Aventí de Larbost

Per a altres significats, vegeu «Aventí (desambiguació)».

Aventí de Larbost

Biografia
Naixement	dècada del 780 Banhèras de Luishon (França)
Mort	A començament segle IX Sent Avantin (França)
Sepultura	Suposadament a l'església de Sent Avantin
Es coneix per	Sant llegendari, sense existència real
Activitat	(Floruit: segle VIII )
màrtir
sant
Celebració	Església catòlica
Pelegrinatge	Sent Avantin
Festivitat	13 de juny
Iconografia	Amb el seu cap entre les mans
Patró de	Sent Avantin

Aventí de Larbost és una figura llegendària, sant cristià i màrtir al segle viii-IX, el culte al qual està molt arrelat a la vall de Larbost i algunes zones de l'Alt Aragó.

Llegenda

Segons la tradició, Aventí havia nascut cap a l'any 782 a Santa Maria, poblet proper a Banhèras de Luishon, a la vall del Larbost (Alta Garona). La seva família era benestant, però ell, de jove, va voler fer vida religiosa i es feu monjo i prevere. Volent retirar-se a fer vida eremítica, marxà a una ermita a les Granges d'Astau, al peu del riu de la Nèsta d'Òu.

Un dia, un os hi arribà, amb una gran espina clavada a l'urpa: Aventí la hi tragué i l'os marxà sense fer-li mal. Aventí predicà a la zona i l'evangelitzà, convertint molta gent encara pagana. Durant una incursió musulmana va ésser empresonat a la torre del Castel-Blancat, al lloc d'unió de les valls de Guelh i el Larbost. Aventí pujà dalt la torre i es llençà al buit, començant a volar, travessant la vall i posant-se tranquil·lament sobre una roca, on es deia que es conservava l'empremta del peu. Alliberat, continuà predicant fins que va tornar a ésser detingut; aquest cop, però, fou immediatament decapitat.

Aventí, però, recollí el seu cap tallat amb les mans i començà a caminar fins que, en arribar a un lloc determinat, caigué mort: interpretat com un senyal, fou enterrat en aquell mateix lloc.

Veneració

La memòria del lloc d'enterrament es va perdre fins que, al segle xi, un vaquer observà que un dels seus braus gratava insistentment un lloc del terra. Cavant-hi, va sentir la veu d'un àngel que li deia que hi reposava "el benaurat Aventí"; un eixam d'abelles sortí del clot i impedí que continués cavant. Cridà el bisbe de Comenge, sant Bertran de Comenge, que demanà una carta al papa i, anant al lloc, la llegí a les abelles, que desapareixeren. Només llavors pogueren exhumar el cos del sant.

Església de Sant Aventí de Cérvoles.

Les Roques de Sant Aventí, a la Pobla de Segur (Pallars Jussà)

Com que els habitants de les valls de Larbost i de Guelh es disputaren les restes, les posaren sobre un carro tirat per dues vaques, una de cada vall, i les deixaren anar. El carro va anar cap al Larbost, i s'aturà a un lloc, on fou enterrat novament Aventí, edificant-hi una capella. Al voltant, cresqué un poble que s'anomenà Sent Avantin. Igualment, al poble on havia nascut, se li dedicà una església.

La seva festivitat és el 13 de juny^[1] i també s'havia fet el 7 de juny. El dia de la festa hi arribaven molts pelegrins de la regió i de les zones properes d'Aragó i la Vall d'Aran.

Culte a la Ribagorça

La repoblació de les terres de la Ribagorça als segles XI i xii van portar colons de les terres de l'altra banda dels Pirineus, que també hi dugueren les seves tradicions. Així, algunes poblacions de la vall de Benasc tenen esglésies dedicades a Sant Aventí, a qui arrelà un culte popular: l'ermita de Bonansa (del segle xi), la de Saünc, Casas de San Aventín, Montanui i el llogarret abandonat d'Erdao, proper a Graus o Sant Aventí, a Tor-la-ribera. Prop de la Pobla de Segur, un massís rep el nom de Roques de Sant Aventí i hi havia l'ermita de Sant Aventí de Montsor. Al Pallars Jussà hi ha l'església de Sant Aventí de Cérvoles.

Tradicions locals

També es conserva el lloc on "aterrà" després del seu vol. Hi ha una capelleta anomenada del Miracle. Es diu que les joves que fiquen al seu peu a l'empremta de la roca trobaran promès en poc temps.

Notes

1. Notice historique sur Saint-Aventin d'Aquitaine, martyr, par un prêtre du diocèse, Toulouse, Bon et Privat, 1850; rééd. Montréjeau, imp. Fabbro, 1988

Bibliografia

• Notice historique sur Saint-Aventin d'Aquitaine, martyr, par un prêtre du diocèse. Toulouse: Bon et Privat, 1850; reedició: Montréjeau: Fabbro, 1988