Baja 1000

Baja 1000

Logotip de l'edició del 2009
Categoria	Cursa de desert
Lloc	Baixa Califòrnia, Mèxic
Centre/Sortida	Ensenada (municipi de la Baixa Califòrnia)
Coordenades	31° 52′ 4.54″ N, 116° 38′ 1.44″ O / 31.8679278°N,116.6337333°O / 31.8679278; -116.6337333
Data	A finals de novembre
Organitzador	SCORE International
Web oficial	score-baja-1000.com/
Historial
1a Edició	31 d'octubre de 1967
Total d'edicions	56 (2023)
1r guanyador	• Cotxes: V. Wilson, T. Mangels • Motos: J.N. Roberts, M. Smith
Darrer guanyador	• Cotxes: B. Menzies, A. McMillin, T. Vildósola • Motos: J.C. Salvatierra, C. Klein, D. Llanos, S. Logan, C. McPherson
Rècord victòries (13)	Larry Roeseler (10 d'absolutes)
Rècord volta ràpida	D. Hamel, L. Roeseler, Ty Davis (Moto): 10:20:47 (1994)
Darrera revisió: 3/11/2024

La Baja 1000 (oficialment: SCORE Baja 1000) és una cursa de desert que té lloc a la Península de Baixa Califòrnia (Mèxic) anualment a finals de novembre, integrada en un campionat que inclou també altres curses: Baja 500, San Felipe 250 i Primm 300. L'esdeveniment és obert a diverses categories de vehicles, com ara motocicletes de petita i gran cilindrada, Volkswagen stock, vehicles de sèrie, buggies, camions i vehicles preparats per a curses.

La primera cursa oficial, amb el nom de NORRA Mexican 1000 Rally, se celebrà el 31 d'octubre de 1967. Sortia de Tijuana (Baixa Califòrnia) i arribava a La Paz (Baixa Califòrnia Sud),^[1] amb una longitud total de 1.366,333 km (849 milles). Els guanyadors foren la parella Vic Wilson/Ted Mangels, al volant d'un buggy Meyers Manx, amb un temps total de 27 hores i 38 minuts.

El recorregut s'ha mantingut relativament igual al llarg dels anys, havent estat gairebé sempre una cursa punt a punt (amb sortida a Ensenada i arribada a La Paz) o d'inici i final al mateix lloc (Ensenada). El nom de l'esdeveniment és enganyós atès que el quilometratge varia segons el tipus de cursa sigui punt a punt o no, i antigament es referia a quilòmetres, no pas a milles.

Història

1962: Preludi (la primera cursa cronometrada)

Quan Jack McCormack i Walt Fulton, d'American Honda, decidiren de fer un viatge de llarga distància per a provar la fiabilitat de la nova Honda CL72 Scrambler, li demanaren consell al conegut motociclista de fora asfalt i distribuïdor local de la marca, Bud Ekins. El seu suggeriment fou la ruta de Tijuana a La Paz vorejant l'Autopista Federal Mexicana 1, travessant 1.529 km (950 milles) de roques, sorra, llits secs de llacs, camins de ferradura, ports de muntanya i carretera pavimentada. Bud Ekins declinà de fer el trajecte a causa dels seus lligams amb Triumph, però son germà Dave i Billy Robertson Jr. acordaren de fer-lo per a American Honda.

Després de prendre contacte amb la península de la Baixa Califòrnia amb el Cessna 180 d'en Fulton, començaren el viatge a La Paz la mitjanit del 22 de març de 1962. Essent seguits per dos periodistes en una avioneta i fent servir les oficines de telègraf a la frontera mexicana i a La Paz, Dave Ekins establí el primer temps oficial del trajecte en 39 hores i 56 minuts, amb una distància total de 1.533,222 km (952,7 milles). L'esdeveniment rebé cobertura mediàtica a les revistes Globe, Argosy i Cycle World, fent créixer el respecte i l'admiració per a Honda i la ruta de la Baja (de fet, els articles de Globe i Argosy inflaren una mica els seus suposats perills).

Quatre rodes contra dues

Un vehicle de quatre rodes, anomenat Truggy

Amb la idea de batre el rècord motociclista existent i incrementar les vendes de benzina de Meyers Manx, Bruce Meyers emprà el seu original prototipus de buggy anomenat "Old Red" a la mateixa ruta. Després de prepara-se camí de La Paz, Ted Mangels i Bruce Meyers encetaren l'intent de batre el rècord de tornada a Tijuana, sortint de La Paz a les 10 de la nit del 19 d'abril de 1967. Amb periodistes de la revista Road & Track seguint-los com a testimonis, el temps oficial final fou establert en 34:45, superant la cursa d'Ekins en més de 5 hores.

Havent tornat als EUA, els periodistes que cobrien l'intent enviaren els seus articles i fotografies a centenars de revistes i diaris, amb grans titulars de "El Buggy supera la motocicleta a la Baja". Aviat, més relats d'aventures i rècords de velocitat batuts inundaren les agències de notícies arreu del món. Gràcies a tot aquest rebombori, Bruce Meyers i el seu Meyers Manx esdevingueren molt populars de la nit al dia, i s'encetà la rivalitat entre els vehicles de quatre rodes i les motocicletes per la Baja més ràpida.

Durant els mesos següents sovintejaren els intents de batre el rècord, un dels quals fou una cursa de diversos vehicles organitzada per Ed Pearlman (futur fundador del Mexican 1000 Rally), que acabà amb l'establiment d'un rècord oficial per a vehicle 4x4, però amb un temps global lleugerament pitjor que el rècord de Meyers. Finalment, el 4 de juliol de 1967, un turisme American Motors Rambler American (sortit de Tijuana a les 9:00 del matí) reeixí a batre el rècord de Meyers, amb un temps total de 31 hores.

1967: El viatge d'Ed Pearlman

A mesura que els temps enregistrats a través del telègraf es feren populars, alguns competidors començaren a sentir la necessitat d'un esdeveniment organitzat que els permetés de competir entre ells. Un bon dia, Ed Pearlman convencé Dick Cepek, Claude Dozier, Ed Orr, Drino Miller i el periodista John Lawlor de provar el trajecte a La Paz, cosa que feren al juny de 1967.

El viatge, però, fou accidentat Però un cop hagueren sortit de Tijuana es veieren immersors de seguida en problemes mecànics. Aquest accidentat viatge donà ocasió a Ed Pearlman de madurar la seva idea de crear una associació que regulés tota aquesta activitat. Poc després acabà fundant la National Off-road Racing Association (NORRA), amb Pete Condos com a soci fundador. La NORRA començà les seves activitats anunciant un reconeixement oficial dels rècords prèviament establerts, i creà unes classes o categories que agrupaven els vehicles emprats a la Baja per tipus.

A finals d'estiu, la NORRA va batejar l'esdeveniment com a "Mexican 1000 Rally" i anuncià la primera cursa oficial de Tijuana a La Paz per a l'1 de novembre de 1967.

Consolidació de l'esdeveniment

Un participant a la Baja 1000 del 2004, a la milla 328

La NORRA, doncs, organitzà la cursa de 1967 a 1972, fins que el 1973, el governador de la Baixa Califòrnia. Milton Castellanos, assignà l'organització de l'esdeveniment a una associació sense ànim de lucre mexicana anomenada Baja Sports Committee (BSC). Aquesta associació va canviar el nom de l'esdeveniment per Baja Mil i programà la cursa per a celebrar-la en les dates originals triades per la NORRA. Malgrat que aquesta entitat organitzava un esdeveniment als EUA el mateix cap de setmana, la BSC va reeixir tot organitzant la seva cursa entre Ensenada i La Paz, com als anys anteriors. La BSC, però, s'adonà que la promoció de les curses Baja era més difícil que no comptava. En comptes de renunciar a la cursa, el govern mexicà va demanar ajut a l'empresa Short Course Off-Road Enterprises (SCORE) per a l'organització i la promoció de futures curses de la Baja. Mitjançant negociacions amb el gerent de SCORE, Mickey Thompson, el govern acordà de cedir els drets exclusius per a organitzar curses Baja a aquella empresa, així com li permeté de cancel·lar l'esdeveniment de 1974. Aleshores, SCORE contractà Sal Fish com a president i va assumir el control de la Baja 1000 d'ençà d'aquell any, tot reprenent-ne l'organització a partir de 1975.

Recorregut

Rumbs possibles

• "Punt a punt" (Point-to-point): Una cursa point-to-point és aquella que comença i acaba a llocs diferents. La sortida es fa habitualment a Ensenada, però també s'ha fet a Tijuana i a Mexicali, i s'acaba a La Paz. La longitud del trajecte varia en aquests casos, però sovint supera els 1610 km (1.000 milles).
• "Cursa loop" (Loop race): Una cursa loop és aquella que comença i acaba al mateix lloc. Tradicionalment les Baja ho fan a Ensenada, però també ho han fet de vegades a Mexicali. La mitjana del recorregut són 1.335,755 km (830 milles).

Sabotatge i armes trampa

Cada any hi ha informes d'espectadors sabotejadors que posen trampes al llarg del recorregut, tot cavant-hi sots, bloquejant el flux del riu o enterrant i amagant obstacles. Els corredors reben instruccions d'anar alerta si veuen aglomeracions d'espectadors a parts remotes del trajecte, ja que això podria indicar la proximitat de trampes ocultes o canvis d'obstacles. La majoria de les trampes no es posen pas per a ferir intencionadament els concursants, si no més aviat per a augmentar l'espectacularitat de la cursa tot afegint-hi salts o obstacles. Aquests salts creats a la babalà pels espectadors són perillosos perquè els corredors els poden encarar sense adonar-se'n a velocitats excessives, provocant danys als vehicles o lesions a si mateixos o als espectadors.

La consciència dels paranys i alteracions del terreny forma part sovint de l'estratègia dels competidors, representant un avantatge per als més preparats. Malgrat tot, atès el perill que representen les trampes, els competidors acostumen a comunicar-ne ràpidament la descoberta als seus rivals, mitjançant els equips de ràdio amb què van equipats els seus vehicles.

Vehicles

Honda CRF450X, guanyadora de la Baja 1000 de 2006, al San Jose Motorcycle Show

Tot i que els guanyadors absoluts són sovint motociclistes, molts competidors hi participen pilotant vehicles de quatre rodes de sèrie o preparats, com ara cotxes, camions, Quads i buggies.

Els equips competidors van des de grups amb suport de fàbrica que es construeixen vehicles a mida i proporcionen seguiment del vehicle amb helicòpter, fins als molt més petits (i mancats de glamour) equips privats, que hi participen amb vehicles de sèrie sense cap mena de mitjà de seguiment o suport. Els coneguts Volkswagen Escarabat, modificats per a l'ús fora d'asfalt i coneguts com a Baja Bugs (cuques Baja) han estat molt habituals a la cursa al llarg dels anys, tot i que els camions Trophy Truck amb suport de fàbrica són els més vistosos.

En contrast amb els actuals vehicles de fàbrica amb tracció total (tant cotxes com camions), Erik Carlsson fou tercer el 1969 i cinquè el 1970 pilotant un Saab 96 V4 de sèrie amb tracció davantera.

Categories actuals i antigues

Cotxes i camions

Exemples de classes

Trophy Truck

Class 10

Stock Mini

• SCORE Trophy Truck: Camions de producció "Open", sense límit
• SCORE Class 1: Vehicles "open-wheel" (rodes externes) monoplaça o dos seients, sense límit
• SCORE Class 1/2-1600: Vehicles "open-wheel" (rodes externes) monoplaça o dos seients, fins a 1600cc
• SCORE Class 2:
• SCORE Class 3: Vehicles 4X4 de distància entre eixos curta
• SCORE Class 4:
• SCORE Class 5: "Baja Bugs" sense límit
• SCORE Class 5-1600: "Baja Bugs" fins a 1600cc
• SCORE Class 6: Camions amb xassís de tub i motor V6
• SCORE Class 7: Mini camions "Open"
• SCORE Class 7S: Mini camions de sèrie (3000cc)
• SCORE Class 7SX: Mini camions modificats (4000cc)
• SCORE Class 8: Camions amb tracció a dues rodes
• SCORE Class 9: Vehicles "open-wheel" monoplaça o dos seients, de distància entre eixos curta
• SCORE Class 10: Vehicles "open-wheel" monoplaça o dos seients, fins a 2000cc
• SCORE Class 11: Turismes Volkswagen de sèrie.
• SCORE Lites Class 12: Vehicles "open-wheel" Volkswagen limitats (monoplaça - 1776cc, o dos seients - 1835cc).
• SCORE Class 17: Jeepspeed
• SCORE Stock Full: Camions de sèrie de gran cilindrada
• SCORE Stock Mini: Mini camions de sèrie (4300cc)
• SCORE Baja Challenge: Limitada, per a vehicles "open-wheel Baja touring"
• SCORE Sportsman Buggy:
• SCORE Sportsman Truck:
• SCORE Sportsman UTV:
• ProTruck: Camions de producció limitats regulats per la Baja ProTruck Off-Road Race Series

Motocicletes

• SCORE Class 20: Motors de dos temps fins a 125 cc o de quatre temps fins a 250 cc
• SCORE Class 21: De 126 cc a 250 cc.
• SCORE Class 22: A partir de 250 cc
• SCORE Class 30: Pilots de més de 30 anys
• SCORE Class 40: Pilots de més de 40 anys
• SCORE Class 50: Pilots de més de 50 anys
• SCORE Class 60: Pilots de més de 60 anys

Quads

• SCORE Class 24: Fins a 250 cc
• SCORE Class 25: A partir de 251 cc

Guanyadors absoluts

A 31 de desembre de 2023

Any	Ruta	Cotxes i Camions			Motocicletes
		Pilots	Vehicle	Temps	Pilots	Vehicle	Temps
1967	Tijuana-La Paz	Vic Wilson[b 1] Ted Mangels	Meyers Manx VW	27:38	J.N. Roberts Malcolm Smith	Husqvarna	28:48
1968	Ensenada-La Paz	Larry Minor Jack Bayer	Ford Bronco	21:11:32	Larry Berquist Gary Preston	Honda	20:38:28
1969	Ensenada-La Paz	Larry Minor Rod Hall	Ford Bronco	20:48:10	Gunnar Nilsson J.N. Roberts	Husqvarna	21:35:52
1970	Ensenada-La Paz	Drino Miller Vic Wilson Miller	VW	16:07	Mike Patrick Phil Bowers	Yamaha	18:31
1971	Ensenada-La Paz	Parnelli Jones Bill Stroppe	Ford Bronco	14:59	Malcolm Smith Gunnar Nilsson	Husqvarna	16:51
1972	Mexicali-La Paz	Parnelli Jones Bill Stroppe	Ford Bronco	16:47	Gunnar Nilsson Rolf Tibblin	Husqvarna	19:19
1973	Ensenada-La Paz	Bobby Ferro Johnny Johnson	Funco VW	16:50	Mitch Mayes A.C. Bakken	Husqvarna	18:42:51
1974	No disputada
1975	Ensenada-Ensenada	Malcolm Smith Dr. Bud Feldkamp	Hi-Jumper VW	18:55:49	Al Baker Gene Cannady	Honda	18:22:55
1976	Ensenada-Ensenada	Ivan Stewart	Chenowth VW	12:17:28	Larry Roeseler Mitch Mayes	Husqvarna	11:30:47
1977	Ensenada-Ensenada	Malcolm Smith Dr. Bud Feldkamp	Funco VW	15:10:42	Brent Wallingsford Scot Harden	Husqvarna	14:37:07
1978	Mexicali-Ensenada	Mark Stahl	Chenowth VW	12:55:42	Larry Roeseler Jack Johnson	Husqvarna	14:37:07
1979	Ensenada-La Paz	Walker Evans Bruce Florio	Dodge Pickup	20:48:27	Larry Roeseler Jack Johnson	Husqvarna	19:48:04
1980	Ensenada-Ensenada	Mark Stahl	Chenowth VW	13:33:55	Larry Roeseler Jack Johnson	Yamaha	12:45:13
1981	Ensenada-Ensenada	Mark McMillin Thomas Hoke	Chenowth VW	20:29:14	Scot Harden Brent Wallingsford	Husqvarna	17:14:05
1982	Ensenada-La Paz	Mickey Thompson Terry Smith	Raceco VW	19:40:23	Al Baker Jack Johnson	Honda	17:25:27
1983	Ensenada-Ensenada	Mark McMillin Ralph Paxton	Chenowth VW	20:29:14	Dan Smith Dan Ashcraft	Husqvarna	14:48:10
1984	Ensenada-Ensenada	Mark McMillin Ralph Paxton	Chenowth VW	16:27:09	Chuck Miller Randy Morales	Honda	14:34:34
1985	Ensenada-Ensenada	Steve Sourapas Dave Richardson	Raceco VW	17:54:55	Randy Morales Derrick Paiement	Honda	17:44:42
1986	Ensenada-La Paz	Mark McMillin Ralph Paxton	Chenowth Porsche	18:26:28	Bruce Ogilvie Chuck Miller	Honda	18:05:52
1987	Ensenada-Ensenada	Bob Gordon Malcolm Smith	Chenowth Porsche	13:15:04	Dan Ashcraft Bruce Ogilvie	Honda	12:02:14
1988	Ensenada-Ensenada	Mark McMillin	Chenowth Porsche	18:07:09	Paul Krause Larry Roeseler Danny LaPorte	Kawasaki	17:53:16
1989	Ensenada-La Paz	Robby Gordon	Ford Pickup	18:04:07	Larry Roeseler Danny LaPorte Ted Hunnicutt Jr.	Kawasaki	17:53:16
1990	Ensenada-Ensenada	Bob Gordon Robyn Gordon Robby Gordon	Chenowth Chevrolet	12:30:45	Larry Roeseler Ted Hunnicutt Jr. Danny LaPorte	Kawasaki	11:11:45
1991	Ensenada-Ensenada	Larry Ragland	Chevrolet Pickup	16:37:35	Larry Roeseler Ted Hunnicutt Jr. Marty Smith	Kawasaki	13:35:25
1992	Ensenada-La Paz	Paul Simon Dave Simon	Ford Ranger	16:53:02	Danny Hamel Garth Sweetland Paul Ostbo	Kawasaki	16:50:12
1993	Mexicali-Mexicali	Ivan Stewart	Toyota SR5	13:29:11	Danny Hamel Larry Roeseler Ty Davis	Kawasaki	13:57:23
1994	Mexicali-Mexicali	Jim Smith	Ford TT	10:28:56	Danny Hamel Larry Roeseler Ty Davis	Kawasaki	10:20:47
1995	Tijuana-La Paz	Larry Ragland	Chevrolet TT	20:14:12	Paul Krause Ty Davis Ted Hunnicutt Jr.	Kawasaki	19:31:19
1996	Ensenada-Ensenada	Larry Ragland	Chevrolet TT	14:38:59	Paul Krause Ty Davis Greg Zitterkopf	Kawasaki	14:11:02
1997	Ensenada-Ensenada	Larry Ragland	Chevrolet TT	13:53:46	Johnny Campbell Tim Staab Greg Bringle	Honda	13:19:59
1998	Santo Tomás-La Paz	Ivan Stewart	Toyota	19:08:20	Johnny Campbell Jimmy Lewis	Honda	18:58:48
1999	Ojos Negros-Ojos Negros	Larry Ragland	Chevrolet	14:26:36	Johnny Campbell Tim Staab	Honda	14:15:42
2000[b 2]	Ensenada-Cabo San Lucas	Dan Smith Dave Ashley	Ford	32:15:39	Johnny Campbell Tim Staab Craig Smith Steve Hengeveld	Honda	30:54:12
2001	Ensenada-Ensenada	Doug Fortin Charlie Townsley	Jimco Chevrolet	14:35:42	Johnny Campbell Tim Staab	Honda	13:51:40
2002	Ensenada-La Paz	Dan Smith Dave Ashley	Ford	16:19:03	Steve Hengeveld Johnny Campbell Andy Grider	Honda	16:17:28
2003	Ensenada-Ensenada	Doug Fortin Charlie Townsley	Jimco Chevrolet	16:24:02	Steve Hengeveld Johnny Campbell	Honda	15:39:52
2004	Ensenada-La Paz	Troy Herbst Larry Roeseler	Smithbuilt-Ford	16:18:14	Steve Hengeveld Johnny Campbell Kendall Norman	Honda	15:57:37
2005	Ensenada-Ensenada	Larry Roeseler Troy Herbst	Smithbuilt-Ford	15:06:19	Steve Hengeveld Johnny Campbell Mike Childress	Honda	14:20:30
2006	Ensenada-La Paz	Andy McMillin Robby Gordon	Chevrolet	19:15:17	Steve Hengeveld Mike Childress Quinn Cody	Honda	18:17:50
2007	Ensenada-Cabo San Lucas	Mark Post Rob MacCachren Carl Renezeder	Ford	25:21:25	Robby Bell Kendall Norman Steve Hengeveld Johnny Campbell	Honda	24:15:50
2008	Ensenada-Ensenada	Roger Norman Larry Roeseler	Ford	12:40:33	Robby Bell Kendall Norman Johnny Campbell	Honda	12:29:10
2009	Ensenada-Ensenada	Andy McMillin Scott McMillin	Chevrolet	14:19:50	Kendall Norman Timmy Weigand Quinn Cody	Honda	13:27:50
2010	Ensenada-La Paz	Tavo Vildosola Gus Vildosola	Ford F-150 TT	19:00:04	Kendall Norman Quinn Cody	Honda	19:20:52
2011	Ensenada-Ensenada	Andy McMillin Scott McMillin	Ford Raptor TT	14:51:36	Kendall Norman Quinn Cody Logan Holladay	Honda	14:14:25
2012	Ensenada-La Paz	BJ Baldwin	Chevrolet TT	20:00:59	Colton Udall Timmy Weigand David Kamo	Honda	20:09:30
2013	Ensenada-Ensenada	BJ Baldwin	Chevrolet TT	18:36:10	Colton Udall Timmy Weigand David Kamo Mark Samuels	Honda	18:29:14
2014[2]	Ensenada-La Paz	Rob MacCachren Andy McMillin Jason Voss	Ford TT	22:31:27	Ricky Brabec Robby Bell Steve Hengeveld Max Eddy Jr.	Kawasaki	24:24:01
2015	Ensenada-Ensenada	Rob MacCachren Andy McMillin	Ford TT	15:38:33	Colton Udall Mark Samuels Justin Jones	Honda	16:29:08
2016	Ensenada-Ensenada	Rob MacCachren Jason Voss	Ford TT	17:12:58	Justin Jones David Kamo Mark Samuels Daymon Stokie Colton Udall	Honda	18:16:42
2017	Ensenada-La Paz	Juan C. Lopez Apdaly Lopez	Ford TT[3]	19:53:36	Francisco Arredondo Shane Esposito Justin Morgan Max Eddy Jr. Ty Davis	Honda	21:07:16
2018	Ensenada-Ensenada	Cameron Steele Pat Dean	Ford TT	16:24:02	Justin Morgan Mark Samuels Justin Jones	Honda	16:23:26
2019	Ensenada-Ensenada	Alan Ampudia Aaron Ampudia	Ford TT	16:10:35	Justin Morgan David Kamo Max Eddy Jr Shane Esposito	Honda	17:34:28
2020	Ensenada-Ensenada	Luke McMillin Larry Roesler	Ford TT	19:10:25	Justin Morgan Mark Samuels Justin Jones	Honda	20:50:30
2021	Ensenada-La Paz	Luke McMillin Rob MacCachren	Chevrolet TT	20:45:59	Justin Morgan Mark Samuels Brandon Prieto Kendall Norman	Honda	23:07:18
2022	Ensenada-Ensenada	Luke McMillin Rob MacCachren	Chevrolet TT	16:37:45	Justin Morgan Mark Samuels Kendall Norman	Honda	18:51:30
2023	La Paz–Ensenada	Bryce Menzies Andy McMillin Tavo Vildósola	Ford TT	22:35:33	Juan Carlos Salvatierra Carter Klein Diego Llanos Shane Logan Corbin McPherson	KTM 450SX-F	26:33:41

Notes

1. Tret que s'indiqui, els guanyadors eren estatunidencs.
2. Oficialment, la cursa es va anomenar Baja 2000 (1.726 milles) l'any 2000.

Competidors notables

L'actor americà Paul Newman fou el participant més vell de la història, en competir-hi el 2004 a 80 anys.^[4]

• Steve Appleton, President/CEO de Micron Technology
• Ron Bishop,^[4] l'únic motociclista a competir en totes les edicions a data de 2010
• Anna Jo Cody, la primera dona a completar la baja 1000 en solitari
• James Garner^[4]
• Larry Roeseler
• Rolf Tibblin
• Danny LaPorte
• Hiro Matsushita
• Steve McQueen^[4]
• Chad McQueen^[4]
• Gunnar Nilsson^[4]
• Ted Nugent^[4]
• Danny Ongais^[4]
• Travis Pastrana
• Malcolm Smith^[4]
• Marty Smith
• Mickey Thompson^[4]
• Johnny Unser^[4]

Vegeu també

• Baja 500
• San Felipe 250

Referències

1. Patrignani, Roberto; Perelli, Carlo. «Especialidades de los Estados Unidos». A: Motocross y Trial (en castellà). Traducció: Roser Berdagué (Revisió: Emili Lluch "Milillu"). Barcelona: Editorial Teide, Instituto Geográfico De Agostini, 1974, p. 61-62. ISBN 84-307-8306-7. 
2. Clark, Dominic. «MacCachren/A. McMillin/Voss 'Rockstars' earns Overall, SCORE Trophy Truck win at 47th Tecate SCORE Baja 1000» (en anglès). SCORE International. Arxivat de l'original el 26/12/2014. [Consulta: 26 desembre 2014].
3. «Geiser Bros a Instagram: "The @rpmoffroad #team is #mexico 🇲🇽 bound for the @scoreinternational #baja1000 👊🏽 🏁 - #geiser #geiserbros #trophytruck #geiserbrostt…"» (en anglès). Instagram. Arxivat de l'original el 26/12/2021.
4. «SCORE crown jewel since 1967 (October 6, 2005)» (en anglès). Desert Racing. Arxivat de l'original el 6 de març 2012. [Consulta: 5 novembre 2010].

Bibliografia

• Fiolka, Marty. 1000 Miles to Glory (en anglès). Arizona: David Bull Publishing, 2005. ISBN 1-893618-36-6. 
• SCORE International. 2006-2010 Off-Road Racing Rules and Regulations (en anglès), 2006. 
• Ekins, Dave. «A Ride Down the Peninsula» (en anglès). elchineroconcepts.com. Arxivat de l'original el 29 de setembre 2007. [Consulta: 24 desembre 2006].
• «New Classes & Changes to Existing Classes For 2011» (en anglès). score-international.com, 28-12-2010. Arxivat de l'original el 28 de juny 2010. [Consulta: 2 març 2011].
• «Norman Claims Overall Motorcycle and McMillin Overall Four Wheel at Tecate SCORE Baja 1000» (en anglès). score-international.com, 22-11-2009. Arxivat de l'original el 26 de febrer 2010. [Consulta: 2 març 2011].

Filmografia

• Caplice, Lincoln. The Desert Said Dance (en anglès). Mojave Productions, 2022. 

Enllaços externs

• Web oficial de la cursa (anglès)
• Web oficial de SCORE International (anglès)
• Baja 1000 de 1967 (Vídeo "Twenty Seven Hours To La Paz") Arxivat 2008-11-04 a Wayback Machine. (anglès)
• Descripció general de categories de 4 rodes fora d'asfalt Arxivat 2009-02-28 a Wayback Machine. (anglès)

Viccionari