Avet del Colorado
Abies concolor  | |
|---|---|
 Avets del Colorado en Sierra Nevada Parc Nacional Yosemite | |
| Dades | |
| Font de | white fir (en)  |
| Hàbitat | àrea muntanyosa |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 42276 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Classe | Pinopsida |
| Ordre | Pinales |
| Família | Pinaceae |
| Gènere | Abies |
| Espècie | Abies concolor Hildebr., 1861 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Picea concolor |
| Exautor | Lindl. |
| Distribució | |
 Distribució de l'avet de Colorado. En verd distribució de la subespècie concolor i en blau distribució de la subespècie lowiana | |
.svg){kind=icon}
L'avet del Colorado (Abies concolor)[1] és una espècie de conífera de la família de les pinàcies, nativa de les muntanyes occidentals de Nord-amèrica.[2] També pot rebre el nom d'avet blanc, avet blanc americà o avet blau.[1]
Descripció
[modifica]És una conífera perennifòlia que atenys dels 25 als 60 m d'alçada i pot arribar a desenvolupar un tronc de més de 2 m de diàmetre. La capçada és més o menys oberta i de forma cònica i l'escorça del tronc és llisa i de color gris fosc. Les fulles són tipus acicular, aplanades de 2,5 a 6 cm de llarg i 2 mm d'ample per 0,5 a 1 mm de gruix, de color verd a blau verdós, glauques a dalt, i amb dues bandes glauques d'estomes a sota, amb la punta no agusada. L'arranjament foliar és en espiral en els àpex, però cada fulla està girada a la base de manera variable, de manera que se situen en dues fileres. Les pinyes o estròbils tenen de 6 a 12 cm de llargària i 4 a 4,5 cm d'ample, verdes o púrpures i en madurar esdevenen de color bru pàl·lid, tenen prop de 100 a 150 bràctees curtes. Les llavors, alades, són dispersades quan els estròbils es desintegren a la maduresa, a prop de 6 mesos després de ser pol·linitzats.[2][3]
Ecologia i distribució
[modifica]Espècie autòctona dels estats occidentals dels EUA: Idaho, Oregon, Califòrnia, Nevada, Utah, Colorado, Nou Mèxic, Arizona i també present a les regions de Mèxic de Baixa Califòrnia i Sonora.
Apareix en un elevat rang d'altitud (des dels 900 als 3.000 metres d'altitud) i de precipitació (dels 350 als 1.240 mm anuals). Tendeix a créixer en llocs mèsics de l'estatge montà mentre que les poblacions situades a més altitud toleren condicions més xèriques. Creix sobre sòls àcids de diferent litologia. Prefereix sòls ben drenats i no tolera l'excés d'humitat. En comparació amb altres espècies d'avet és menys tolerant a l'ombra.
Forma boscos purs a l'estatge montà de les muntanyes Rocoses i també boscos mixts amb altres coníferes com ara: Pinus ponderosa, Pinus lambertiana, Pinus contorta, Calocedrus decurrens, Pinus jeffreyi i Pseudotsuga menziesii. Apareix de forma secundària en boscos subalpins dominats per Pinus albicaulis, Pinus flexilis i Tsuga mertensiana entre altres.[3][4]
Silvicultura i maneig
[modifica]L'avet blanc del Colorado és apreciat per la seva fusta. S'utilitza en la construcció per a fer emmarcaments, contraplacats, i la seva rectitud fa que sigui adequada per a pilars o bigues. També s'utilitza per a la producció de pasta de paper. La majoria dels boscos productors d'aquest avet estan gestionats com a masses regulars (és a dir en rodals d'arbres coetanis) per tal de facilitar l'explotació i la gestió. El millor mètode de regeneració de les masses pures d'avet és l'aclarida successiva uniforme, que consisteix en una aclarida i tallades successives, per tal d'obrir el dosser arbori gradualment. Una primera aclarida augmenta la producció de la llavor, mentre que les successives aclarides posteriors faciliten l'establiment de les plàntules. Aquestes tretes de peus no han de durar més de 20-30 anys (equivalent a una classe artificial d'edat), per tal que la regeneració i la massa sigui coetània. Un dels principals perills de les masses d'avet del Colorado, és el risc d'incendi. La seva estructura de brancatge dens que pot arribar a estar amb contacte amb el sotabosc, crea una elevada connectivitat horitzontal de biomassa, facilitant que el foc arribi a les capçades. Per aquest motiu, les podes, la gestió del sotabosc i les cremes controlades són utilitzades pel control d'aquest risc.[5][4]
Plagues i patògens
[modifica]L'avet del Colorado és comunament parasitat per hemiparàsits com Phoradendron pauciflorum o l'arceutobi de l'avet (Arceuthobium abietinum), ambdues espècies de la família de les santalàcies. Germinen a les branques i introdueixen les arrels modificades (austoris) al floema i xilema de la planta hoste. Produeixen un debilitament de l'avet, fent-lo més vulnerable a infeccions fúngiques o atacs d'insectes.
Alguns dels patògens més comuns són els fongs Heterobasidion annosum, Armillaria sp., Echinodontium tinctorium, Phellinus weirii entre altres. Infecten l'arbre a través de ferides o obertures i causen decaïment, putrefacció de la fusta i finalment la mort de l'arbre. Scolytus ventralis, un col·leòpter de la família dels escolítids, causa una elevada mortalitat en boscos d'avets del Colorado d'arreu dels Estats Units. La femella perfora l'escorça i pon els ous a prop del floema. Les larves s'alimenten i formen galeries al floema, fet que provoca una interrupció del flux d'aigua i nutrients a la part superior del tronc o la branca. Si la infestació de l'arbre és elevada causa la mort de l'hoste. Altres espècies susceptibles d'atacar l'avet del Colorado és el minador de l'avet del Colorado (Epinotia meritanu), les larves del qual s'alimenten de les fulles de l'avet, i poden causar elevats danys, defoliació i finalment la mort de les branques infestades.[4][5]
Galeria
[modifica]-
Exemplars vells d'Abies concolor -
Detall de les fulles -
Pinyes d'Abies concolor -
Cons masculins -
Escorça d'un exemplar jove -
Exemplars joves -
Larva d'Epinotia meritanu -
Arceuthobium abietinum -
Phoradendron pauciflorum
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Abies concolor». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 19 febrer 2022].
- ↑ 2,0 2,1 Jonhson, Owen. Árboles: guía de campo. Barcelona: Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1.
- ↑ 3,0 3,1 Boufford, D. E.. «Abies concolor». A: Flora of North America Editorial Committee, eds.. Flora of North America : north of Mexico. Vol. 2 (en anglès), 2014.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «WHITE FIR Abies concolor (Gord. & Glend.) Lindl. ex. Hildebr.». USDA. [Consulta: 26 octubre 2019].
- ↑ 5,0 5,1 Laacke, R. J.. «Abies concolor (Gord. & Glend.) Lindl. ex Hildebr. White fir». A: Silvics of North America 1, 1990, p. 36-46.