Balada

Per a altres significats, vegeu «Balada (desambiguació)».

Maria Wiik, "Balada" (1898)

La balada és un gènere trobadoresc. Si ens centrem en criteris de versificació, on sols es tenen en compte els aspectes mètrics i no la temàtica, la literatura trobadoresca es pot dividir en balada i dansa.

Com indica el seu nom, tenia per finalitat d'ésser ballada. El seu esquema mètric solia ser el següent: refrany -un apariat- A A (observeu que les lletres majúscules indiquen la intervenció del cor, mentre que les minúscules corresponen al solista), tres versos del solista amb un vers del refrany b A b a, refrany A A

Segons Riquer, es conserven nou balades pròpiament dites en la literatura trobadoresca, tres de Cerverí de Girona i la resta, anònimes.^[1]

D'amor m'estera ben e gent A
s'eu ma dona vis plus sovent A

Balada faz ab coindet son b
d'amor m'estera ben e gent A
qu'a ma bela don a randon, b
quar ai estat tan lonjament. a

D'amor... A 
s'eu... A

Referències

1. Riquer, Los trovadores, p. 47

Bibliografia

• Martí de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos. Barcelona: Ariel, 1983, vol. 1, p. 46, paràgraf 36

Enllaços externs

• Els trobadors catalans, amb la seua autorització.

Viccionari