Per a altres significats, vegeu «Articulats». |
Articulata | |
---|---|
Ptilometra australis | |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Subregne | Bilateria |
Fílum | Echinodermata |
Subfílum | Crinozoa |
Classe | Crinoidea |
Subclasse | Articulata Zittel, 1879 |
Els articulats (Articulata) són una subclasse d'equinoderms de la classe crinoïdeus, l'única que té representants actuals, amb 676 espècies, la majoria (616) dins l'ordre dels comatúlides[1] que no tenen tjia que els fixi al fons marí. La resta dels ordres presenten espècies pedunculades amb una forma corporal tradicional amb braços, calze i tija fixada al fons.[2]
Els articulats presenten simetria pentaradial. La tija, que consisteix en nombrosos discos units per lligaments, suporta un calze o copa feta de cercles de plaques calcàries. Presenten cinc braços sovint ramificats, formats per sèries articulades d'ossicles, que s'estenen des de la placa oral i formen el mecanisme de captura d'aliments.
Els braços són pinnulats amb pínnules alternes per a augmentar de manera efectiva la superfície de captura d'aliment. Totes aquestes pínnules tenen solcs ambulacrals ciliats que convergeixen per formar solcs més grans en els braços que condueixen a la boca situada al costat de l'anus a la superfície superior de la placa oral.
Els articulats suspensívors passius. Capturen plàncton amb els peus ambulacrals situats a la pínules, i els canals ambulacrals ciliats transporten l'aliment a la boca. Tot i que són alimentadors passius, s'ha observat que alguns articulats es mouen a millors àrees d'alimentació, ja sigui amb mecanismes locomotors a la base de la tija o separant-se i impulsant-se amb els braços.
En els comatúlides, la tija es desenvolupa a l'etapa larval, però els juvenils la perden i només conserven el disc superior i prenen una vida lliure.
La subclasse Articulata inclou sis ordres, dos del quals estan extints:[3]