Atrèbats

Infotaula grup humàAtrèbats
Tipusgrup ètnic històric i tribu Modifica el valor a Wikidata
Part debelgues, gals i britans Modifica el valor a Wikidata
Coordenades50° N, 0° E / 50°N,0°E / 50; 0
Mapa de distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

Els atrèbats[1] (llatí Atrebates) foren una tribu celta de la Gàl·lia Belga. Una branca de la tribu es va establir a Britànnia segons esmenta Claudi Ptolemeu.[2] A la Gàl·lia vivien entre el Somme i l'Escalda. La seva capital fou Nemetocenna o Nemetacum (avui Arràs, a l'Artois). Entre ells i el mar hi havia els mòrins (morini).

El 57 aC els atrèbats van combatre a Cèsar amb 15.000 homes i foren derrotats junt amb els nervis a la batalla del Sabis.[3] Cèsar els va donar un nou rei de nom Commi, al qual va enviar a Britànnia per afavorir la conquesta romana. Els atrèbats foren lliurats d'impostos i van mantenir la llibertat gràcies als bons oficis de Commi, però el seu fill Verica perdé el territori en mans dels Catuvel·launs.

El poble era hostil als romans i es van unir a la revolta de Vercingetorix l'any 52 aC, en la que foren derrotats i sotmesos.

Etimologia

[modifica]

El seu nom ve probablement del celta * Adtrebates, de * Ad-treba-ti, potser « els qui habiten » o « els qui posseeixen pobles » (cf. irlandès antic ad-treba « [ell] habita, [ell] conrea », bretó tre- « poble », present també al celtiber Con-treb-ia o al gal Treb-ia), llatinitzat en Atrebates.[4]

El seu oppidum Nemetocenna (o Nemetacon)[5] té el significat de « el país, el terreny pertanyent al santuari » (cf. nemeto-, amb sufix -acum).

Referències

[modifica]
  1. ↑ Cèsar, Juli. «Llibre II, XXII.1». A: Guerra de les Gàl·lies (en llatí i català). Traducció: Icart, Joaquim. 3 vol. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974, p. 143. DL B. 48252-1974. ISBN 8472250938. 
  2. ↑ Smith, William George. Dictionary of Greek and Roman geography (en anglès). William George Smith, 1854, p.441-442. 
  3. ↑ Juli Cèsar, De bello gallico II, 18-28
  4. ↑ Pierre-Yves Lambert, La Langue gauloise, éditions errance 1994 i Ugo Janssens, Op. Cit., p. 46
  5. ↑ Ugo Janssens, Ces Belges « les plus braves » - Histoire de la Belgique gauloise, 2008, Éditions Racine, p. 46