![]() |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Sota el nom de protestantisme s'apleguen les esglésies que defensen i proclamen les doctrines bàsiques de l'anomenada «Reforma» del segle XVI. Les Assemblees de Germans s'identifiquen amb la doctrina protestant i al segle XIX s'originen com un moviment de comunió entre les diverses confessions cristianes.
L'aspecte que segurament ve més emfatitzat és la igualtat entre els membres de la comunitat i el rebuig a la jerarquia.
Per tal de poder assolir projectes comuns, les Assemblees de Germans de Catalunya s'han dotat d'una mínima estructura organitzativa. És el que anomenen «Coordinadora de les Assembles de Germans».
Les Assemblees de Germans també son conegudes com a “Asambleas de Hermanos”, “Templos Bíblicos”, “Templo Evangélico”, “Casa de Oración” o “Iglesias Cristianas Evangélicas” en països de parla hispana; “Irmãos”, “Irmãos de Plymouth”, “Assembléias dos Irmãos”, o “Casa de Oração”, a les zones parla habla portuguesa; i “Open Brethren”, “Christian Brethren”, “Plymouth Brethren”, “Brethren Assembly”, “Biblie Chapel” en anglès.
Les esglésies de les Assemblees de Germans adopten moltes formes diferents d'organització, segons les seves característiques. Si ve inicialment les esglésies s'organitzaven entorn l'assemblea i un consell d'ancians, actualment podem trobar diverses estructures i funcionaments amb la presència, o no, d'ancians, pastor/s i consell d'església. Consell d'ancians / pastors
D'acord al que ensenya la Bíblia, creuen que tot aquell que es reconegui com a pecador i accepti a Jesucrist com a salvador personal pot ser batejat.
Cada diumenge, en el transcurs del culte, es recorda el sacrifici de Jesús.
Els diumenges s'apleguen per celebrar el culte. En ell es dedica temps a la pregària, la lloança, el Sant Sopar, la lectura de la Bíblia i l'exposició bíblica. Un dels fets més destacats és el que s'anomena «culte lliure», un temps en què els membres de l'assemblea participen, de manera lliure i espontània, en la lloança al Déu.
"En tant que cristians evangèlics, acceptem la Revelació de Déu únic en tres persones (Pare, Fill i Esperit Sant) donada a les Escriptures de l'Antic i el Nou Testament, i confessem la fe històrica de l'Evangeli que es proclama a les seves pàgines. Afirmem, per tant, les doctrines que considerem decisives per a comprendre la fe i que han d'expressar-se en amor, en el servei cristià pràctic i en la proclamació de l'Evangeli: