Baiso (llengua)
|
Per a altres significats, vegeu «baiso». |
| Tipus | llengua i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants | 1000 – 3000 |
| Parlants nadius | 5.480 (2007 ) |
| Parlat a | Gamo Zone (en)  |
| Autòcton de | Llac Abaya |
| Estat | Etiòpia |
 | |
Localització del llac Abaya (Abaya Hayk) a Etiòpia, on es parla el baiso | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües afroasiàtiques llengües cuixítiques llengües cuixítiques orientals cuixític oriental de les Terres Baixes llengües omo-tana | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | cap valor |
| Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
| Codis | |
| ISO 639-3 | bsw |
| Glottolog | bais1246 |
| Ethnologue | bsw |
| UNESCO | 81 |
| IETF | bsw |
| Endangered languages | 3982 |
El baiso és una llengua cuixítica parlada al llac Abaya, a Etiòpia. Ha estat estat estudiada pels lingüistes Lydia Hoeft, Matthias Brenzinger i Ralf Siebert, que han treballat amb les llengües dels llacs Abaya i Chamo, entre les quals es troben el burji, l'ometo, l'oromo i el darasa. A més, Corbett Greville i Richard Hayward han estudiat el gènere i el nombre en diverses llengües, entre les quals es troba el baiso.
Geografia
[modifica]El baiso és natural del llac Abaya, un llac de 1162 km² situat a la Vall del Rift. És un paratge integrat al Parc Nacional de Nechisar. Té més de deu illes, la major part d'elles habitades.
En aquests indrets es parlen dues llengües: el baiso i l'ometo, anomenat allà wolaytta, ganjule i gats'ame. L'ometo es parla a diverses regions d'Etiòpia. En canvi, el territori del baiso és molt més reduït. El trobem principalment a les illes del nord del llac, entre les quals hi ha Gidicho i Golmaka, i també a la costa oest, entre les poblacions de Jigesa i Alge.
Parlants
[modifica]S'han fet diversos sondejos per estimar-ne el nombre de parlants. Tots els resultats oscil·len entre els mil i els tres mil.
Sociolingüística
[modifica]A Gidicho, l'illa més gran del llac, conviu amb l'ometo, mentre que a la resta de localitats de l'espai lingüístic és la llengua majoritària. S'ensenya a les escoles juntament amb l'ometo i l'oromo. Encara que no es parli al llac Abaya, aquesta darrera és una llengua força important a Etiòpia.
Estatus legal
[modifica]La constitució d'Etiòpia precisa que totes les llengües del país gaudeixen del mateix reconeixement legal[1] (capítol 1, article 5), però són els estats etíops els que han de desplegar els fonaments legals de l'ús de les llengües. És per això que el baiso no es beneficia gens de la llei. Estableix, a més, l'amhàric com a llengua instrumental de la comuncació federal.
Classificació
[modifica]Forma part de les llengües afroasiàtiques, on també trobem l'àrab, l'hebreu i el somali. Dins de la família, se'l classifica a la branca de les llengües cuixítiques juntament amb les seves germanes oromo, sidamo i rendille, entre d'altres.
Lèxic
[modifica]Els nombres
[modifica]Comparem els nombres en baiso amb els d'altres idiomes de la mateixa família, la cuixítica.
| BAISO[2] | AFAR[3] | OROMO[4] | BURJI[5] | |
| 1 | Koo | Iniki | Tokko | Micca |
| 2 | Laama | Lammaya | Lama | Lama |
| 3 | Seedi | Sidocu | Sadii | Fadiya |
| 4 | Afar | Fereyi | Afur | Foola |
| 5 | Ken | Konoyu | Shan | Umutta |
| 6 | Le | Laheyi | Ja'a | Liya |
| 7 | Todoba | Malciini | Torba | Lamala |
| 8 | Siddeet | Bacaara | Saddet | Hiditta |
| 9 | Saagaal | Sagaala | Sagal | Wonfa |
Bibliografia
[modifica]- Brenzinger, Matthias. The ‘Islanders' of Lake Abaya and Lake Chʼamo: Harro, Ganjule, Gatsʼame and Bayso, 1995
- Brenzinger, Matthias, Hoeft, Lydia, Siebert, Ralph. Languages of the Abbaya/Chamo area - report part 1, with notes on Koorete, 1994.
- Greville, G. Corbett, Hayward, Richard J. 1987. "Gender and number in Bayso". Dins Lingua 72:195-222
- Hoeft, Lydia, Siebert, Ralph. Sociolinguistic survey report of the Abbaya/Chamo area of Ethiopia part 1, 2001
Enllaços externs
[modifica]Notes
[modifica]- ↑ Vegeu la constitució d'Etiòpia http://www.apapeth.org/Docs/constitution%20-english.pdf Arxivat 2013-09-29 a Wayback Machine.
- ↑ Dades del baiso tretes de Brenzinger, Matthias. The ‘Islanders' of Lake Abaya and Lake Chʼamo: Harro, Ganjule, Gatsʼame and Bayso, 1995 http://www.sil.org/silesr/1999/003/brenzin5.pdf
- ↑ Dades de l'afar tretes de Lingweb de la Universitat del Valle (Colòmbia) http://afaraf.free.fr/page/numeraux.html
- ↑ Dades de l'oromo tretes del portal Digital dialects http://www.digitaldialects.com/Oromo/numbers_1I.htm
- ↑ Dades del burji tretes de la Viquipèdia anglesa llengua Burji