L'ateisme és, en un sentit ampli, la no creença en deïtats o altres éssers sobrenaturals. El grau en què una persona pot ser considerada atea i al mateix temps seguidora d'una secta religiosa monoteista, politeista, o no teista és objecte de debat teològic.[1] Algunes persones espiritualistes se solen considerar atees, mentre que altres consideren aquesta posició una contradicció en els termes.
L'ateisme jueu es refereix a les persones que sent ètnicament i culturalment jueves, han abandonat la seva creença en Déu sense abandonar la seva identitat jueva ni desvincular-se del poble judeu.[2]
El terme no és contradictori, ja que la judeitat té components ètnics i culturals a més de religiosos. Les autoritats rabíniques (ortodoxos jueus) defineixen tradicionalment la pertinença al poble jueu biològicament a través de la descendència matrilinear, sense tenir en compte els actes ni les creences; fins i tot les institucions reformistes, reconstruccionistas i laiques consideren jueu a qualsevol la mare sigui jueva.
L'ateisme cristià és la creença que rebutja al déu del cristianisme però segueix els ensenyaments de Jesús. Thomas Jefferson, per exemple, va publicar un llibre titulat Vida i moral de Jesús de Natzaret, on elimina qualsevol referència a la divinitat.
Els ateus musulmans són grups de persones a títol individual agnòstiques, atees o que no segueixen les observacions religioses però s'identifiquen amb la cultura musulmana causa de l'entorn familiar, experiències personals o por a càstig per apostasia.