Arseniosiderita

Infotaula de mineralArseniosiderita

Arseniosiderita sobre romanechita, de Romanèche-Thorens, La Chapelle-de-Guinchay, França
Fórmula químicaCa₂Fe3+
3
O₂(AsO₄)₃·3H₂O
Epònimarsènic i ferro Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusdipòsits de manganès de Romanèche-Thorens, La Chapelle-de-Guinchay, Saône-et-Loire, Borgonya-Franc Comtat, França
Classificació
Categoriaarsenats
Nickel-Strunz 10a ed.8.DH.30
Nickel-Strunz 9a ed.8.DH.30 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VII/D.15 Modifica el valor a Wikidata
Dana42.8.4.3
Heys20.9.11
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 17.76Å, b = 19.53Å, c = 11.3Å, β = 96°
Grup puntual2/m - prismàtica
Colorgroc daurat, groc marró, marronós
Exfoliacióperfecta en {001}
Fracturafibrosa
Tenacitatfràgil
Duresa (Mohs)4,5
Lluïssorresinosa, sedosa, submetàl·lica
Diafanitatopaca
Densitat3,58 a 3,6 g/cm³ (mesurada); 3,78 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1.792 - 1.815 nβ = 1.870 - 1.898 nγ = 1.870 - 1.898
Birefringènciaδ = 0,078 a 0,083
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1842
SímbolAssd Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2]

L'arseniosiderita és un mineral de la classe dels arsenats. Ours Pierre Armand Petit Dufrenoy li va donar nom l'any 1842, de l'arsènic que conté i del grec σίδηρος "sideros", ferro, en al·lusió a la seva composició química.

Característiques

[modifica]

L'arseniosiderita és un arsenat de calci i ferro de fórmula química Ca₂Fe3+
3
O₂(AsO₄)₃·3H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic, normalment en forma fibrosa en agregats radials, en masses granulars o presentant un aspecte similar al feltre. Rarament es troba en forma de cristalls euèdrics de fins a 2mm. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5. És un mineral que pertany a grup de la mitridatita, espècie amb la que forma una sèrie de solució sòlida.[3] També forma solució sòlida amb la robertsita.[4]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'arseniosiderita pertany a «08.DH: Fosfats amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ < 1:1» juntament amb els següents minerals: minyulita, leucofosfita, spheniscidita, tinsleyita, jahnsita-(CaMnFe), jahnsita-(CaMnMg), jahnsita-(CaMnMn), keckita, rittmannita, whiteita-(CaFeMg), whiteita-(CaMnMg), whiteita-(MnFeMg), jahnsita-(MnMnMn), kaluginita, jahnsita-(CaFeFe), jahnsita-(NaFeMg), jahnsita-(NaMnMg), jahnsita-(CaMgMg), manganosegelerita, overita, segelerita, wilhelmvierlingita, juonniita, calcioferrita, kingsmountita, montgomeryita, zodacita, kolfanita, mitridatita, pararobertsita, robertsita, sailaufita, mantienneita, paulkerrita, benyacarita, xantoxenita, mahnertita, andyrobertsita, calcioandyrobertsita, englishita i bouazzerita.

Formació i jaciments

[modifica]

És un rar mineral secundari format per oxidació de minerals que contenen arsènic, normalment escorodita o arsenopirita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: beudantita, carminita, escorodita, dussertita, farmacolita, pitticita, adamita, eritrita, arsenopirita o löllingita. Va ser trobada per primera vegada l'any 1842 als dipòsits de manganès de Romanèche-Thorens, a La Chapelle-de-Guinchay (Saône-et-Loire, Borgonya, França). Tamb'e ha estat descrita a Alemanya, l'Aràbia Saudita, Austràlia, Àustria, Bèlgica, Bolívia, Bulgària, el Canadà, Eslovàquia, Espanya, els Estats Units, altres indrets de França, Grècia, Hongria, Itàlia, el Japó, el Kazakhstan, el Marroc, Mèxic, Namíbia, Polònia, Portugal, el Regne Unit, la República Txeca, Suïssa, Xile i la Xina. A Catalunya se n'ha trobat a la mina Linda Mariquita, al Molar (Priorat)[1] i a la mina «Iris 18» d'Escornalbou, a Riudecanyes (Baix Camp), totes dues a la província de Tarragona.[5]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Arseniosiderite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 juny 2017].
  2. «Arseniosiderite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 24 octubre 2015].
  3. «Arseniosiderite-Mitridatite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 octubre 2015].
  4. «Arseniosiderite-Robertsite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 octubre 2015].
  5. Joan Vinyoles Verdaguer · Josep Lluís Garrido Rufaste · Adolf Cortel Ortuño · Josep Carreras Peñalvert «La mina "Iris 18" (grup miner "Porvenir") d'Escornalbou, Riudecanyes, el Baix Camp, Tarragona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya [Barcelona], 13, 2, 11-2019, pàg. 3-46 [Consulta: 24 novembre 2023].