Artemisia annua

Infotaula d'ésser viuArtemisia annua Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deartemisinina Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitaqueni Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsterales
FamíliaAsteraceae
TribuAnthemideae
GènereArtemisia
EspècieArtemisia annua Modifica el valor a Wikidata
L.

Artemisia annua és una planta amb flors del gènere Artemísia dins la família de les asteràcies[1] nativa de l'Àsia temperada però naturalitzada arreu del món. En algunes parts de la Xina es menja en amanides.

Morfologia

[modifica]

Té una sola tija i fa fins a 2 metres d'alt; les seves fulles, alternades de 2,5 a 5 cm de llargada, recorden les de la falguera i fa una olor camforada; les flors són de color groc brillant. És una planta diploide amb un nombre de cromosomes 2n = 18.[2][3]

Taxonomia

[modifica]

Aquest tàxon va ser publicat per primer cop l'any 1753 a l'obra Species Plantarum de Carl von Linné.[1] Els següents noms científics són sinònims d'Artemisia annua:[1]

  • Artemisia annua f. macrocephala Pamp.
  • Artemisia chamomilla C.Winkl.
  • Artemisia exilis Fisch. ex DC.
  • Artemisia hyrcana Spreng.
  • Artemisia plumosa Fisch. ex Besser
  • Artemisia stewartii C.B.Clarke
  • Artemisia suaveolens Fisch.
  • Artemisia wadei Edgew.

Ús medicinal

[modifica]

Havia estat usada per la medicina tradicional xinesa, després va caure en desús, però a la dècada de 1970 es va tornar a utilitzar, ja que es va introduir en el Manual xinès de prescripcions per a tractaments d'emergència en infusions contra la febre, però no pas específicament contra la malària. L'any 1971 la científica mèdica Tu Youyou va demostrar que l'extracte d'aquesta planta era útil contra la malària,[4][5] i juntament amb altres col·legues va aïllar el principi actiu, l'artemisinina, la qual es troba als tricomes glandulars d'aquesta planta.[6] L'any 2015 Tu Youyou fou guardonada amb el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina pels seus descobriments d'una nova teràpia contra la malària.[7]

Artemisia annua també té efectes sedants en ratolins de laboratori.[8]

Galeria

[modifica]
  • Artemisia annua
    Artemisia annua
  • Artemisia annua: detall de la inflorescència
    Artemisia annua: detall de la inflorescència
  • Llavors
    Llavors
  • Artemisia annua
    Artemisia annua

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Artemisia annua» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 20 juny 2022].
  2. ↑ Kreitschitz, A.; J. Vallès «New or rare data on chromosome numbers in several taxa of the genus Artemisia (Asteraceae) in Poland». Folia Geobotanica, 38, 3, setembre 2003, pàg. 333–343. DOI: 10.1007/BF02803203.
  3. ↑ Rotreklová, O.; P. Bure and V. Grulich «Chromosome numbers for some species of vascular plants from Europe». Biologia, Bratislava, 59, 4, pàg. 425–433. Arxivat de l'original el 2016-03-03 [Consulta: 1r novembre 2011].
  4. ↑ Kögl, 2023, p. 7.
  5. ↑ «Tu Youyou» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 16 març 2025].
  6. ↑ Duke SO, Paul RN «Development and Fine Structure of the Glandular Trichomes of Artemisia annua L.». Int. J Plant Sci., 154, 1, 1993, pàg. 107–18. DOI: 10.1086/297096. JSTOR: 2995610.
    Ferreira JFS, Janick J «Floral Morphology of Artemisia annua with Special Reference to Trichomes». Int. J Plant Sci., 156, 6, 1995, pàg. 807. DOI: 10.1086/297304.
  7. ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2015» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 6 octubre 2015].
  8. ↑ Emadi F, Yassa N, Hadjiakhoondi A, Beyer C, Sharifzadeh M.,"Sedative effects of Iranian Artemisia annua in mice: Possible benzodiazepine receptors involvement." Pharm Biol. 2011 May 10;

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Artemisia annua