Nom original | (mr) बाळ केशव ठाकरे |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 23 gener 1926 Poona (Índia) |
Mort | 17 novembre 2012 (86 anys) Bombai (Índia) |
Causa de mort | malaltia cardiovascular |
Religió | Hinduisme |
Activitat | |
Ocupació | polític, pintor, periodista, dibuixant |
Partit | Shiv Sena |
Família | |
Cònjuge | Meena Thackeray |
Fills | Bindumadhav Thackeray, Jaidev Thackeray, Uddhav Thackeray |
Pare | Prabodhankar Thackeray |
Bal Keshav Thackeray (Pune, Raj britànic, 23 de gener de 1926 - Bombai, Índia, 17 de novembre de 2012) va ser un periodista, activista i polític hinduista indi. El 1966 va ser el fundador i líder del Shiv Sena, un partit polític conservador i nacionalista hindú amb presència en l'estat de Maharashtra.[1]
Thackeray va néixer en una família de classe alta i tradició política: el seu pare Keshav Sitaram va ser periodista i un dels líders del moviment reformista Samyukta Maharashtra, que advocava per una comunitat lingüística independent pels marathes en el ja extint estat de Bombai (1947-1960).[2][3][4] Bal va començar treballant com a humorista gràfic en diversos diaris i el 1960 va engegar la revista Marmik, a través de la qual reclamava que els marathies tinguessin tracte preferent a Bombai sobre la població immigrant (en la seva majoria, indis del sud).[4][5][6]
El 19 de juny de 1966 va fundar el partit nacionalista Shiv Sena que defensava el tracte preferent dels marathes (als quals nomenava «fills de la terra») amb un discurs conservador, contrari a la immigració i anticomunista.[5][7][8] Aquesta opció política es va fer molt popular entre els marathes gràcies a la seva oratòria i a mesures populistes, com la creació de comunitats (shakhas) que garantien treball i protecció a canvi de recolzar al partit.[1][4]Thackeray es va consolidar així com líder de masses i era defensat pels seus seguidors a través de boicots, atacs, vagues i manifestacions contra les empreses i sindicats que, al seu judici, perjudicaven a la comunitat local.[5][7][9]Al mateix temps, va fundar els diaris Saamana (marathi) i Dopahar ka saamana (hindi) per difondre el seu ideari.[2]
En els anys 1980 aquest discurs va evolucionar cap al nacionalisme hindú (hindutva) i la defensa a ultrança de la religió i identitat hindús, especialment als espais públics.[4][5][7] En aquest temps els seus seguidors van protagonitzar actes violents com els disturbis de Bhiwandi contra la població musulmana (1984) o la destrucció de la mesquita Babri Masjid (1992) que va comportar una sèrie d'atemptats terroristes islàmics sobre Bombai el 1993.[5][9][10]Arran d'aquests atacs el suport al Shiv Sena es va incrementar.[11]
Gràcies a una aliança amb el Partit Popular Indi, el Shiv Sena va poder governar Maharastra des de 1995 fins a 1999.[9][10] La primera mesura que van adoptar va ser canviar el nom oficial de Bombai per «Mumbai».[5][12] Per llavors Thackeray ja era una de les figures més influents de l'estat i qualsevol acció havia de comptar amb la seva aprovació.[5]
En 1999 va ser inhabilitat per la seva implicació en diversos casos de corrupció política.[13] Un any després se'l va arrestar sota l'acusació d'incitar a l'odi contra la comunitat musulmana el 1993, encara que en aquest cas no va poder ser condemnat perquè el tribunal va fallar que els delictes havien prescrit.[14] Els processos judicials, sumats a la cada vegada major diversitat ètnica de Bombai, van reduir la seva popularitat.[7][15]
Encara que la seva salut s'havia deteriorat, Bal Thackeray va mantenir el lideratge del Shiv Sena fins a la mort, el 17 de novembre de 2012, per aturada cardiorespiratòria als 86 anys.[15] El primer ministre indi Manmohan Singh va expressar les seves condolences i va acordar un funeral d'estat en Shivaji Park al que va assistir prop d'un milió de persones segons la premsa nacional.[16]
Bal Thackeray va estar casat amb Meenatai Thackeray i va tenir tres fills: Bindumadhav, Jaidev i Uddhav Thackeray, aquest últim líder del Shiv Sena des de 2012.[17] El seu nebot Raj Thackeray va fundar un partit d'extrema dreta, el Maharashtra Navnirman Sena.[18]
El mandatari va ser satirizat per Salman Rushdie en la seva novel·la El sospir del Moro (1995) com «Raman Fielding».[19] L'escriptor Suketu Mehta li va fer una entrevista en el llibre Maximum City: Bombai Lost and Found (2004), un extens retrat sobre el creixement de Bombai que va guanyar el Premi Kiriyama i va ser finalista del Premis Pulitzer el 2004.[20]