Biografia | |
---|---|
Naixement | 1r febrer 1915 Přívoz (Txèquia) |
Mort | 8 novembre 1986 (71 anys) París |
Sepultura | Cementiri d'Ivry de París, 45 48° 48′ 46″ N, 2° 22′ 01″ E / 48.8128°N,2.366865°E |
Grup ètnic | Txecs |
Activitat | |
Ocupació | escriptor, prosista, polític, periodista d'opinió |
Partit | Partit Comunista de Txecoslovàquia |
Carrera militar | |
Branca militar | Brigades Internacionals i exèrcit txecoslovac a l'exili |
Conflicte | Guerra Civil espanyola |
Família | |
Cònjuge | Lise London |
Cronologia | |
23 setembre 1939 | reclutament (París) |
Premis | |
|
Artur London (Přívoz i Moravská Ostrava, 1 de febrer de 1915 - París, 8 de novembre de 1986) va ser un escriptor i polític txecoslovac. Va ingressar als 14 anys en les Joventuts Comunistes, va lluitar amb les Brigades Internacionals a Espanya i va ser membre de la Resistència francesa a partir del 1940. Va ser deportat a Mauthausen el 1942.
El 1949 va ser nomenat vice-ministre d'Afers exteriors de Txecoslovàquia. Va ser detingut el 1951 i un dels catorze acusats en el Procés de Praga de 1952. Atenent a l'antisemitisme manifestat per Stalin després de la Segona Guerra Mundial, el fet que London fos jueu no seria aliè a la seva persecució. El procés va acabar amb onze condemnes a mort a la forca i tres cadenes perpètues, entre les quals la d'Artur London, tot i que va ser rehabilitat el 1956. El 1963, London va abandonar Txecoslovàquia i es va instal·lar a França, on va publicar Espagne..., una obra dedicada a la Guerra Civil, la qual cosa per a ell va ser una manera de rehabilitar als veterans de les Brigades Internacionals que havien estat empresonats o executats en els processos duts a terme a Praga, Budapest i Sofia. El 1968 va publicar L'Aveu (La confessió), que va inspirar una pel·lícula homònima de Costa Gavras el 1970, amb guió de Jorge Semprún amb Yves Montand com London. Va morir a Paris el 1986.[1][2]
La seva dona va ser Lise London, amb nom de soltera Lise Ricol, d'origen espanyol i cunyada del dirigent del Partit Comunista Francès Raymond Guyot.