La ciutat, que fins a la primera guerra mundial era part d'Hongria, està poblada majorment per hongaresos.
Al setembre de 2012 l'idioma hongarès va adquirir l'estatus de llengua cooficial, però després de la revolució ucraïnesa del 23 de febrer de 2014 el nou govern ucraïnès va derogar la llei, acció que va ser condemnada pel govern d'Hongria.[2][3] El 25 de febrer el consell municipal de la ciutat va ser assaltat pel moviment nacionalista ucraïnès Pravy Sektor (Sector Dret) que va irrompre violentament enmig d'una sessió per a tractar el tema lingüístic; el govern d'Hongria va condemnar l'acció de l'agrupació d'extrema dreta.[4][3][5]
La ciutat és anomenada de diferents maneres: Bereg, en romanès; בערעגסאז, en ídix (Beregsaz); Bergsaß, en alemany; Bereg Saski, en polonès i "Berehove" en anglès
Els residents de Bèrehove van votar el 31 d'octubre de 2010 en un referèndum per canviar el nom de la ciutat a Beregszász, el seu nom en hongarès.[6][7] La participació va ser inferior al 52%, amb 4.688 votants a favor del canvi de nom, 4.358 en contra i 1.016 paperetes no vàlides.[8]
Abans de la Segona Guerra Mundial la ciutat tenia una població jueva important, estimada en 8.000 persones. Van ser deportats a Auschwitz i, després de la guerra, solament van tornar quatre.[12]
↑ 3,03,1 «Hungary slams 'unacceptable' revoking of Ukraine language law» (en anglès). FOCUS News Agency. Focus [Budapest], 26-02-2014 [Consulta: 3 març 2014]. «Budapest has also expressed concern over reports that activists of the Ukrainian far-right group Pravy Sektor (Right Sector) "aggressively" broke up a recent council meeting in the majority ethnic Hungarian town of Berehove in western Ukraine»Arxivat 2014-03-03 a Wayback Machine.