Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Actinopteri |
Ordre | Perciformes |
Família | Cichlidae |
Tribu | Heroini |
Gènere | Australoheros |
Espècie | Australoheros facetus Jenyns, 1842 |
Nomenclatura | |
Sinònims |
|
Distribució | |
Australoheros facetus és una espècie de peix de la família dels cíclids i de l'ordre dels perciformes.[2]
Es troba a Sud-amèrica: riu Paranà (Argentina) i rius costaners d'Uruguai i Rio Grande do Sul (Brasil).[3] Ha estat introduït en el sud de Portugal i de l'Estat espanyol (riu Ardila, afluent del riu Guadiana).[5][4]
El seu pH ha d'estar entre 6.5-7.5.[4]
Se sent còmode en un aquari a partir dels 100 litres, amb pedres planes, troncs i plantes robustes.[4]
Aquest peix, al seu hàbitat original, està adaptat a suportar mínimes a l'hivern que poden baixar dels 8 °C i màximes a l'estiu que superen els 30 °C. En aquaris és aconsellable mantenir-lo entre 18 i 26 °C i, si és possible, oferir-li diferents estacions climàtiques al llarg de l'any d'acord amb les que té en el seu hàbitat natural, ja que, així, guanya en salut i redueix el seu metabolisme, la qual cosa es tradueix en una major esperança de vida.[4]
Menja preferentment aliment viu, tot i que també accepta insectes, trossos de carn, quelcom de plantes aquàtiques (Egeria (Elodea), enciam, etc.), farinetes i escates de peix (entre 2-3 vegades a la setmana). El seu aliment natural és Jenynsia multidentata i Jenynsia lineata, els quals són vivípars prolífics.[4][6]
Necessita pedres on realitzar la posta, la qual és molt nombrosa: supera amb escreix els 400 ous. En formar-se la parella, aquesta allunyarà a tot intrús de la zona i la femella, preferentment, començarà a netejar la pedra escollida per fer la posta. Alhora, el mascle desenvolupa unes ratlles negres i la zona immediatament inferior de la seua boca esdevé negra fins a les aletes ventrals. Ambdós progenitors tenen cura de la posta i la ventilen fins al moment de l'eclosió (al cap de 72-96 hores). Després de néixer, és la femella qui, normalment s'encarrega d'agafar les larves amb la seua boca i traslladar-les de lloc. Les larves, al quart o cinquè dia, hauran absorbit llurs sacs vitel·lins i serà el moment de subministrar-les artèmies.[4]
Fou la segona espècie de cíclid en ser exportada a Europa i la primera a ser reproduïda en captivitat gràcies a l'alemany Ludwig Slaby l'any 1894.[4]