La proteïna morfogenètica d'os 9 (BMP9 per les sigles en anglès) també conegut com a factor de diferenciació del creixement 2 (GDF2 per les sigles en anglès) és una proteïna que en els éssers humans és codificat pel gen GDF2. Aquesta proteïna pertany a la superfamília dels factors de creixement transformant beta (TGF-β).
BMP9 conté un prodomini característic de la família TGF-β a la regió C-terminal. A més BMP9 és secretat com a procomplex, és a dir que patirà alguna modificació abans de poder ser funcional.[5]
BMP9 té diverses funcions relacionades amb la formació de neurones colinèrgiques[6] però les dues funcions més àmpliament descrites es troben en la regulació del teixit ossi i en l'endoteli.
BMP9 és un dels més potents BMPs per induir la formació ortotòpica de l'os in vivo, especialment en la diferenciació dels osteoblasts.[7] De fet BMP3, antagonista molt potent de la resta de BMPs sembla no afectar la senyalització de BMP9 en os.[8]
L'any 2007 es va descriure que el receptor ALK1, expressat només en endoteli, estava activat principalment per BMP9, i en menor mesura per BMP10.[9] De totes maneres, ALK1 necessita a endoglina, un correceptor de la familia de TGF-β, per poder unir-se a BMP9 i senyalitzar correctament.[10]
S'ha demostrat que BMP9 té un rol madurador i antiproliferatiu sobre l'endoteli. Mutacions en ALK1 o endoglina provoquen l'aparició de la síndrome de Rendu-Osler-Weber, també conegut com a telangiectasi hemorràgica hereditària. Aquesta és una malaltia minoritària que consisteix en la mala maduració dels vasos sanguinis i en la formació de malformacions arteriovenoses en mucoses, fetge i pulmons.[11]
Com altres BMPs, a l'unir-se al seu receptor BMP9 promou la fosforilació de R-Smads, concretament el 1, el 5 i el 8.[12] En alguns casos s'ha descrit que en alguns tipus d'endoteli podria activar els R-Smads 2 i 3, però s'hipotetitza que pugui fer-ho al unir-se amb altres receptors de la familia de TGF-β.[13][14]
Altrament, també s'han descrit vies de senyalització no canòniques, tot i que encara no estan ben estudiades. Hi ha evidències que BMP9 podria activar a JNK en la diferenciació osteoclàstica. A més en endoteli s'ha vist com pot regular les vies de p38 i d'ERK, que modulen l'activitat dels Smad.[13]