BH dels Llebrers |
---|
Tipus | estrella binària espectroscòpica, estrella variable, estrella variable RS Canum Venaticorum, font astronòmica de ràdio i estrella amb alt moviment propi |
---|
Tipus espectral (estel) | A6m[1] |
---|
Constel·lació | Llebrers |
---|
Època | J2000.0 |
---|
|
Distància de la Terra | 46,1482 pc [2] |
---|
Radi | 2,6 R☉ |
---|
Magnitud aparent (V) | 4,98 (banda V)[3] |
---|
Temperatura efectiva | 6.653 K[4] |
---|
Paral·laxi | 21,6693 mas[2] 21,3273 mas[5] |
---|
Moviment propi (declinació) | −9,711 mas/a [2] |
---|
Moviment propi (ascensió recta) | 85,607 mas/a [2] |
---|
Velocitat de rotació estel·lar | 16 km/s[6] |
---|
Velocitat radial | 13,96 km/s[2] |
---|
Gravetat superficial equatorial | 4.900 cm/s²[7] |
---|
Ascensió recta (α) | 13h 34m 47.8088s[2] |
---|
Declinació (δ) | 37° 10' 56.6941''[2] |
---|
Metal·licitat | −0,27[7] |
---|
Edat estimada | 1,36 mil milions d'anys |
---|
|
|
BH dels Llebrers (BH Canum Venaticorum) és un estel variable en la constel·lació dels Llebrers, els gossos de caça.[8][9] La seva magnitud aparent mitjana és +4,93 —la vuitena més brillant en la seva constel·lació— i es troba a 145 anys llum del sistema solar.
BH dels Llebrers és un estel binari proper amb un component principal que és un estel amb línies metàl·liques de tipus espectral A6m, abans catalogat com subgegant de tipus F2IV.[10][9] La seva temperatura efectiva és de 6750 - 7000 K i la seva massa és aproximadament un 50 % major que la massa solar. Més gran que el Sol, el seu radi pot estar comprès entre 2,60 i 3,10 radis solars —la xifra varia segons la font consultada— i gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació d'almenys 14 km/s.[11][12]
Les característiques de l'estel acompanyant són poc conegudes. Es pensa que pot ser un subgegant taronja de tipus K2IV amb una temperatura entre 4600 i 5000 K. Quant a la seva massa, diverses fonts la situen en l'ampli rang comprès entre 0,42 i 0,85 masses solars, mentre que el seu radi pot ser de 3,3 a 4 vegades el del Sol.[11]
BH dels Llebrers té un període orbital de 2,6132 dies, i la seua l'òrbita lleugerament és excèntrica (ε = 0,04).[13] La seva edat s'estima en 1300 milions d'anys i presenta una metal·licitat una mica baixa, unes 3/4 parts de la qual té el Sol.[12]
BH dels Llebrers és un variable RS Canum Venaticorum amb una lluentor que varia entre magnitud +4,94 i +5,10. Aquests estels posseeixen cromosferes actives i emeten gran quantitat d'energia en forma de raigs X. Entre els estels que estan a menys de 50 parsecs del sistema solar, BH Canum Venaticorum és un dels més brillants en aquesta regió de l'espectre; la seva lluminositat en raigs X és de 52,75 × 1022 W, comparable a la de λ Andromedae o TZ Coronae Borealis.[14] A més, és brillant i actiu com radiofont.[15]
- ↑ «MK classifications of spectroscopic binaries». The Astrophysical Journal Supplement Series, 1, 23-12-2008, pàg. 117–118. DOI: 10.1088/0067-0049/180/1/117.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ «Rotational velocities of A-type stars. IV. Evolution of rotational velocities» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1-2012. DOI: 10.1051/0004-6361/201117691.
- ↑ Afirmat a: Gaia DR3. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 13 juny 2022.
- ↑ «Rotational velocities of A-type stars. III. Velocity distributions» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2-2007, pàg. 671–682. DOI: 10.1051/0004-6361:20065224.
- ↑ 7,0 7,1 «Automated spectroscopic abundances of A and F-type stars using echelle spectrographs II. Abundances of 140 A-F stars from ELODIE and CORALIE» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2003, pàg. 1121–1135. DOI: 10.1051/0004-6361:20021711.
- ↑ V* BH CVn -- Variable of RS CVn type (SIMBAD)
- ↑ 9,0 9,1 BH Canum Venaticorum Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
- ↑ Abt, Helmut A. «MK Classifications of Spectroscopic Binaries». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. p. 117-118.
- ↑ 11,0 11,1 Eker, Z.; Ak, N. Filiz; Bilir, S.; Doğru, D.; Tüysüz, M.; Soydugan, E.; Bakış, H.; Uğraş, B.; Soydugan, F.; Erdem, A.; Demircan, O. «A catalogue of chromospherically active binary stars (third edition)». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 1722-1726.
- ↑ 12,0 12,1 Holmberg, J.; Nordström, B.; Andersen, J. «The Geneva-Copenhagen survey of the solar neighbourhood. III. Improved distances, ages, and kinematics». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 941-947 (Tabla consultada en CDS).
- ↑ Pourbaix, D.; Tokovinin, A. A.; Batten, A. H.; Fekel, F. C.; Hartkopf, W. I.; Levato, H.; Morrell, N. I.; Torres, G.; Udry, S. «SB⁹: The ninth catalogue of spectroscopic binary orbits». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 727-732.
- ↑ Makarov, Valeri V. «The 100 Brightest X-Ray Stars within 50 Parsecs of the Sun». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 1996-2008.
- ↑ Boboltz, D. A.; Fey, A. L.; Puatua, W. K.; Zacharias, N.; Claussen, M. J.; Johnston, K. J.; Gaume, R. A. «Very Large Array Plus Pie Town Astrometry of 46 Radio Stars». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 906-916.