Baba Iagà

Infotaula personatgeBaba Iagà

Baba Iagà per Ivan Bilibin (1902) Modifica el valor a Wikidata
Tipushumanoide mític Modifica el valor a Wikidata
Epònimàvia Modifica el valor a Wikidata
Dades
Espècieeslaus Modifica el valor a Wikidata
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaCabana sobre potes de pollastre Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part defolklore rus Modifica el valor a Wikidata
EquivalentBabaroga (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

A la mitologia eslava, la Baba Iagà (Ба́ба-яга́ en rus, Baba Jaga en polonès) és un personatge sorgit dels antics cultes matriarcals. Baba Iagà és una de tres germanes amb el mateix nom, representada com una dona vella amb aspecte deformat i ferotge. Des del segle xix, a la Baba Iagà se la representa com una bruixa que viatja volant dins un morter (i armada amb la mà de morter). Viu a la part més profunda del bosc, en una cabanya que acostuma a tenir una o dues potes de pollastre.[1] La Baba Iagà pot ajudar o fer la vida impossible a aquells que la busquen o se la troben (depenent del conte i de les circumstàncies). De vegades representa un rol maternal, i acostuma a estar lligada a la vida del bosc on viu. Segons la morfologia dels contes tradicionals de Vladimir Propp, la Baba Iagà pot aparèixer amb els papers de donant,[2] d'antagonista, o representar un rol ambigu. Andreas Johns[3] identifica la Baba Iagà com "una de les figures més memorables i distintives de la mitologia eslava", i en destaca el seu caràcter enigmàtic i sorprenentment ambigu.[4] Johns resumeix la Baba Iagà com una figura multifacètica, la representació moderna d'una o diverses deesses, una matriarca totèmica o la dona inciadora; la imatge arquetípica de la Mare Natura.[5]

Etimologia

[modifica]

Existeixen diverses variacions del nom Baba Iagà en totes les llengües eslaves orientals. El primer element, baba, es tracta clarament d'una paraula infantil, la traducció més clara de la qual seria "iaia", ja que té el significat de "dona vella" i d'"àvia" a la vegada, però sense implicar necessàriament una relació familiar. La paraula Baba encara es fa servir amb aquest sentit en serbocroat i en búlgar. En rus, la paraula babuixka (бабушка, àvia en català) deriva de baba, igual que babcia en polonès o ucraïnès.

En polonès i txec, el terme es pot considerar pejoratiu, implicant lletjor.[6] Com altres mots eslaus relacionats amb el grau familiar, baba s'acostuma a fer servir fora de la família. Per exemple, en diverses llengües i dialectes eslaus, la paraula baba s'utilitza per a referir-se a animals, objectes o fenòmens naturals; així com a accidents geogràfics[5].

Lubok on s'hi representa la Baba Iagà ballant amb un home (s.XVIII).

Aquestes associacions terminològiques comporten diverses teories sobre la figura de la Baba Iagà, tot i que és probablement que el terme baba tregui el seu significat del terme original, referint-se a "iaia". Pot ser que el terme aparegui per tal de glossar l'element iagà amb un component familiar. Pot ser també que baba servís per a diferenciar la Baba Iagà d'un possible equivalent masculí.[5]

No es coneix l'origen exacte del segon element del nom, Iagà. Tot i així, la teoria més acceptada és la proposada per Aleksandr Afanàssiev el segle xix. Segons Afanàssiev, Iagà deriva del protoeslau * ǫžь, del sànscrit अहि ahi ("serp"). Aquesta etimologia ha estat estudiada i explorada durant el segle XX sense cap consens majoritari.[7]

Existeix molta terminologia derivada de Iagà a les llengües eslaves modernes: en serbocroat jeza (horror, calfred), en eslovè jeza (ràbia), en txec antic jězě (bruixa), en txec modern jezinka (dríada, nimfa), i en polonès jędza (bruixa, fúria). Alguns termes semblants en llengües no eslaves també podrien derivar-ne, com és el cas de l'anglès antic, el nòrdic antic o del lituà.[7]

Mitologia

[modifica]
La heroïna Vassilissa davant de la cabanya de la Baba Iagà. Ivan Bilibin, 1902.
La cabanya amb potes d'ocell, de Víktor Hartmann representa un rellotge amb la forma de la cabanya de la Baba Iagà.

La primera referència clara a la Baba Iagà (Iagà baba) apareix el 1755 a la Gramàtica russa (Rossískaia grammàtika) de Mikhaïl V. Lomonóssov. Lomonóssov menciona la Baba Iagà un parell de cops, així com altres figures de la mitologia eslava. Una de les mencions de Lomonóssov és en una llista de déus eslaus, on s'hi presenten equivalències al panteó romà. Cal destacar que la Baba Iagà hi apareix sense equivalent, reafirmant la seva singularitat[8]. A les narracions on apareix la Baba Iagà se la descriu amb una gran varietat d'atributs: una cabanya amb potes de pollastre, un morter, una mà de morter i/o una escombra. La Baba Iagà acostuma a dur l'epítet de "cama ossuda" (Baba Iagà kostianaia nogà), i quan és dins la seva cabanya, resta estirada damunt l'estufa i arriba d'una cantonada a l'altra de l'habitació. La Baba Iagà també acostuma a mencionar l'"olor russa" (russki dukh) d'aquells amb qui es troba. En algunes versions el seu nas es pot clavar al sostre. Sempre s'acostuma a fer èmfasi en la seva lletjor o la repulsa del seu nas o d'altres parts del cos[9].

En alguns contes un trio de Baba Iagàs apareixen com a germanes, totes amb el mateix nom. a la versió d'Aleksandr Afanàssiev del conte tradicional rus "La jove Tsar"(s.XIX), Ivan, un fill de mercant jove i guapo, acaba topant-se amb la llar de tres Baba Iagàs[10].

Figures relacionades o anàlogues

[modifica]

La Ježibaba, una figura estretament relacionada amb la Baba Iagà, acostuma a aparèixer als contes i mitologia dels eslaus occidentals. Tant el nom Ježibaba com les seves variants estan directament relacionades amb la Baba Iagà. Probablement totes dues figures sorgeixin d'un origen comú medieval o fins i tot anterior. Totes dues comparteixen el seu caràcter ambigu, tot i que les seves descripcions físiques poden arribar a diferir molt depenent del conte i de la regió[11].

Hi ha diversos éssers a la mitologia europea que comperteixen un cert grau de similitud amb la Baba Iagà. Aquestes similituds podrien ser producte de la relació directa entre eslaus orientals i altres pobles. A Europa de l'Est, aquests éssers inclouen la Gorska Maika (Mare del bosc) búlgara, les Baba Korizma, Gvozdenzuba i Baba Roga dels Balcans o la Baba Pehtra eslovena.

A altres regions europees podem trobar-hi la Perchta alpina, la Holda alemanya o la Chlungeri suïssa[12]. A Sicília s'hi pot trobar un personatge similar anomenada La Mamma-dràa (La Mare ogressa).[13]

[modifica]

La figura de la Baba Iagà apareix directament o indirectament en diversos aspectes de la cultura popular:

  • A l'obra per a piano Quadres d'una exposició del compositor rus Modest Mussorgski es fa referència a la Baba Iagà. El novè moviment de la suite està inspirat en un dibuix de Víktor Hartmann d'un rellotge amb la forma de la cabanya de la Baba Iagà.[14]
  • La Baba Iagà és un dels antagonistes principals de Hellboy a l'Univers Hellboy.[15]
  • El videojoc Rise of Tomb Raider (2015) té un DLC anomenat Baba Yaga: The Temple of the Witch.
  • Al videojoc The Witcher 3: Wild Hunt (2015) hi apareixen tres bruixes basades en la Baba Iagà.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Paul D. Steeves. The Modern Encyclopedia of Religions in Russia and the Soviet Union. Academic International Press, 1988, p. 168. ISBN 978-0-87569-106-0. 
  2. ↑ Personatge que ajuda l'heroi amb un objecte o consell
  3. ↑ Andreas Johns, folklorista autor de Baba Yaga: The Ambiguous Mother and Witch of the Russian Folktale
  4. ↑ Johns, 2004, p. 1-3.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Johns, 2004, p. 9.
  6. ↑ «Baba jaga - Słownik języka polskiego». Polish Scientific Publishers PWN.
  7. ↑ 7,0 7,1 Johns, 2004, p. 10.
  8. ↑ Johns, 2004, p. 12.
  9. ↑ Johns, 1998, p. 21.
  10. ↑ Guterman, 1973, p. 231.
  11. ↑ Johns, 2004, p. 61-66.
  12. ↑ Johns, 2004, p. 68-84.
  13. ↑ Jack Zipes and Sibelan Forrester. Baba Yaga: The Wild Witch of the East in Russian Fairy Tales. University Press of Mississippi, 2013, p. XII. ISBN 978-1-61703-596-8. 
  14. ↑ Russ, Michael. Musorgsky: Pictures at an Exhibition. Cambridge University Press, 1992, p. 46-47. 
  15. ↑ Mignola, Mike. Hellboy: Seed of Destruction and Wake the Devil v. 1 (en anglès). Dark Horse. ISBN 9781593079109. 

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Russian Fairy Tales. Pantheon Books, 1973. 
  • Johns, Andreas «Baba Yaga and the Russian Mother». The Slavic and East European Journal. American Association of Teachers of Slavic and East European Languages, 42, 1, 1998.
  • Johns, Andreas. Baba Yaga: The Ambiguous Mother and Witch of the Russian Folktale. Peter Lang, 2004. ISBN 9780820467696. 
  • Афанасьев, Александр. Russkie Narodnye Skazki (en rus). The Planet, 2013. ISBN 9781909115323. 
  • Forrester, Sibelan. Baba Yaga: The Wild Witch of the East in Russian Fairy Tales (en anglès). University of Mississippi, 2013. ISBN 9781617035968.