Autòlic (fill d'Hermes)
| Tipus | personatge mitològic grec  |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | mitologia grega |
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Ocupació | lladre i guerrer |
| Família | |
| Cònjuge | Amphithea (en)  , Mestra i Neera |
| Mare | Quíone i Philonis (en) |
| Pare | Hermes i Dedalió |
| Fills | Anticlea, Polimeda i Aesimus (en) |
| Altres | |
| Alumne | Hèracles |
Segons la mitologia grega, Autòlic[1] (en grec antic Αὐτόλυκος, i en llatí Autolycus) va ser un heroi, fill d'Hermes i de Quíone, o també d'Estilbe, filla d'Eòsfor. Va casar-se amb Mestra, filla d'Erisícton. Pel seu pare Hermes, tenia el do de robar sense que mai el descobrissin, i tenia una llarga llista de furts: va robar a Amíntor un casc de cuir que va donar a Ulisses, el seu net, que aquest heroi va portar en l'expedició nocturna que fa fer contra Troia amb Diomedes. Després, li va robar els ramats a Èurit, a Eubea, i va intentar robar, sense èxit, els animals a Sísif, que els va descobrir, ja que els tenia marcats de forma especial. Quan Sísif va estar-se a casa d'Autòlic mirant de trobar els animals robats, aquest el va unir en secret amb la seva filla Anticlea, a la qual donà immediatament en matrimoni a Laertes. Fou el mestre de lluita d'Heracles i participà en l'expedició dels argonautes. De vegades se'l fa avi de Jàson per la seva filla Polimeda, casada amb Èson.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Ovidi Nasó, P. Les Metamorfosis, L. III. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1932, p. 12. «Revisat i traduït per Adela M.ª Trepat i Anna M.ª de Saavedra»
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i llatina. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 67-68. ISBN 9788496061972.
Bibliografia[modifica]
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana, plana 34. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997 ISBN 84-297-4146-1