Atròfia és un terme que s'utilitza en biologia i en patologia en referència a la disminució del volum, talla o funció d'un membre, òrgan o teixit. A l'afebliment o esmussament d'alguna facultat o capacitat.[1]
També es parla d'atròfia en referència a la involució d'un òrgan, teixit, etc., o de la seva funció, per raons fisiològiques normals (desenvolupament ontogenètic, envelliment, etc.), com és el cas de l'atròfia de l'artèria i de la vena umbilicals arribada la naixença, la dels òrgans sexuals atesa la senilitat, o la dels vasos conductors de les plantes en esdevenir-se el procés de lignificació, o per raons patològiques, com és el cas de la degeneració d'alguns teixits després de certes malalties o lesions.[2]
Des del punt de vista de l'evolució, l'atròfia és la involució filogenètica d'un òrgan, teixit, etc., com la soferta, per exemple, per les extremitats dels cetacis respecte a la dels mamífers tetràpodes que filogenèticament els precediren. L'atròfia és un fenomen corrent al llarg dels processos evolutius (evolució).[3]
La hipotròfia és quan es produeix un desenvolupament inferior al normal de cèl·lules, teixits, òrgans o individus, sense alteració de l'estructura.[4]
Un exemple clar d'atròfia biològica és el peix cec Astyanax mexicanus que viu en total obscuritat a certs llacs subterranis del Mèxic. El procés invers a l'atròfia, és a dir el desenvolupament desmesurat d'un òrgan o membre, es coneix amb el nom d'hipertròfia.