Biografia | |
---|---|
Naixement | 5 gener 1846 ![]() Château-Salins (França) ![]() |
Mort | 16 novembre 1888 ![]() París ![]() |
Sepultura | Cementiri de Montparnasse ![]() |
Formació | Institut Nacional de les Llengües i Civilitzacions Orientals École pratique des hautes études École des chartes ![]() |
Activitat | |
Ocupació | lexicògraf, catedràtic, lingüista, romanista ![]() |
Ocupador | École Normale Supérieure (1878–1888) Universitat de París (1877–1882) École pratique des hautes études (1872–1877) Seminari Israelita de França ![]() |
Professors | Gaston Paris ![]() |
Alumnes | Jules Gilliéron ![]() |
Família | |
Cònjuge | Helena Darmesteter ![]() |
Germans | James Darmesteter ![]() |
Premis | |
|
Arsène Darmesteter (Château-Salins, Mosel·la, 5 de gener de 1846 - París, 16 de novembre de 1888) fou un romanista, lingüista i lexicògraf francès.[1]
Darmesteter nasqué en el si d'una família jueva de la Lorena;[2] El seu pare era relligador de llibres; la seva mare era d'una família jueva de Praga. La família es va traslladar el 1852 a París i va destinar el seu fill a l'escola rabínica per fer estudis de rabí; però Arsène va descobrir un text del segle xi del rabí Raixí de Troyes i això li va despertar l'interès pels estudis medievals. Va estudiar a l'École des Chartes el 1865 i, des de 1868, amb Gaston Paris a l'École pratique des Hautes études on fou professor de 1872 a 1877. El 1874 va publicar el Traité de la formation des mots dans la langue française, comparée aux autres langues romanes et au latin (2a edició 1894). El 1877 va defensar les dues tesis (francesa i llatina) de doctorat: De la création actuelle de mots nouveaux dans la langue française et des lois qui la régissent (reprint, Ginebra 1972), i De Floovante, vetustiore gallico poemate et de Merovingo cyclo, scripsit et adjecit nunc primum edita Olavianam Flovents sagae versionem et excerpta e Parisiensi codice "il libro de Fioravante". A partir d'aquí fou professor i, des de 1883 catedràtic, a la Sorbona.
Els seus coneixements alhora de l'hebreu i del francès antic li permeteren editar nombroses glosses (en francès però en caràcters hebreus) en comentaris de rabins francesos medievals. El 1869 feu una estada a Anglaterra per estudiar els manuscrits de Raixí a Oxford i Cambridge i, posteriorment, també feu estades a Itàlia amb la mateixa finalitat.
Després de la seva mort primerenca per una pneumònia, els seus alumnes Ernest Muret i Léopold Sudre van publicar Cours de grammaire historique de la langue française en 4 volums (1891-1897). El seu germà, l'orientalista James Darmesteter, Reliques scientifiques en dos volums, (1890, que comprèn una biografia, una bibliografia i diversos articles de tema jueu, del judeo-francès, i de filologia francesa).
Amb Adolphe Hatzfeld havien inicat el Dictionnaire général de la langue française du commencement du XVIIe siècle à nos jours, précédé d'un traité de la formation de la langue, del qual Darmesteter havia de redactar la part històrica; va ser continuat per Hatzfeld i per Antoine Thomas que el van publicar en dos volums el 1890 i 1900.