalló, The Rifle Brigade, com a segon tinent. Marxà a França amb aquest batalló, amb qui lluità fins que fou ascendit a tinent coronel el maig de 1918 i agafà el comandament del 13è Batalló, el King's Royal Rifle Corps.
El desembre de 1914 fou ascendit a tinent. L'1 de juliol de 1916 fou nomenat capità. El 14 de juliol de 1917 fou nomenat major i poc després, l'agost d'aquell mateix any, tinent coronel en exercici. El maig de 1918 fou nomenat tinent coronel de ple i l'octubre de 1918 brigada.
Jackson va serví al King's Royal Rifle Corps, arribant al grau de general de brigada de l'Exèrcit britànic i sent condecorat amb l'Orde del Servei Distingit amb tres Barres. La guerra posà punt final a la seva carrera esportiva, ja que fou ferit en tres ocasions i això l'obligà a retirar-se.
Va ser nomenat major actor en el moment del seu primer DSO el 4 de juny de 1917, i l'agost de 1917, el tinent coronel en exercici. Va ser nomenat tinent coronel al maig de 1918 i brigadier actiu a l'octubre de 1918.
Darrers anys
[modifica]Va ser membre de la delegació britànica a la Conferència de Pau de París de 1919 i fou reconegut amb l'Orde de l'Imperi Britànic pels serveis que hi prestà.[1] El 1920 passà a ser membre del British Olympic Council.
El 1921 emigrà als Estats Units,[1] on treballà en la indústria i com a Jutge de pau a Connecticut. Dirigí el primer Kentucky Derby Festival el 1935. Durant la Segona Guerra Mundial fou coronel de l'equip del Governador de Kentucky i administrador de la Junta d'Inspecció del Regne Unit i el Canadà a Nova York i Ottawa, a càrrec d'inspectors i les precaucions antisabotatge.
Va escriure Kentucky Heyday: 1787–1827; the life and times of Kentucky's foremost portrait painter, publicat el 1956, un llibre sobre l'artista Matthew Jouett[4]
El 1945 es nacionalitzà estatunidenc.[1] El 1963, després de la mort de la seva dona Dora, va tornar a Oxford on va viure fins a la seva mort, el 13 de novembre de 1972.
Vida personal
[modifica]El 1918 es casà amb Dora Mooney, filla de William Allen Mooney de Silver Hills, New Albany, Indiana.
Llegat
[modifica]Una obra sobre la seva vida, "Strode-Jackson", va ser escrita per Mike Hodd i Jack Thorington, i es va estrenar al King's Head Theatre de Londres el 1979.
Una gran pintura a l'oli de Jackson destaca al Vincent's Club d'Oxford, havent estat rescatada i reparada després d'haver passat molts anys en un magatzem del Brasenose College.[5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Arnold Jackson Olympic Results». sports-reference.com. Arxivat de l'original el 11 de novembre 2012. [Consulta: 18 juliol 2017].
- ↑ M. B. S. Strode-Jackson's Elizabethan Romance Tansy Taniard. violetbooks.com
- ↑ Athletics at the 1912 Stockholm Summer Games: Men's 1,500 metres Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.. sports-reference.com
- ↑ Strode-Jackson, Arnold. Kentucky heyday, 1787–1827; the life and times of Kentucky's foremost portrait painter.. Nova York: Vantage Press, 1956 [Consulta: 15 novembre 2015].
- ↑ Vincent's Club A Happy Breed of Man. vincents.org
Enllaços externs
[modifica]
|
