Tipus | Ascaridida infectious disease (en) , antroponosi, helmintiasi transmesa pel terra, helmintosi i malaltia |
---|---|
Especialitat | infectologia i helminthologist (en) |
Clínica-tractament | |
Símptomes | rampa abdominal, vòmit, nàusea, dolor abdominal, diarrea, malestar, febre baixa, urticària i tos |
Exàmens | hemograma, radiografia de tòrax i microscòpia |
Medicació | |
Patogènesi | |
Transmissió patògena | transmissió fecal-oral |
Causat per | Ascaris lumbricoides |
Classificació | |
CIM-11 | 1F62 |
CIM-10 | B77 |
CIM-9 | 127.0 |
Recursos externs | |
Enciclopèdia Catalana | 0219337 |
OMIM | 604291 |
DiseasesDB | 934 |
MedlinePlus | 000628 |
eMedicine | 212510 |
MeSH | D001196 |
UMLS CUI | C0003950 |
DOID | DOID:456 |
L'ascariosi o ascariasi és una helmintosi humana causada pel cuc nematode paràsit Ascaris lumbricoides. Probablement un quart de la població mundial n'està infectada, amb taxes del 45% a Amèrica Llatina i del 95% en parts d'Àfrica.[1] És una de les helmintosis transmeses per terra que l'OMS inclou a la llista de Malalties tropicals desateses.[2] L'ascariosi és particularment prevalent en zones tropicals i en zones d'higiene pobra. Altres espècies del gènere Ascaris també són paràsites i poden infectar animals domèstics. S'han identificat certs gens en poblacions humanes que poden fer que se sigui més susceptible a la infecció.[3]
La infestació ocorre a través de la ingestió d'aliments contaminats amb excrements que continguin ous d'Ascaris. Les larves es desclouen a l'intestí arriben als pulmons i finalment migren al tracte respiratori. Des d'ell són reabsorbits i maduren a l'intestí arribant a fer 30 cm de llargada i s'ancoren a la paret intestinal.
Les infeccions normalment no presenten símptomes, però poden anar acompanyades d'inflamació, febre i diarrea i hi pot haver problemes seriosos si els cucs migren a altres parts del cos.
Els tractaments farmacèutics que maten aquests nematodes s'anomenen ascaricides i inclouen: mebendazole, piperazina, pirantel, albendazole, tiabendazole i oli de quenopodi.
També els corticoesteroides poden tractar els símptomes.[4]
Els natius americans tradicionalment utilitzaven epazote (Chenopodium ambrisioides) de relativa eficàcia.