Balconing és el terme atribuït a Espanya, tant en català com en castellà, a l'acte de saltar a una piscina des d'un balcó o caure des d'una altura elevada mentre s'ascendeix des d'un balcó a un altre, fet per turistes estrangers durant les vacances.[1] El terme va ser format a través de la combinació del mot espanyol "balcón" (balcó) i el sufix anglès "‐ing", un sufix que la majoria d'espanyols associen amb la cultura anglesa i amb persones d'aquest territori, en remissió a l'origen de la majoria de practicants.
Els anys 2010 i 2011, una sèrie de lesions atribuïdes per la premsa espanyola al "balconing" van tenir lloc entre turistes a les Illes Balears d'Eivissa i Mallorca. Diversos vídeos de persones saltant a piscines des de balcons van ser publicats en plataformes web com YouTube, que va ser acusat d'haver tingut un paper clau en la propagació del fenomen.[2] Un fenomen similar ha estat descrit en situacions relacionades amb universitats als Estats Units.[3]
El 2010, a Espanya, van haver-hi 6 morts i 11 lesions relacionades per la premsa espanyola amb el "balconing". La majoria de les víctimes eren turistes joves britànics o alemanys amb traces d'alcohol en sang, i els incidents van ocórrer entre 10 p.m. i 7 a.m.[4] El mateix any, es va anunciar que els hotels havien elevat l'altura de les baranes de 1,05m a 1,2m per reduir el nombre de possibles incidents.[5] A Mallorca, tres turistes van morir el 2017, segons la premsa del castellana, a causa del "balconing".[6] Entre 2010 i 2015, es van confirmar fins a 46 lesions causades per aquesta pràctica.[1]
Segons Juan José Segura, doctor al Hospital Universitari Son Espases, el 85% de les víctimes cauen accidentalment, habitualment mentre intenten saltar des d'un balcó al següent o mentre van borratxes i s'apropen a l'extrem del balcó temeràriament, mentre que la resta són persones que activament salten del balcó. Ell estima una mitjana de 10 a 15 casos cada any des de 2011, amb un augment des que més d'aquests salts han estat publicats a YouTube. El Doctor Segura i l'Oficina Estrangera britànica van establir que el perfil del "practicant mitjà" era un home britànic de 24 anys.[7]
Dels 46 casos registrats fins al 2019, 45 van ser duts a terme per homes (97%), i un 61% eren britànics. Altres nacionalitats com l'alemanya o la belga són menys nombroses.[8] L'intoxicació i l'imprudència causades per l'alcohol semblen jugar una funció clau en les caigudes. Aproximadament un 95% de les víctimes tenien nivells alts d'alcohol en sang, i un 37% havia consumit altres drogues.[9] El cost mèdic mitjà per cas de lesió a causa del "balconing" és 32.000€.[10] Els balcons tenen una altura mitja de 8 metres i les persones tenen una edat mitjana de 24 anys.[8]
S'estima que un 15% dels casos van ser causats per individus que varen saltar intencionadament des de balcons fins a piscines. Tanmateix, un 85% de les caigudes semblen accidentals. Les autoritats espanyoles consideren que la cultura del "turisme de borratxera" (turisme amb l'objectiu de beure i fer el boig a l'estranger) és la causa major de les caigudes en certs països, juntament amb l'edat dels participants, les decisions fetes i els nivells alts d'intoxicació, possiblement ajudats per la diferència en l'accessibilitat d'alcohol entre el Nord i el Sud d'Europa.
Un informe britànic pel que fa a la mort de Tom Hughes el 2018 comentava el 2019 que, malgrat l'estat d'intoxicació del Tom, el causant majoritari de la seva mort va ser la paret que només arribava a l'altura del genoll situada a un passadís situat al complex d'apartaments d'Eden Roc de Magaluf.[11] Hughes va ser un de tres bretons que van morir caient al mateix complex d'apartaments, dos d'ells implicant la mateixa paret baixa.[12] El Col·legi d'Arquitectes d'Espanya va afirmar que es seguien les Regulacions de Seguretat Europees referents a balcons, que estableixen la mateixa altura exacta que la de les baranes del Regne Unit.[13]
El 2018, l'Oficina d'Afers Exteriors del Regne Unit es va reunir amb el cirurgià espanyol, Juan José Segura-Sampedro per emetre una campanya de missatges de vídeo a turistes britànics que es dirigien a les Illes Balears a l'estiu.[14] RTÉ també va fer un programa especial on participava un doctor de Mallorca.[15]
Malgrat aquestes campanyes, el "balconing" encara és un problema i diversos hotels de les Illes Balears han estat obligats a implementar mesures contra aquest, com tancar els seus balcons o construir barreres més altes al voltant d'ells. Magaluf ha estat obligada a regular el beure en un intent de controlar la conducta temerària, incloent no únicament el balconing. També s'han introduït multes elevades per la pràctica del "balconing", d'entre 750€ i 1,500€.[16]
La Balcon League és una classificació que publica a la xarxa social X, prèviament anomenada Twitter, el compte-paròdia de l'autoanomenada Federació Balear de Balconing. Creat el 2022 per un grup de mallorquins en clau d'humor negre, porta el registre de tots els accidentats a les Balears des de 1999 i els ordena per la nacionalitat del turista, la població on s'ha produït la caiguda i el pis des d'on ha saltat. També atorga punts segons si l'accidentat va resultar ferit (1 p) o mort (2 p).[17][18][19]
L'agost de 2024 la ministra escocesa de polítiques sobre drogues i alcohol Christina McKelvie, demanà el tancament de la web de la Federació Balear de Balcòning, arran d'una piulada a X on la federació celebrava la "remuntada" del Regne Unit a la classificació per la mort d'una noia escocesa de 19 anys en caure del sisè pis d'un hotel a Eivissa. Diversos mitjans de comunicació es feren ressò de la demanda entre els quals The Times i The Guardian.[20]