Tipus | municipi d'Espanya | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
Estat | Espanya | |||
Comunitat autònoma | Extremadura | |||
Província | Província de Badajoz | |||
Capital | Azuaga (en) | |||
Població humana | ||||
Població | 7.624 (2023) (15,31 hab./km²) | |||
Geografia | ||||
Part de | ||||
Superfície | 498 km² | |||
Altitud | 593 m | |||
Limita amb | ||||
Creació | segle I | |||
Organització política | ||||
• Alcaldessa | Maria Natividad Fuentes del Puerto | |||
Identificador descriptiu | ||||
Codi postal | 06920 | |||
Fus horari | ||||
Codi INE | 06014 | |||
Altres | ||||
Agermanament amb | ||||
Lloc web | azuaga.es |
Azuaga és un municipi de la província de Badajoz,[1] a la comunitat autònoma d'Extremadura.
1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2008 |
---|---|---|---|---|---|
9.091 | 8.735 | 8.580 | 8.320 | 8.536 | 8.396 |
Azuaga és un lloc de rica història. En el seu terme i a l'entorn del seu nucli urbà, es troben restes d'assentament humà megalític (més de 30 dòlmens catalogats), del calcolític, edat del bronze i també del període orientalitzant. Són diversos els poblats prehistòrics repartits pel seu terme municipal, i en destaca el del turó del castell, origen de l'actual població.
En l'època de dominació romana, Azuaga es converteix en municipi dins de la província Baetica; encara no és clar el seu topònim en aquesta època, tal com es desprèn de les interessantíssimes inscripcions que es conserven a l'ajuntament, seria el [M] Municipium [F] Flavio [V] i d'aquí és on ve el problema d'identificació; segons el prestigiós investigador A. O. Stylow, podria ser victotiense, (municipium flavio vistoriense), és a dir, Azuaga seria la ciutat Victoria dels romans, potser per commemorar una important victòria militar. Cal recordar que Azuaga va ser un lloc fronterer i estratègic. Els seus habitants eren de la tribu Galeria. Restes d'aquesta època són quatre esteles amb inscripcions, que es conserven a l'ajuntament i que originàriament pertanyien a un conjunt monumental format per vuit elements. L'actual font Atenor prové d'aquesta època; també existeixen importants vestigis de mines en diferents punts del terme municipal, alguns de molt interessants en el mateix nucli urbà de la localitat, concretament uns desguassos de més d'1 m i 60 cm d'alt, torres de vigilància, així com nombroses restes de viles romanes repartides principalment per la zona del camp.