Dades clíniques | |
---|---|
Grup farmacològic | pèptid sintètic |
Codi ATC | G02CX01 |
Dades químiques i físiques | |
Fórmula | C43H67N11O12S2 |
Massa molecular | 993,441209 Da |
Identificadors | |
Número CAS | 90779-69-4 |
PubChem (SID) | 5311010 |
IUPHAR/BPS | 2213 |
DrugBank | DB09059 |
ChemSpider | 61877 |
UNII | 081D12SI0Z |
ChEBI | 135899 |
ChEMBL | CHEMBL382301 |
AEPQ | 100.234.128 |
Atosiban (nom comercial Tractocile) és un inhibidor de les hormones oxitocina i vasopressina. S'utilitza com a medicació intravenosa per a la tocòlisi, per aturar el part prematur. Malgrat que estudis inicials suggerien que es podria utilitzar com a esprai nasal i per tant sense ingrés hospitalari, no s'utilitza per aquesta via. Va ser desenvolupat per Ferring Pharmaceuticals a Suècia i citat per primera vegada el 1985.[1]
Químicament és un producte modificat de l'oxitocina que inhibeix l'acció d'aquesta hormona a l'úter, el que atura les contraccions.
El 2005 la revisió sistemàtica feta per la Col·laboració Cochrane va demostrar que tot i que l'atosiban té menys efectes secundaris comparat amb les altres opcions terapèutiques, com la ritodrina, no és millor que el placebo en les seves accions principals, i un estudi mostrava pitjors resultats neonatals. Es suggeria que la nifedipina podria ser més prometedora.[2]