Atròfia

El peix Astyanax mexicanus amb ulls atrofiats a causa d'un procés evolutiu
L'arna adulta Pringleophaga marioni amb ales atrofiades

Atròfia és un terme que s'utilitza en biologia i en patologia en referència a la disminució del volum, talla o funció d'un membre, òrgan o teixit. A l'afebliment o esmussament d'alguna facultat o capacitat.[1]

També es parla d'atròfia en referència a la involució d'un òrgan, teixit, etc., o de la seva funció, per raons fisiològiques normals (desenvolupament ontogenètic, envelliment, etc.), com és el cas de l'atròfia de l'artèria i de la vena umbilicals arribada la naixença, la dels òrgans sexuals atesa la senilitat, o la dels vasos conductors de les plantes en esdevenir-se el procés de lignificació, o per raons patològiques, com és el cas de la degeneració d'alguns teixits després de certes malalties o lesions.[2]

Des del punt de vista de l'evolució, l'atròfia és la involució filogenètica d'un òrgan, teixit, etc., com la soferta, per exemple, per les extremitats dels cetacis respecte a la dels mamífers tetràpodes que filogenèticament els precediren. L'atròfia és un fenomen corrent al llarg dels processos evolutius (evolució).[3]

La hipotròfia és quan es produeix un desenvolupament inferior al normal de cèl·lules, teixits, òrgans o individus, sense alteració de l'estructura.[4]

Característiques

[modifica]

Biologia

[modifica]
  • En biologia l'atròfia és la involució d'un òrgan, o de la seva funció, a causa d'un procés evolutiu i genètic.

Un exemple clar d'atròfia biològica és el peix cec Astyanax mexicanus que viu en total obscuritat a certs llacs subterranis del Mèxic. El procés invers a l'atròfia, és a dir el desenvolupament desmesurat d'un òrgan o membre, es coneix amb el nom d'hipertròfia.

Patologia

[modifica]
  • En patologia l'atròfia es pot donar a conseqüència de:
    • Disminució o alteració dels processos nutritius, impedint l'arribada de la quantitat necessària per mantenir l'equilibri del recanvi orgànic, és a dir, per mantenir la relació entre l'assimilació (anabolisme) i la desassimilació (catabolisme) de l'economia cel·lular.
    • Mala vascularització o innervació de la zona.
    • Senescència o envelliment
    • Problemes hormonals
    • Infeccions o malalties, com la miopatia de Duchenne que provoca una atròfia muscular
    • Disminució o absència d'ús.
    • Pràctiques o costums de caràcter social, com l'embenat de peus.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Atròfia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Atròfia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ «Atròfia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ «Atròfia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Vegeu també

[modifica]