Atrichum
_4486.jpg) Atrichum undulatum  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Classe | Polytrichopsida |
| Ordre | Polytrichales |
| Família | Polytrichaceae |
| Gènere | Atrichum P.Beauv., 1804 |
| Tipus taxonòmic | Atrichum undulatum |
| Nomenclatura | |
| Estatus | Nomen conservandum |
| Sinònims | Catharinea
|
.svg){kind=icon}
Atrichum és un gènere de molses de la família Polytrichaceae. El nom d'Atrichum deriva del grec θρίξ (thríx, "pèl" o "cabell") precedit pel prefix a- (negació), i es refereix l'absència de pèls semblants a barrets a les caliptres dels esporòfits, a diferència del que s'observa a les espècies del gènere Polytrichum, de la mateixa família. El nom comú "molses de Caterina" a alemanya es remunta a l'anterior nom del gènere, Catharinea, encunyat pel botànic J. E. Ehrhart, que va anomenar a aquest gènere en honor de l'emperadriu Caterina II de Rússia.[1] Aquest gènere és present i comú a Europa, Àsia, Amèrica, Àfrica i Austràlia.
Característiques
[modifica]Els individus més vigorosos presenten tiges simples (o rarament ramificades) i s'agrupen formant una catifa folgada. Les fulles són entre oblongo-ovalades i lanceolades, i les vores estan delimitades amb cèl·lules estretes allargades i serrades. A l'assecar-se, les fulles es dobleguen transversalment. La vena principal de les fulles s'estén fins l'extrem de les mateixes i normalment presenta a la part superior de la fulla (adaxial) fins a nou lamel·les verticals. L'esporòfit pot ser tenir forma entre ovada i cilíndrica i presenta 32 dents al peristoma, amb una tapa llarga que recorda al bec d'un ocell.[2][3]
Taxonomia
[modifica]Els països de la zona mediterrània tenen diverses especies d'Atrichum en el seu conjunt. N'hi ha tres presents al territori de Catalunya:[4][5]
- Atrichum angustatum (Brid.) Bruch & Schimp.
- Atrichum flavisetum Mitt.
- Atrichum undulatum (Hedw.) P. Beauv.
Referències
[modifica]- ↑ Frahm, Jan-Peter; Frey, Wolfgang. Moosflora. 4. Ulmer, Stuttgart, 2004. ISBN 3825212505.
- ↑ Frey, Wolfgang. Syllabus of Plant Families. Volume 3. Bryophytes and Seedless Vascular Plants.. 13. Borntraeger, 2009. ISBN 9783443010638.
- ↑ Nebel, Martin; Philippi, Georg. Die Moose Baden-Württembergs. Band 1: Allgemeiner Teil, spezieller Teil (Bryophytina I, Andreaeales bis Funariales). 13. Ulmer, Stuttgar, 2000. ISBN 3800135272.
- ↑ Ros, R. M.; Mazimpaka, V.; Abou-Salama, U.; Aleffi, M. (et al.) «Mosses of the Mediterranean, an Annotated Checklist». Cryptogamie, Bryologie. BioOne, 34, 2, 2013, p. 99–283. DOI: 10.7872/cryb.v34.iss2.2013.99.
- ↑ «CATÀLEG DE LES MOLSES DE CATALUNYA | Laboratori de Briologia». Arxivat de l'original el 2020-02-22. [Consulta: 26 febrer 2020].